diumenge, 22 de setembre de 2013

NIHIL OBSTAT Carles Hac Mor i Esther Xargay a Poesia i cia 2013

Aquest 18 de setembre ha arrancat el cicle Poesia i companyia amb el recital NIHIL OBSTAT, un no-especatcle de Carles Hac Mor i Ester Xargay.

No va caldre l'aprovació oficial, ni moral ni doctrinal, per realitzar el no-espectacle de l'Esther i d'en Carles. I tot l'expressió llatina nihil obstat quominus imprimatur (que vol dir "no existeix impediment per ser imprès") tampoc es tractava de la presentació de cap llibre. Això sí, es van llegir poemes de la nova puça "I això no cal" d'en Carles Hac Mor i el poeta mexicà Eugenio Tisselli (que també va participar al recital).



Del "tot passa, res no és" al "no passa res i tot és tot", és a dir, el no-res i el tot es barregen per passar a ser tota una altra cosa, la que no es veu i que tanmateix hi és. A on? Enlloc i, per tant, a tot arreu. O sigui, tot s'hi val, llevat del que no s'hi val perquè no s'hi ha fet evident. (Carles dixit)

diumenge, 8 de setembre de 2013

Poesia i cia... 2013, programació

NIHIL OBSTAT
Carles Hac Mor + Esther Xargay
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
dimecres 18 de setembre a les 20,00 hores

Presentació del llibre “Teresa la mòmia” de Lluís Calvo i David Caño
la Createca Comte Borrell, 122 de Barcelona
dijous 26 de setembre a les 20,30 hores

L’OMBRA DEL LLEDONER poemes de Tomàs Garcés musicats per Eduard Toldrà
Vanessa Villanueva (soprano) + Montse Pujol (piano) presentat per Valentí Soler
Teatre Zorrilla entrada pel carrer Sant Miquel
dimarts 22 d’octubre a les 20 hores

Presentació dels llibres “Doble imatge” de Jordi Cerdà i Claude Jeanmart, “I això ni cal” de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli, “Memòria banal” de Jordi Cervera i “Teresa la mòmia” de Lluís Calvo i David Caño
l’Horiginal Ferlandina, 29 de Barcelona
dimecres 23 d’octubre a les 20,30 hores

SI DE NOU VOLEU PASSAR (poemes de Salvador Espriu)
Odile Arqué, Paco Fanés, Coloma Lleal i Marçal Font Jordi Ortiz (percussió)
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47 dimecres
dimecres 13 de novembre a les 20,00 hores

Presentació dels llibres “Doble imatge” de Jordi Cerdà i Claude Jeanmart, “I això ni cal” de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli, “Memòria banal” de Jordi Cervera i “Teresa la mòmia” de Lluís Calvo i David Caño
Llibreria Saltamartí Canonge Baranera 78
dijous 14 de novembre a les 20 hores

VEL RERE VEL a partir de textos de Joan Argenté
T.A.3 dramatúrgia i direcció: Albert Ibañez Domènec amb Anna Calatayud, Ramon Canals, Gerard Guerra i Jordi Pellejero Monells (piano)
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
dimecres 18 de desembre a les 20,00 hores

entrada lliure a totes les activitats del cicle



Poema visual de Toni Prat

diumenge, 1 de setembre de 2013

"I això no cal" de Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli

Aquest llibre neix de la col·laboració de dos poetes, Carles Hac Mor i Eugenio Tisselli, que escriuen de manera diferent però que arriben a resultats que esdevenen, ben sovint, confluents. Hac Mor escriu assistit pel seu cervell, per la seva ànima i pel desmuntatge de qualsevol raciocini resclosit. Tisselli fa tot això i, a més, elabora poemes amb l’ajut d’un ordinador, els resultats del qual retoca de tant en tant. Aquest llibre neix, així doncs, de l’encreuament del caràcter imprevisible dels algoritmes cibernètics i del caràcter, més imprevisible encara, dels cervells i els esperits poètics de Tisselli i Hac Mor.

Lluís Calvo (fragment del pròleg del llibre)

 
L’EQUIVOCACIÓ COM UNA PILA D’ESPURNES

anàlisi detallada d’una mort
sobretot a ple sol
com un pressentiment

d’alguna cosa indefinida
és la flexió o el color de fora
noto com em miren alguns homes
poc després de la jactància
engir les dotze de la nit
respira el projecte del primer pas
i un llampec de decepció
em resulta la medicina més escaient
en aquesta llaminadura precipitada
on trobo una menuda mostra
de la immensa altura intel·lectual
que en repetides ocasions té un cul
quant a Aristòtil ves quin lluç
tot el qui té control
ve a ser com un periodista independent
més apte per persuadir-me que
d’aqui a poquet a mig quart d’una
un babau triplicarà l’autocensura
si hi fiquessin la descripció de Pescara
el límit de la mirada em redueix
castigant-me els colzes
i en una certa mesura
frueixo de les calamitats
des de les quals els altres
fan una demostració de rigidesa


ESPURNES DE L’EQUIVOCAIÓ


faig una demostració de rigidesa
amb la qual els altres
frueixen de les calamitats
i en una certa mesura
em castiguen els colzes
i el límit de la mirada em redueix
com si em fiqués a la descripció de Pescara
on un babau triplicaria l’autocensura
d’aquí a poquet
i a mig quart d’una
jo ja seria més apte per persuadir-me
que ell acabaria essent un periodista
tan independent com tots els qui tenen control
sobre Aristòtil
ves quin congre