diumenge, 27 de maig de 2018

En la mort de Màrius Sampere

Price i cia 2011. Arxiu Pont del Petroli. Foto Lorenzo Duaso.

SUSPENSIÓ

Llegir i prou: no cal entendre res.
Molt millor fixar l'esguard
en la paraula abandonada. Ella expressa,...

sense dir res
l'absència de l'autor.


Muda, ben muda, ni tan sols
prometença, ni tan sols cap símbol,
cap senyal de perill, ni una gota
d'amor, ni un rosegó de pa.

 
Només s'està quieta, molla
de pluja d'hivern, suspesa
d'un clau, d'un cabell, d'una cinta
penjada al balcó quan hem sortit
i no sabem si tornarem mai més.


del llibre Dorm / Els espais ocupats 2014 (edicions Pont del Petroli)

 

divendres, 25 de maig de 2018

Ens ha deixat l'amic Andreu Solsona

Price i cia, 2011. Foto. Lorenzo Duaso

 
Joglar   a Andreu Solsona Planas
 
Si els veiessis, Andreu, els gran titelles
atents només a les paraules del consueta,
a pam a pam els creixen les orelles,
que drecen com els rucs, enravenades.
Actuen per radar, són telepàtics
i tenen fil directe amb el sapastre
que fa de director i els acomboia
pels camins del no-res, mai compromesos.
Assagen diligents, lletra per lletra,
històries tan sabudes que empudeguen
i ens provoquen els ois, i enfastiguegen
fins les arrels del mester del teatre.
Deixa’ls anar que diu que fan comèdia
Són servidors de l’art de la rampoina,
són el rebuig llardós dels escenaris
i, impunement, ensenyen les vergonyes.
Ignoren que tu ets a la garjola
per defensar allò que ells no defensen:
callen covardament , no es manifesten,
I la lliure expressió no els preocupa.
Si haguessis fet com ells, series lliure
per fer el garrí davant les bambolines,
començar i acabar grans parrafades
parlant del jardí de les tres taronges.
Però tu no en saps, d’explicar contes:
per actuar fas ús de la careta,
i esparadrap vermell creuant la boca,
i a sota del cartró hi ha la pell viva.
Compassats els moviments, deambules
mentre la sang et bat dintre les venes:
no t’hi encaparris més, Andreu, joglar,
perquè tu ets ben bé d’una altre mena.
 
Josep Gual Lloberes
Del llibre Aboco el sac, 2003 (edicions Pont del Petroli)
 
El novembre de 1977 a causa de la representació de l'obra La Torna, l'autoritat militar va processar i empresonar durant mesos als actors d'Els Joglars, un dels quals era Andreu Solsona. Aquest poema fou una col·laboració a l'àmplia campanya per la llibertat d'expressió, en suport d'Els Joglars per tal d'obtenir-ne l'alliberament.
 

 

diumenge, 8 d’abril de 2018

Tajabone, nou llibre d'Àngel Pla

Tajabone conté la seva essència en colpidors versos que descriuen el combat quotidià per a dignificar la vida i l'Àngel Pla ho fa possible gràcies a un llenguatge càlid i a voltes sense concessions a les ben sabudes, però sovint callades, injustícies universals. I això ho fa l'autor, aquí sí, amb totes les armes de les quals disposa i que són d’una immensa força poètica. També hi trobem suficients apunts de recerca personal utilitzant una mirada del món incisiva i profundament humanista. Aquest. Humà,  massa humà, una cita de Nietzsche que encapçala una de les seccions del llibre és un anunci més del que trobarem a continuació; un pom de finestres per on mirar: una visió realista i punyent  i una altra pregonament sentida que va travessant mars, ciutats, espais mitològics i viatges al fons de la terra.

Àngel Pla Reche (Revetlla de Sant Joan del 68). Escriu poesia des dels 12 anys, però no va ser fins al 2007 que va publicar el primer poemari Mesures Vitals amb edicions l’Esguard. Amb el poemari Cant Parcial queda guanyador del Premi Especial al millor autor local atorgat en la XV edició dels Jocs Florals (2009) de Santa Coloma de Gramenet, premis PASCSA. Publica la plaquette Cant Parcial l’abril de 2010. L’any 2012 pública el segon poemari Llunyanies Properes amb l’editorial Paralelo Sur.
Ha escrit diversos articles d’opinió política i ciutadana a la Revista Fòrum Grama, el Mirall i Nou Treball. Col·labora en el fanzín Argo.
Com membre del Col·lectiu Perplexitat ha organitzat diverses trobades culturals i de memòria històrica, entre les que cal destacar el centenari del naixement de Miguel Hernández, o els homenatges a Leonard Cohen i Eduardo Galeano. Participa assíduament a Jams poètiques i en el Tríptic Poètic del Barcelonès Nord.

Com un udol en el silenci
com l’udol primigeni
constant, que reclama
la veritat de la natura.
Com un udol en les nits de neons
i trànsits sense destí fix,
he pregat a la verge de les misèries
i he bufat les espelmes de la fe aliena.
Com un udol voraç que envolta
el món, i fa dels infants buscadors
d’escombraries, de les dones mercaderia,
dels homes hienes de la cobdícia.

He trencat els barrots de la gàbia
per recórrer les estepes,
com un udol.


La ciutat emboirada, desdibuixada,
que amaga els arbres sota l’asfalt,
que tenyeix de gris els cors dels amants.
La ciutat que et dóna i et treu,
que t’apropa i se t’enduu,
que regala mocadors de fer farcell
per embolicar els somnis.
I els sentiments en deixalles,
cerquen nous mots, adjectius
per anomenar la vida.
I aquells dies on tot era possible
restaren en el calaix, en silenci,
amuntegant capes de pols.
 



No s’atura el temps de la ceguesa les paraules i els silencis
assassins de la consciència.
Prometeu es deixa menjar el cor
doncs és buit d’il·lusions.
Ariadna prega perquè Teseu
no surti mai del laberint.