dissabte, 28 de març de 2020

matematicopoemes - Toni Prat



Els poetes visuals no volen explicar ni comentar els seus poemes, deixen que la interpretació o la valoració la faci lliurement el lector reflexiu o l’agut contemplador. Però, malgrat tot, -he estat testimoni d’això-, Toni Prat sí que ho explica en alguna exposició als seus espectadors. Tot i no ser docent, cosa, que condicionaria molt la valoració de l’observador, assoleix una impulsió prou important per agitar la ment de tot aquell que s’enfronta als seus poemes visuals, als seus matematicopoemes. Incita a l’aguda i crítica reflexió, provoca el debat instigador i compartit que cala a fons i desperta la imaginació. I aquests són -els que ens dediquem a l’ensenyament bé ho sabem- els millors objectius que pot aconseguir un recurs didàctic.
I, a més, Toni Prat ho fa d’una manera lúdica, amb un humor fi, jugant amb l’absurd i el surrealisme icònic i verbal, tergiversant les senzilles regles que socialment, ja des de la nostra més primerenca edat escolar, tots coneixem i acceptem. No fa servir sofisticats símbols ni enrevessades fórmules matemàtiques com Bob Grumman o Kaz Maslanka. Els seus poemes no són mathemakus com els d’Ali Znaidi o, fins i tot, de Craig Damrauer, són matematicopoemes, terme encertadíssim, encunyat pel mateix Toni, on ho diu tot amb les quatre regles de l’aritmètica o combinant formes geomètriques molt elementals.
 
Però, alerta! que Toni Prat no vol distraccions plàstiques ni tipogràfiques de cap tipus. No vol res que ressalti la imatge, ni la qualitat de la fotografia, per exemple, o que emfatitzi el text, o la composició de tot el conjunt. No vol res que enteli la recerca de la metàfora o la idea del seu poema. Despulla absolutament el poema i el porta fins a l’extrem: sense marcs per a les seves obres, ni la majúscula en la inicial del seu nom. (del pròleg d'Antonio Ledesma López, director del Centro de Poesia Visual de Peñarroya-Pueblonuevo, Córdoba)
 
 
 

Cap comentari: