dimecres, 18 de maig de 2016

Abstància de Lala Blay

Però en el nostre cas, els versos de Lala Blay, subtils i intactes com agulles imantades, ens cerquen, s’imposen i juguen amb nosaltres sense misericòrdia intel·lectual i, com en un joc amorós, la nostra poeta s’insinua, contacta, s’apodera de les nostres defenses i acabem perdent. Perdent en benefici d’un guany superior, l’accés a un camp magnètic, exclusivament personal en què un jo absolut, graciosament incorpori, presideix tota proposició carnal.
Màrius Sampere (del pròleg del llibre).

TÉ EL MEU TEIXIT
una fibra servada
vora l’oblit.
Mentre sostinc
la trama indesxifrable
d’anys,
la viva certesa que el dibuix
mai no ha de reclamar 
l’ordit.


LÍMIT
Herba mitgera que t’alces
maldestra al llarg del camí,
la rodera t’observa i et commina.
Cap de les flors del marge
no professa el teu destí, 
però la pluja t’estima.


MUDA
Més tard vindran els dits per a descloure
com tels de ceba cada pell del cor.
I desfaran el niu on es congria
la pluja que s’escola per l’avenc.
I, finalment, assoliran el nucli,
allò que has estat fent, 
una durícia.


























Un dels set gravats que apareix al llibre (i que duen per títol “Suite per Lala Blay”) obra de Rosa Vives.

dimecres, 20 d’abril de 2016

"Més enllà de la sorra (haiku)" de Jordi Casabona

Us presentem una novetat editorial de Pont del Petroli: "Més enllà de la sorra (haiku)" de Jordi Casabona

En aquest context, “Més enllà de la sorra” ens enfronta a aquesta línia de tall, a la doble juxtaposició de sensacions, a la doble realitat. Jordi Casabona és capaç de personificar els dos instants dels versos, d’atresorar dues mirades, una dualitat de concepcions i d’emocions ideal per plantejarse una sèrie d’haikus amb personalitat i amb aquesta capacitat de fondre’s amb l’entorn, d’entendre la grandesa de l’univers i enfrontar-la a la petitesa real de l’home.
(del pròleg de Jordi Cervera)

A s’hora baixa,
uns pardals damunt la canya
i els insectes que s’hi atansen.

Sense aturar-se
van i venen les ones:
indestriables.

Entre silencis de pedra,
ombres tènues:
ha nevat al cementiri.

Entre camps de canya,
cansat, un home torna a casa,
fang i boira baixa.















Tràfic urbà,
un ramell de flors al semàfor:
robusta absència.

Sobre el plat
un pagell esventrat,
litúrgia de l’àpat.

Jordi Casabona i Barbarà (barri de Sant Antoni -Barcelona- 1957)  és un metge epidemiòleg lletraferit que ha compaginat la seva carrera professional en  l'àmbit de la SIDA i les Infeccions de Transmissió Sexual amb l’escriure.  Des de 1994 treballa al Campus de Can Ruti de Badalona com a Director Científic del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la SIDA/ITS de Catalunya (CEEISCAT) i com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l’àmbit literari ha publicat articles d'opinió en diverses revistes i diaris com  El Periódico i El Punt-Avui, dels quals n'és  col·laborador habitual.  Ha publicat narracions curtes a la revista literària Bossanova (Mallorca, 2004) i va participar en el llibre col·lectiu de viatges i expedicions mèdiques “Doctor ... supongo” (Ed. Ikusager, Bilbo 2012). En poesia ha publicat el poemari en català “En la mesura del Angles” (Ed. Columna, Barcelona 1997), i en castellà  “Del Alba a su Pesar” (Ed. Calima, Madrid 2005) i poemes visuals a la revista Alga (Castelldefels 2007 i 2015).  El 2012 va clausurar el Cicle de Ciència i Poesia de Quark-UAB amb una conferència sobre Poesia i Medicina i el 2016 el  II Cicle d’Humanitats i Cultura Sanitària a la Filial de Tortosa i les Terres de l’Ebre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya amb la conferència “Medicina i Poesia, entre l’Art i la Ciència”.

SANT JORDI 2016

Amics i amigues, aquest dissabte 23 tornarem a portar un munt de llibres al carrer Francesc Layret, 26 de Badalona (a prop del carrer Lleó). Allà ens trobareu durant tot el dia. Us hi esperem!!!
El divendres 22, a partir de les 18h, a la Plaça de la Vila Paco Fanés firmarà exemplars del seu nou llibre “El joc de l’alba”.

Si ens vens a veure aquest dissabte trobaràs la nova collita de primavera, quatre nous títols de la Col·lecció de poesia Pont del Petroli:
"El joc de l’alba" de Paco Fanés, 
"Abstància" de Lala Blay, 
"VISIBLE (IN) VISIBLE" de Gustavo Vega
"Més enllà de la sorra (haiku)" de Jordi Casabona


divendres, 8 d’abril de 2016

"El joc de l'alba", nou llibre de Paco Fanés

El dimecres 13 d'abril a les 20,30h, a l'Horiginal, tant si plou com si barça, l'amic PACO FANÉS poeta i emprenedor cultural nascut al Raval i estiuejant de fa anys a Badalona, on pica pedra poètica amb l'Associació Pont del Petroli, presenta el seu nou poemari "EL JOC DE L'ALBA". Acompanyat a l'escenari per dos altres picapedrers. de feina callada i persistent, com ell: JOAN PUCHE i JOAN VINUESA i amb les atmosferes sonores dels POLISSONS i de tots vosaltres.



























W
Un mil·límetre més, un altre intent
i perforar el nucli dur de les màscares.
Despullar amb ulls closos tots els misteris
de les fondàries vives del blau. En acabar
estimaré dalt del terrat d’altres mortals
amb fanalets i garlandes i els somriures
bojos dels nens no descoberts.


D
Després de reiterats intens d’apocalipsi
tornarem a obrir els vials de les pàgines.

D’aquella mitologia que t’aferra als arbres
desfarem el costum d’ofegar finestres. Avui
s’imposa devorar el greix arnat del silenci.
Demà hem d’acaronar la pell del crepuscle
per salvar el més sencer retall de verb esclau.

No és possible emmetzinar cap paraula. Ja no.


Absenta al Bar Marsella
El vell cambrer serveix els gots i mira als ulls.
Cullereta cisellada amb flors de llessamí.
L’esperit dels cadells amb farbalans a les orelles.
Les esquadres d’Artaud cavalcant al cim
d’aquest beuratge color d’esperma secret.

Sabates vençudes, mag desarmat. Ell
que vivia rigorosament dret assenyala la manera
de desfer delicadament el sucre gota a gota
com qui ensenya a disparar. Guia de la transfiguració
d’ànimes noves que volem ser cants condemnats.

dimecres, 6 d’abril de 2016

"La filla de Chagall" de Ferran Joanmiquel

El passat 4 d'abril es va fer la lectura dramatitzada de l'obra guanyadora del VIII Premi de Teatre Breu Inicia't, "La filla de Chagall" de l'autor gironí Ferran Joanmiquel Pla. 

"La filla de Chagall" està ambientada a mitjans de la dècada dels 2000. Explica la història de Tamar, magníficament interpretada en aquesta ocasió per l’actriu Anna Moliner, una jove professora d'història de l'art de Tel-Aviv, fastiguejada per l'opressió de l'estat d'Israel sobre el poble palestí. La seva família, d'origen sefardita, insisteix que viatgi a Girona per retornar-hi una clau vella que, suposadament, obre la porta de la casa del call jueu on van viure els seus avantpassats. La protagonista s'enfronta amb els seus orígens i es capbussa, a contracor, en el passat familiar.

L'obra, guardonada amb el premi atorgat pels Amics del Teatre Zorrilla, ha estat editada per Edicions Pont del Petroli a la seva col·lecció de Teatre

















dimecres, 3 de febrer de 2016

Carles dels Parcs, al Pont

2013. Carles Hac Mor i Ester Xargay, en aquells dies conductors d’una de les propostes més interessants envers la difusió de la poesia per tot el nostrat territori patri. Poesia als Parcs. Em van convidar a recitar a l’exterior de l’ermita de Sant Feliuet de Savassona.


















Així doncs, un dia d’octubre, i després d’avançar per un costerut camí carregats amb càmeres de vídeo, faristols, poemes, vi, entrepans i tota la parada poètica de més quaranta persones, conqueríem el cim de Sant Feliuet dins del parc de les Guilleries-Savassona. Un idíl·lic llogaret on en Carles Hac oficiava d’excels xaman de la poesia inframuntanyenca. I va passar que el gran patriarca de la despintura guarnit de roig intens anava concedint, solemne, la veu als poetes al bell mig d’aquella majestuosa, olímpica superfície natural.
En acabar el recital i per convertir l’acte poètic en una autèntica festa pagano-escalaborniana, el bon ermità va oferir el calze del temple a tots els presents, i en estranya comunitat vam beure el vi solar intuint els llibertaris senders d’en Serrallonga des d’aquella mena de Sinaí que l’Hac Mor i la Xargay –eterns amants de creativitat insuperable– havien obert amb l’ideal suprem d’escampar versos entre les ànimes carnals que ara habitàvem aquells feréstecs paratges.
Dies abans o desprès, Carles Hac Mor va rendir visita al vell pantalà de la mar badalonina anomenat Pont del Petroli per tancar els darrers serrells de la publicació del seu llibre I Això no cal, escrit amb la col·laboració del poeta Eugenio Tisselli (Edicions Pont del Petroli, 2013).
El poeta Hac, però, no va arribar sol: l’acompanyaven dos dels seus fidels acòlits, autors d’una original i inclassificable poesia. Catalina Girona i el poeta ucraïnès Andriy Antonosvskiy. Una imatge amb el mico de l’Anís del Mono i llevantada de fons és el que queda d’aquella increïble trobada. Una fotografia ben endins del record d’aquest altíssim prestidigitador de paraules.

Que allà enllà els àngels caiguts aprenguin l’art de la Paraparèmia de la teva veu, Carles Hac Mor. O no.

Paco Fanés

Carles Hac Mor i Ester Xargay al Poesia i cia...2013

dissabte, 3 d’octubre de 2015

CANT VIU - Enric Casasses

Fragment del recital Cant Viu d'Enric Casasses al Teatre Zorrilla de Badalona (30-09-2015) dintre del cicle Poesia i cia... 2015.