dissabte, 13 de desembre de 2014

Les sabates d'en Jaume

Jaume Arnella junt amb Rafel Sala i Annick Puig van cantar els poemes de Josep Gual a l'Espai Betúlia de Badalona. Els poemes reflecteixen l'experiència del poeta al front durant la Guerra Civil Espanyola i el seu compromís cívic durant tota la vida. Membre supervivent de la "lleva del biberó" Josep Gual és un testimoni viu de tota una època que Jaume Arnella recupera i fa cançó per mantenir viva la nostra memòria històrica.

Amb aquest recital acaba el cicle Poesia i cia... 1014. L'any que ve tornarem amb més poesia (i no és cap amenaça).

diumenge, 16 de novembre de 2014

Oriol Tramvia i L'Argenté de Badalona

L’Argenté de Badalona és un espectacle al voltant de la figura del poeta Joan Argenté i la musicalització de la seva obra. Oriol Tramvia, coneixedor de primera mà de l’obra de l’autor, s’acompanya del grup de fusió Calamento i de la cantant gaditana Izä per oferir un tast dels poemes d’Argenté. Es tracta doncs d’un treball que vol aproximar al públic la figura del poeta, mitjançant cançons i lectures.
Poemes com "Imatges dins el crani forestal", "Dius que ets tu", "Havent negat els límits i el neguit" o una versió de "Le Plat Pays" de Jacques Brel, cançó que el poeta va adaptar al català, van passar per l'escenari del Teatre Principal de Badalona interpretats amb guitarra espanyola (Pepe Camacho), baix (Ramón Vagué), percussió (Xavi García), veu femenina (Izä), i el mateix  Oriol Tramvia, veu i guitarra.

Us presentem un tast de l'espectacle...


divendres, 24 d’octubre de 2014

Memòria banal de Jordi Cervera (Poesia i cia... 2014)

(del blog de Jordi Cervera)

A l'Espai Betúlia de Badalona, acompanyats per una magnífica exposició que mostra alguns dels moments creatius més interessants de Joan Brossa, vam donar forma a l’espectacle “Memòria banal”, centrat en el llibre del mateix títol que va publicar l’editorial Pont del Petroli.

Amb les imatges de Marc Galeras i la banda sonora del trompetista Albert Clapés, el resultat va ser un muntatge càlid i intimista, amb les harmonies de jazz i la representació de les petites coses, les que passen quasi sense arribar a ser perceptibles, que oblidem o recordem més enllà de les necessitats i les obligacions que tenim de fer-ho.


dissabte, 18 d’octubre de 2014

COM ELLES al Teatre Zorrilla

El passat 18 de setembre vam poder gaudir de l'espectacle Com elles, una antologia viva sobre l'obra d'algunes de les millors poetes internacionals des de principis de segle XX. Una tria feta per Mireia Vidal-Conte i dramatitzada per Sebastià Portell. L'espectador va poder presenciar un viatge poètic més enllà del temps i a través de les fronteres de tot el món: poetes de Gran Bretanya, França, Alemanya, Amèrica Llatina, Quebec, Catalunya i Espanya, entre d'altres, van ser les grans protagonistes de la nit, en què el públic va fruir dels poemes amb les veus de Odile Arqué, Mireia Vidal-Conte i Marc Romera.

Amb poemes d'Ingeborg Bachmann, Maria Beneyto, Nicole Brossard, Ana Cristina César, Dulce Chacón, Sophia de Mello, Eugénia de Vasconcellos, Hilde Domin, Felícia Fuster, Olvido García Valdés, Ana Hatherley, Gina A. Laplace, Teresa Rita Lopes, Chantal Maillard, Maria Mercè Marçal, Brigitte Oleschinski, Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Adrienne Rich, Muriel Rukeyser, May Sarton, Anne Sexton, Wisława Szymborska, Blanca Varela i Idea Vilariño. Alguns d'aquests poemes han estat recollits al llibre del mateix títol editat per Cafè Central a la col·lecció Els ulls de Tirèsies.


dilluns, 22 de setembre de 2014

Presentació de "Santi Soler una vida contra corrent" a l'Espai Capra

Dimecres 1 d'octubre a les 20 hores presentem el llibre "Santi Soler una vida contra corrent" de Josep, Francesc, Joan i Santi Soler i Amigó a l'Espai Capra (Tapioles, 47 de Barcelona).
 
Santi Soler i Amigó (Badalona, 1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que el va atacar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i l'adolescència. Malgrat aquesta circumstància, la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar i va arribar a fer dues carreres: filosofia i lletres i periodisme. Ara, els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l'entorn del Santi, creant d'aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment, el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida. Un recull a cura de la poeta Coloma Lleal.

Des de la seva etapa d'estudiant, Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d'esquerres. Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotski, Bakunin, Mao i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d'un marxisme llibertari o neoanarquisme, que va influenciar decisivament en la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) que es declarava obertament anticapitalistalista. Santi Soler i Amigó va formar part d'aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Josep Lluís Pons Llobet, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan o Xavier Garriga Paituvi. Va escriure a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT.
 

dimecres, 10 de setembre de 2014

Programació Poesia i cia... 2014


COM ELLES
antologia viva d’algunes grans poetes del segle XX escollides per Mireia Vidal-Conte
direcció i dramatúrgia Sebastià Portell i Clar
amb Mireia Vidal-Conte, Odile Arqué, Marc Romera
Teatre Zorrilla accés per Sant Miquel, 54
dijous 18 de setembre a les 20,30 hores

Presentació del llibre “Santi Soler una vida contra co­rrent” de Josep, Francesc, Joan i Santi Soler i Amigó
Espai Capra Tapioles, 47 de Barcelona
dimecres 1 d’octubre a les 20 hores 

Presentació del llibre “Recursos humans” de Paco Fanés
Llibreria Saltamartí Canonge Baranera 78

dijous 2 d’octubre a les 19,30 hores

MEMÒRIA BANAL
Jordi Cervera + Albert Clapés (trompeta) i Marc Galeras (imatge)
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
dimecres 15 d’octubre a les 20 hores



L’ARGENTÉ DE BADALONA
espectacle basat en els poemes de Joan Argenté
Oriol Tramvia + Izä + Calamento (Xavi García, percussió, Pepe Camacho, guitarra i Ramon Vaguè, baix)
Teatre Principal Francesc Layret, 41
dimecres 12 de novembre  a les 20,30 hores

LES SABATES D’EN JAUME
poemes de Josep Gual musicats per Jaume Arnella
Jaume Arnella + Rafel Sala (violoncel) i Annick Puig (violí)
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
dimecres 10 de desembre a les 20 hores

entrada lliure a totes les activitats del cicle

diumenge, 20 de juliol de 2014

"Recursos humans" nou llibre de Paco Fanés

“Paco Fanés agafa uns brins de mítica nostàlgia ravalera i ens prepara un poti-poti amb mitja lliura de carn de vençut i per fer-ho passar coll avall cap a les entranyes i animar la festa dels límits ofereix un petriconet d’altíssssims pensaments compromesos amb la realitat que li surt de l’esperança.” Malgrat el to irònic —i fins i tot un punt sarcàstic—, amb aquesta frase Isabella Peabody sintetitza els elements essencials de la poètica de Paco Fanés, i ho fa amb tanta lucidesa i precisió que sembla que veu a dins de les entranyes de l’autor: la nostàlgia, la derrota, la “festa dels límits” i el compromís amb la realitat. Però si és veritat que en aquesta obra hi traspua el sentiment de pèrdua, també ho és que mai no s’acaba d’imposar sobre la determinació de sobreviure. Potser els “recursos humans” del títol són aquestes reserves d’energia que ens permeten sobreposar-nos al fracàs quotidià i llevar-nos l’endemà de cada dia. JESUS AUMATELL, editor

Des del primer vers, ofereix una declaració d'intencions: “No cal demanar perdó per l'espectacle. Sobreviure / té aquestes coses: mossegar el temps sense retòrica, / sentir-se vist i no vist, mirar-se caminar el primer dia amb el bolquer cagat...” El recull té un pòsit de saviesa i d'intel·ligència que m'ha fascinat. Sabia que el Paco és un home mesurat, tot i haver passat per una generació explosiva i immolada prematurament. El poemes numerats contenen aforismes d'una perspicàcia vital sublim, essencials: “A un pas del risc d'exclusió social / potser ressorgir netejant les ales de fang.” I la vessant autobiogràfica es va omplint de racons, d'oasis, on la seva mirada rau epifànicament, com els àngels llibertaris de Wim Wenders. Tot i que fa més de quaranta anys que publica, Fanés mai no ha anat de poeta. I sens dubte, ho és.  DAVID CASTILLO El Punt - Avui, Divendres, 20 de juny

(abadanar)

Tocar i parlar i dir perduts noms ancestrals per fer entendre
el prec de l'aigua. Ser pobre, fill, nét i besnét de pobres,
col·laborar amb els bàrbars lliures que arrenquen
les cabelleres dels pirates rics del bosc.
Tallar caps com un Robespierre postmodern
bufat amb el millor rom de Jamaica. Fer-ho
acompanyat dels amics dels poetes i dels bojos,
fills, nets i besnéts de bojos.

Recursos humans
Paco Fanés
Ed. Emboscall Col. Prima Materia, 84
ISBN: 978-84-92563-61-6
Primera edició: maig de 2014
 

dimarts, 27 de maig de 2014

Presentació d'"Un torrent que era la mar" de Sebastià Portell

El dimarts 3 de juny a les 19,30 h. presentem a l'Espai Mallorca (Pl. Vicenç Martorell, 1-2 de Barcelona)  el llibre Un torrent que era la mar de Sebastià PortellPremi de Teatre Breu Inicia’t 2013 de Badalona. Hi participaran a més de l'autor: Laura Rosselló, actriu, que interpretarà un fragment de l'obra, Odile Arqué, poeta i cantant i Marc Romera, poeta.
 
Un torrent que era la mar narra la història d'un poble, Vilamar del Migjorn, a partir de la veu de quatre dones. S’hi fa sentir la veu de na Magdalena, una jove que ha vingut a viure al poble per amor, que s’ha trobat amb una guarda de bojos que asseguren que el torrent de la vila és la mar. Es fa ressò també de la veu de na Immaculada, que encarna els valors més desagradables de la ruralia i el caciquisme més ranci, i de n’Esperança, personatge passiu per excel·lència,immersa en el seu món interior d’il·lusions que mai s'arriben a acomplir. Finalment, el testimoni de la vella Catalina desvetlla que tot allò que ocorre als pobles petits, en temps de guerra, són coses que val més oblidar, com la ximbomba que ja no sona,no sona ni sonarà...

En definitiva, Un torrent que era la mar vol esser un homenatge a totes les dones de la nostra vida, autèntiques protagonistes de la història col·lectiva: bones dones, dones dolentes, dones que han patit i que mereixen, totes i cadascuna d’elles, viure en llibertat. La seva solitud, l'enyorança i la guerra són les principals protagonistes d'aquest drama mariner amb reminiscències a la nostra cultura popular, en el qual no s'arriba a saber si això que hi ha al poble és un torrent... o la mar.

Sebastià Portell, autor i director. Ha estrenat ja dues de les seves obres a les sales mallorquines: Entre tu i jo, gris (2010) a l’Auditori d’Alcúdia i Un torrent que era la mar (2012) a l’Auditori Municipal l’Esponja, de Ses Salines. Així mateix, també ha publicat La mort de na Margalida (2012) a l’editorial Lleonard Muntaner Editor. Recentment a dirigit Com elles, una antologia viva sobre l’obra d’algunes de les millors poetes internacionals des de principis de segle XX.


 

diumenge, 16 de març de 2014

Xavier Sabater

El passat 6 de març se’ns va morir el poeta i amic Xavier Sabater. Xavier Sabater era poeta, editor i un entusiasta propagador d’un gènere minoritari dins de la minoritària poesia de cada dia: La Polipoesia. I amb ella tots els seus estimats afillats com ara la videopoesia, la fonopoesia, l’electropoesia, la ciberpoesia, la musipoesia... És a dir, en Xavier era un autèntic heroi poètic que va treballar el fons de molts d’aquests imprescindibles i a voltes poc valorats pals de la baralla poètica. Va editar autors gairebé desconeguts a les seves editorials La Cloaca i Sedicions, alguns com ara Roberto Bolaño en els seus començaments literaris en el recull, Algunos poetas en Barcelona, Sedicions,1979; altres autors que van passar per aquestes publicacions són Jaume Quadreny, J.M.Calleja, J.M de la Pezuela, Genís Cano... Ell mateix va fer cèlebres els seus poemes, “Saba,Sanyo,Casio”, “Poema d’anar a la merda” i “Jo Sóc”, entre d’altres interessants propostes. L’any 2013 va presentar el seu darrer llibre Versos adversos, In-verso Ediciones.

Xavier Sabater va col·laborar amb Pont del Petroli en diverses ocasions, la darrera va ser al cicle Poesia i cia... amb Joan Casellas i Pere Sousa .

Si passeu per La Papa del c/ Tapioles,12, al Poble sec, entreu i recordeu que en aquest local en Xavier Sabater va fundar el que era l’epicentre de les seves creacions, l’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats (la Papa) Una associació de Polipoetes que esperem continuïn en actiu per molts anys amb la inspiració deixada per aquest gran servidor de la Poesia.

Bon viatge,Xavier.
 
Cristo y tres tiros en la espalda (fragment)
Te vi anoche en una película de 70 Mm.
y observé atentamente como te crucificaban.
A mi lado una vieja lloraba
y yo me santiguaba mascando chicle
mientras una pareja se besaban
al compás de los martillazos.
Una cohorte de ángeles cantando dulcemente
ahogaba todos los bostezos.
El actor era muy guapo
pero no era Dios
cierto, lo sé.
 

Xavier Sabater a Poesia i cia...

dimarts, 11 de febrer de 2014

Presentació de Taps de llum zenital de Genis Cano

David Castillo va oficiar el passat 5 de febrer a l'Horiginal de mestre de cerimònies en l'homenatge a l'amic Genís Cano. Per l'escenari van desfilar els poetes i amics Enric Casasses, Joan Vinuesa, Lluís Calvo, Paco Fanés, Carles Hac Mor, Esther Xargay, Ferran Aisa, Joan Casellas, Rosa Pou, Xavi Lloses, David Caño, Núria M. Vernis... explicant anècdotes, perpetrant accions i llegint poemes propis i del llibre pòstum d'en Genís "Taps de llum zenital". La vetllada va acabar entre petards, lioneses, pluja de pilotes de ping-pong i dolces libèl·lules.



Sóc entre ben poc i gairebé res
un tanmateix tu
que mines el que camines
amb el turmell tumefacte
de la nova classe obrera
heroica furiosa ramblera
mosca merdera en pastera
cap a una sopa consonant

vers la diàspora rogant
                    interrogant

dissabte, 25 de gener de 2014

Recordant Genís Cano

L’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli presenta el llibre TAPS DE LLUM ZENITAL, obra inèdita pòstuma del poeta Genís Cano, (1954-2007), amb pròleg de David Castillo.
(L’Horiginal, c/ Ferlandina, 29 de Barcelona. 5 de Febrer a les 20,30.)

Genís Cano va ser un conegut poeta i agitador cultural, com ell diria; un fervent activista contracultural. Cano va començar les seves subversives activitats creatives els primers anys setanta a Barcelona, concretament en el nucli d’un peculiar grupuscle poètic que freqüentava el mític London bar. Genís Cano, Enric Casasses, Pere Marcilla, Ernest Subirats, Leo Segura, Arturo Montfort, Xavier Sabater, Pep Torrent, Carlos Ceron, Paco Fanés; una mica més tard Jordi Pope, David Castillo, Jaume Quadreny, Joan Vinuesa...... Desprès d’aquestes intenses hores d’aprenentatge popular i, ja com a professor de la UB, en Genís s’especialitza en la divulgació de diferents llenguatges artístics urbans, sobretot en les anomenades intervencions efímeres: escriptura a les parets, grafit, pintura mural...

Com a poeta ens ha deixat un important llegat . Els sots psicodèlics (S.Ediciones, 1991), Rebaixins endins, (Ed.Raurich, 2003), Gran Xona Ganxona  (Ed-Raurich, 2003), Els traus postmoderns (L’Emboscall, 2006).

La gran passió del poeta, però, era la memòria d’un temps molt concret de la vida creativa produïda a Barcelona en els moments de la Transició; l’efímera però considerable energia contracultural dels anys setanta i primers vuitanta. I és en aquestes pàgines on Cano descriu de manera impecable, en una imprescindible trilogia, el seu personal homenatge a l’essència creativa sorgida a la ciutat en uns instants de canvis fonamentals: Poètica de la Contracultura (UB, 2003), Imatges de la Contracultura (UB, 2005), i l’any 2010 per fi la publicació de l’últim volum encara embastat en el moment que ens va deixar: Barcelona, fragments de la Contracultura.

Així doncs, el proper 5 de febrer a la sala Horiginal, la seva dona l’Isabel Chavarria i un nodrit estol d’amics i altres libèl·lules preparem, amb l’excusa de la presentació de Taps de llum Zenital un sentit record i homenatge a la figura del poeta Genís Cano... Hi sou convidats. Salut!