dijous, 28 de novembre de 2013

"Teresa la mòmia" a l'Espai Mallorca

Aquest 26 de novembre es presentà a l'Espai Mallorca el llibre de Lluís Calvo i David Caño "Teresa la mòmia". El poemari neix d'un primer poema dels dos autors que ha acabat esdevenint un recull. L'obra aplega les experiències poètiques dels dos escriptors en un llibre 'molt urbà', tal com ha definit Lluís Calvo.
David Caño: Qualsevol pretensió de neutralitat, en l’art, és una fal·làcia. Nosaltres hem buscat la crítica sense caure en el pamflet. És, sobretot, en el to, però també en la tria dels llocs, dels temes, de les paraules, en la manera de plantejar el fet poètic, on rau la nostra subversió. Els academicismes intenten mostrar la seva manera de veure el món com mancada d’ideologia: és l’estratègia de la cultura contra el fenomen creatiu.
LLuís Cavo: Molts dels poemes iniciats per un dels dos tenen la petja de l’altre. És a dir, que hi ha imbricacions, intrusions i afegits de tota mena. Ha estat enriquidor i fascinant. De cop i volta, un poema agafava una direcció inesperada gràcies a l’aportació de l’altre. Això es reflecteix en els aspectes innovadors que proposa el llibre.
fragment de l'entrevista a Directa



l)

Conduíem pels carrers
de la Mina i la Catalana.
Edificis tapiats,
carrers tallats,
el riu a prop com un sospir.

Què hi ha darrere els murs?
Misèria, fam, estrangeria.
Hem après la frontera
dins la frontera,
la muralla en la muralla.
Tot barrat.

L’espai Schengen.
L’última rialla.


m)

Veure’t i que desapareguis.
Tenir set. Voler-te.
Tot jo un oferiment.
El desig compta els segons.
I la indecisió
també és una manera de morir.
Sant Roc: una parada de metro.

dimecres, 20 de novembre de 2013

Salut! Jaume Sisterna

El passat 14 de novembre ens va deixar el poeta Jaume Sisterna.
Després del que semblava ser un rocambolesc enterrament per beneficència en la més pura tradició dels poetes maleïts del segle XIX, tot ha acabat aquest dimecres dia 20 en una més o menys digna incineració; encara que a un gran escèptic com ell potser la primera possibilitat l’hi hagués fet escriure un bon poema de comiat.
Jaume Sisterna escrivia versos sense gaire floritures estructurals però amb una intensitat que trencava estils. Els seus poemes eren com una carícia que de mica en mica s’anaven convertint en un duríssim cop de puny a l’ànima. Una amarga visió de la derrota i la solitud alhora que una contundent crítica personal cap a la humanitat i el seu fracàs. Així també, en els seus versos, s’entreveu a voltes una gairebé inaccessible llum de salvació en l’amor carnal.

Des de l’any 2002 va col·laborar amb Pont del Petroli en diverses ocasions participant en recitals i publicacions. Llibres col·lectius com Quintet, 2002, i Price i cia, 2011. L’any 2008 publica a la col·lecció la Puça del petroli Feines de no gaire.

Salut i bon viatge, Jaume Sisterna, poeta, amic.

Foto. Lorenzo Duaso. Espai Betúlia , Price i cia, 2011

COMBAT

Aquesta casa cau,
aquestes parets volen,
aquests sostres se’n van,
aquests prestatges vessen,
aquestes taules ballen,
aquestes cadires es trenquen,
aquets llums no il·luminen,
aquetes aixetes no ragen,
i jo caic, volo,
me’n vaig, vesso,
ballo, em trenco,
il·lumino i rajo
sense parar.

de Quintet, Pont del petroli, 2002


diumenge, 3 de novembre de 2013

L'ombra del lledoner

Canvi radical en el segon recital e Poesia i cia... 2013. Després de Nihil Obstat, un no-espectacle de Carles Hac Mor i Esther Xargay varem poder gaudir al teatre Zorrilla de L'ombra del lledoner, un recital basat en poemes de Tomàs Garcés (A l'ombra del lledoner, Cançó de comiat, Cançó de grumet, Cançó de bressol, La vida de la galera) musicats el 1924 pel compositor Eduard Toldrà. Interpretats per la soprano badalonina Vanessa Villanueva acompanyada de la pianista Montse Pujol. El recital es va completar amb el cicle de quatre poemes de Miquel Martí i Pol (Ah! com hauria estat bell, Aquesta remor que se sent, Del bosc, abans tan pròxim, Es pot dir amb foc encara) musicats per Salvador Brotons. Va presentat l'acte Valentí Soler autor del llibre “Tomàs Garcés, periodisme i crítica”.