dijous, 7 de juliol de 2011

Odes dins el quadrilàter

Activistes com Paco Fanés han mantingut viu l’esperit de la contracultura que va incendiar d’idees la dècada de 1970. A més amb col·laboració amb Joan Puche i altre militants del segell Pont de Petroli han fet que Badalona estigués viva en els circuits poètics i artístics. Mai no ens cansarem de reconèixer la tasca incessant i, sobretot, el tarannà obert i llibertari, que tan contrasta amb les opcions polítiques que han quallat al poder de la ciutat.
L’incansable Fanés presenta un nou poemari, Doble Espai, una interessant aproximació autobiogràfica, amb una primera part dedicada als històrics combats e boxa del Price, que alguns vam tenir la sort de descobrir com una metàfora de tot el que ens passaria a la vida. Fanés pertany a una generació devorada per l’ansietat, una plèiade d’artistes on podríem situar els desapareguts Pere Marcilla, Pau Maragall, Albert Subirats, Jordi Pope, Jaume Roure, Jaume Quadreny, Leo Segura i Genís Cano al costat dels supervivents Xavier Sabater, J.M. Calleja, Arturo Montfort i companyia, és a dir, la que es va forjar en revistes com Muerte de Narciso, La Cloaca i Star. En el seu refugi de Badalona, Fanés ha creat una xarxa d’exposicions, de recitals i les col·leccions de poesia. La iconografia urbana, la memòria de barriada, l’idealisme ferit i la cultura pop hi tenen un papr determinant. I Doble Espai és el paradigma d’aquesta actitud, un recull de versos però també una maner de mirar la realitat trencada, les velles joguines on es transporten l’amor i l’amistat, l’esperança i el deliri: “Necessitat d’ésser maleït, home de vi / per seguir endavant i dir el perfil del mar / desemparat i els dracs enlloc, dir els ulls / rebotant damunt l’instant del llit...”. Tant en els evocadors poemes pugilístics com en els beat-niks, Fanés està fantàstic dins un romanticisme d plenitud.


David Castillo, Avui+ 30 de juny de 2011