Pàgines

dissabte, 7 de febrer del 2015

"Garbuix" de Marçal Font

La paret del paisatge

Un paisatge és sempre una paret.
Tu que contemples t’hi capbusses d’un salt,
voles sobre el camí que s’esmuny pel boscatge
                                                                    (o el mar)
i sents la brisa que alleugera les hores.
Saps que a Terra Ferma només s’hi torna.


La llenya de l’arbre caigut

Fes llenya de l’arbre caigut.
Fa fred i la nit s’atansa.
Cremarà lent tot el vespre fent recompte dels anys.
A l’alba, quan la rosada glaci i la boira et cegui,
enclotada a la cendra hi trobaràs la brasa.

Et durà, rabiosa, la llum d’un nou dia on escalfar-te.


Verbum supernum prodiens