dijous, 22 de novembre de 2018

Galàxies interiors (poemes quàntics) de Joan R. Lladós


En Joan Ramon Lladós ha trigat a publicar el seu primer llibre, però per fi el tenim aquí. I no és gens estrany que el títol sigui Galàxies interiors (i el subtítol “Poemes quàntics”!) ja que el Joanra sempre ha tingut dos vessants: un que l’aboca a la física i un altre a la metafísica. El poeta rima “mentre espera la llibertat”, al temps que reflexiona sobre l’univers i les galàxies, sobre l’origen i el buit original, però assaja també la mirada interior, amb una clara tendència a filosofar sobre les complexitats de l’origen de tot plegat, la identitat, l’espai infinit, les moltes cares del temps, els universos paral·lels i el buit existencial.
del pròleg de Xavier Moret.
 

L’INVISIBLE
Invariablement àton.
Idèntic a si mateix,
idèntic a tots.
Camp ideal, asintòtic,
valor límit.
Inconsciència
de tan pura absència
que lluita per fer-se present.
 
MÉS ENLLÀ
No admet obstacles a l’esguard,
és transparència acumulada.
Tan lleuger que dóna a la forma
una dimensió infinita.
Tot esdevé subtil i eteri,
imaginari.
Un pas endavant
i és l’altra banda del mirall.

L’UNIVERS EN LA MIRADA
Altres universos són possibles
al voltant, ben a prop, al costat:
tot esdevé captiu del nostre esguard.
El temps transcorre més lentament
en el passat.