dijous, 31 de gener de 2008

VI(r)US: darreres imatges

Aquestes són les darreres imatges rebudes de l'exposició VI(r)US. Pertanyen a les mostres de Cornellà (abril 2006), Alcalà de Xivert (maig 2006) i Tortosa (octubre 2006). Amb elles donem per finalitzat (per fi) aquest projecte que comprenia la publicació del llibre i l'exposició itinerant. Fins la propera: salut!


Díptic amb poema de Sergi Quiñonero


Tertúlia posterior a la presentació a La Fragua de Cornellà


Díptic de Raül Gàlvez per a Alcalà de Xivert

Esperant l'arribada de les masses: aspecte parcial de l'exposició acabada de penjar a la sala de Ruralcaja







Moments de la inauguració a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa


Díptic de l'exposició amb un poema de F. Xavier Forés

diumenge, 13 de gener de 2008

"Feines de no gaire" nou llibre de Jaume Sisterna

Desprès del parèntesi festiu l’Associació Pont del Petroli reprèn l’activitat poètica. En aquest primer semestre de 2008 tenim en la reserva tres nous llibres de la col·lecció la puça del petroli. El primer d’aquests volums (número 7 de la col·lecció) porta per títol “Feines de no gaire” de Jaume Sisterna.
Us presentem alguns dels poemes continguts al llibre i esperem que estigui molt aviat a les llibreries.

feina feta

Aquesta és la feina
que faig cada dia:
escriure paraules
en un paper.

Hi ha més paraules
que papers,
i no valen tant.

Però maten.


borsa

Ara que fan tantes rebaixes
podríem comprar unes quantes
accions d’una d’aquelles guerres
que prometen grans beneficis,

una guerra en liquidació,
a bon preu, poques bombes,
poca sang, que no faci gaire mal,
sense pretensions, domèstica
però consistent, ben feta,
que no es trenqui a la primera,

una guerra patriòtica,
nacional, independent
com la nostra i tot.

No badem: les baixes
es cotitzaran a l’alta.

Jaume Sisterna (Barcelona, 1930) Home de teatre, a més de poeta, format a l’Institut del Teatre de Barcelona.
És autor de peces com L’arribada de la primavera (1987) i Era un noi tímid i innocent (1988), les quals s’han representat durant els darrers vuitanta i els primers noranta.
Ha format part dels grups de poesia O així (amb Jordi Pope, Enric Casasses) i La Sopa Negra (amb Joan Vinuesa) amb els quals ha batallat per envigorir l’ofici de poeta. Al 1986 guanyà el Premi Hortavui amb Mal de poesia i al 1988 el Premi Marià Manent amb Novembre del meu any de néixer i de morir (Ausa, Barcelona, 1993). Ha publicat també els llibres de poemes Els autobusos porten a l’infinit (Sedicions, Barcelona, 1997) i La Senyora (Llibres del Segle, Barcelona, 2000) i participà al llibre col·lectiu Quintet (Pont del Petroli, 2002).