dimecres, 4 de setembre de 2019

El misantrop, nou llibre d'Hilari de Cara

Comencem el nou curs amb una nova puça a les mans. Es tracta d'El misantrop el nou poemari d'Hilari de Cara. I aprofitarem el primer dels actes del cicle Poesia i cia... (dimecres 18 de setembre a l'Espai Betúlia a les 20h) per presentar el llibre amb un recital d'Odile Arqué acompanyada de Chiara Giani a la guitarra.

Per obrir boca us deixem uns quants poemes del llibre.


Com un cadell es llepa
les ferides, l’herba alta,
la planura oberta, els ullals
esmolats d’un pare bord 

bramen a l’aire espès.

No t’esmicolis mai, balast,
no et vull d’arena
sota el ferro ferm dels rails.
Malgrat tot, vull arribar a l’estació amb tu.
Claror.
 
S’inscriu amb agulles quasi cruels
en el riu de la sang, damunt l’herba
generosa de la pell i ens explica
el pas de la cendra. Cada instant
esdevé una catifa de records. Demà,
¿deixarà de córrer el temps?
Trens de l’alba espurnegen sobre els rails
davant l’arena mossegada pel llevant
mostrant els dics despullats, les roques nues,
amartellant cada deu minuts el ferro camí
de Mataró, camí de Barcelona lliscant
el pont del petroli desfullat sota el sol
enfurismat pel puré de boira de poma.
Més enllà de la Rambla de Santa Madrona,
diuen els més vells que un temps la trinxa
de mar que va de les façanes de ca seva
a Mallorca, a un bocí de nou metres era seu,
de la serra de Tramuntana, mar, peixos,
hams, sorra, suïcides. Passen els trens
pertinaços davant la petjada dels nadius
i de forasters en ziga-zagues d’una llengua
imposada que fan esvalotar palmeres
vinclades, amants encara vives, ja granades.
A la placeta d’en Gual comença a esborrar-se
un mosaic rodó amb versos feliços.