Pàgines

dissabte, 3 d’octubre del 2015

CANT VIU - Enric Casasses

Fragment del recital Cant Viu d'Enric Casasses al Teatre Zorrilla de Badalona (30-09-2015) dintre del cicle Poesia i cia... 2015.

dimecres, 23 de setembre del 2015

POESIA i cia 2015







Programació:

CANT VIU - Enric Casasses
Teatre Zorrilla (entrada pel carrer Sant Miquel, 54)
dimecres 30 de setembre, a les 20.30 h

PEDRALS PAPERS - Josep Pedrals
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
dimecres 21 d’octubre a les 19,30 h

DEL CALL A GAZA, un cant per la pau
poemes de Coloma Lleal
Jordi Arcos (flautes de bec), Maria Crisol (fagot), Meritxell Gumà (clavicèmbal), Núria Losada (veu)
Teatre Zorrilla (entrada pel carrer Sant Miquel, 54)
dimecres 4 de novembre, a les 20.30 h

PONT DEL PETROLI 15 ANYS
Poemes a càrrec dels poetes del Pont
Música a càrrec del músics del Pont
I altres verietés sorpresa.
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
divendres 27 de novembre a les 19,30 h

Presentacions

Presentació del llibre El país pintat de Jèssica Pujol
Llibreria Saltamartí Canonge Baranera, 78 Badalona
divendres 2 d’octubre a les 19,30 h

Presentació del llibre El país pintat de Jèssica Pujol
Llibreria La Impossible Provença, 232 Barcelona
dimecres 7 d’octubre a les 19,30 h

Presentació dels llibres El país pintat de Jèssica Pujol i Poesia Xabroxa de Miguel(así,sinapellidos)
Dòria llibres Argentona, 24 Mataró
dijous 8 d’octubre a les 19,30 h

Presentació del llibre La síndrome de la Caputxeta Vermella de Anna Lacruz (amb Carles Collado a la guitarra). Presenta Eduard Sanahuja.
Espai Betúlia Enric Borràs, 43-47
dimecres 28 d’octubre a les 19,30 h

Presentació del llibre El verd, el roig, el negre de Joan de la Vega
Llibreria Saltamartí Canonge Baranera, 78 Badalona
dimecres 11 de novembre a les 19,30 h

entrada lliure a totes les activitats del cicle


dilluns, 21 de setembre del 2015

El país pintat de Jèssica Pujol








El país pintat és un recull molt unitari que parteix de l’al·lucinació com a emblema: dins del seu interior trobem no només una poesia visionària, rebel, sinó també altament experimental. Sens dubte, tant les avantguardes primerenques com algunes propostes més contemporànies tenen el seu pes de presència dins de l’obra de Pujol. Aquesta fondària pensamental, doncs, es percep a través d’una una estructura sòlida. No estem davant d’un un conjunt de poemes sinó d’un llibre, d’un itinerari, d’una proposta concreta per tal d’interpretar, simbòlicament, la complexitat de la realitat. O sigui: una aventura poètica en el sentit més estricte dels termes.
del blog EPIC & MAJESTIC, Els deliris de Jaume C. Pons Alorda





















En el son ets aquí emetent
un so net i informe, Alícia
en aquest sonet fumant opi
amb una eruga dius que són
eteris els versos que t’alliberen
del so dels néts de l’aristocràcia
amb qui jugues a croquet durant
el dia, i són espasmòdics i no
no són eterns, però estan aquí
en el son reunits en versos de 14
línies malavingudes com la memòria
d’un llenguatge que voldria informar
a la memòria d’un llenguatge 
que no sap com despertar

Flocs de sal cristal·litzats
a l’asfalt, arreu es veu
que ha plorat
la circulació està embussada
les rodes rellisquen en el fang
alguns amb la llengua fora
maleeixen el temps
el desgavell pren discursos
de poder sobre els núvols
i PAF! monopolització davant
la incertesa! els meteoròlegs
preveuen un llarg hivern
amb rauxes turmentades 
i formacions de gel en el seny

Presentacions del llibre El país pintat de Jèssica Pujol:

ESPAI FOC Via Massagué, 5-7 de Sabadell 
dimecres 4 de maig a les 20,30 h

dijous, 16 de juliol del 2015

"La síndrome de la Caputxeta Vermella" d'Anna Lacruz nou llibre de la col. Pont del Petroli

Així com la síndrome de Blancaneu està tipificada en psicologia, la síndrome de la Caputxeta no està plenament establerta, tot i que alguns professionals de la medicina l’usen per referir-se a les persones que, malgrat estar ben informades i conèixer els riscos d’una malaltia infecciosa de transmissió sexual, s’exposen a contraure-la deixant-se anar amb pràctiques de risc. En el nostre cas, el personatge Caputxeta no és algú inexpert, innocent, sinó tot el contrari: coneix les regles de joc, sap perfectament la impossibilitat d’establir un discurs amorós perdurable, el dolor que l’abandonament produirà, els enganys, les traïcions, l’espera, el buit, la inutilitat del perdó, “la llei de causa i efecte / en l’imperfecte festí de l’amor”. No obstant això, la Caputxeta torna al llop, com Sísif torna a la seva pedra, perquè, com adverteix Albert Camus, Sísif necessita la pedra per acomplir el seu destí.
Poema a poema, el nostre personatge va desgranant el context emocional de la inaccessibilitat de l’amor amb un llenguatge directe , provocador, sexuat, sexual , a vegades volgudament groller, irònic, lúdic o tot això alhora. (Eduard Sanahuja Yll del pròleg del llibre)

Il·lustració de portada de Marta Nebot

Cop de falç

Has segat el camp de blat d’una sola falçada.
Has obert massa la llaga
i ara al dit li va massa ample.
No era necessària tanta destrossa.

Crim

Impúdic i lasciu tornes a mi
com qui torna al lloc del crim.
El meu cos ja no respon.
L’habitud li ha pres la innocència.

Quasi sonet de tu

Si és cert que el temps tot ho cura
ara ja sé que no ets el meu mal.
Ets la impossible i irreal
perfecció sense mesura.

Que no hi ha tendresa més dura
ni bellesa més carnal
com la que en tu perdura i val
sense un gram de raó pura.

Si en el meu cel hi ha el teu infern
que sigui poderós i etern
com el desig que em té captiva.

Que el temps que tinc de no tenir-te
mai serà prou per poder dir-te
que ets només tu qui em manté viva.

dilluns, 18 de maig del 2015

"El verd, el roig, el negre" de Joan de la Vega

Això no és teatre, sinó poesia. Mentida! No és poesia és Poesia en majúscules, perquè la que va amb el cap cot sempre necessita amagar-se rere les lletres petites de tanta covardia, i molts pocs són capaços d’atrevir-se a atrevir-se. I no diré que Joan de la Vega ho aconsegueixi, no, perquè Joan de la Vega sols vol fracassar, cada vegada millor, sí, però fracassar, cagar-la i contribuir a aquest bassal significant d’excrements i vòmits demencials de tan preciosos que són, ara mateix, casa seva, aquest cor seu pútrid i despullat que ens arriba com una ofrena libidinosa. Joan de la Vega no anhela cap altra cosa que no sigui la sang catapultada, el mot groller, l’atac amb armes de destrucció lasciva com són les paraules. Jaume C. Pons Alorda (del pròleg del llibre)

20è

Hi ha l’ocell
altiu
i una flor
inescrutable

una allau d’estels
melosos

la fiblada de la carn
el batec de la son

si fa no fa
-desposseït de mi-

l’erta plenitud

12è

Al captard
la llum foscant
regalima el corrent
i crema la vall
entre fulgents papallones

la fredor immanent
pren vida i forma

insecte de nit

POETARI

En silenci
he vingut
per acaronar
el vostre fum

patum d’escollits

ferum de poetes


















portada de Carlos Azagra

dissabte, 9 de maig del 2015

"Del call a Gaza" nou llibre de Coloma Lleal

Ens plau comunicar-vos el naixement d'una nova "puça". Es tracta del llibre Del call a Gaza de Coloma Lleal (col. la puça del petroli, núm. 31). Des de 1965, any en el qual guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Planys a quatre veus, Coloma ha publicat els llibres de poesia Poemes (1967), Des dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). En el seu nou llibre podreu gaudir dels seus poemes i il·lustracions. Aquí teniu un tast. 

Pels set camins de l’horror
aniré del call a Gaza
sense treva pel dolor
amb la mare i la germana
i la filla que vindran
en penós peregrinatge
des del fons del meu record
fins aquest odi que trenca
tots els racons del meu cor
sense consol ni esperança.





















Com si busqués els teus ulls
confegeixo cognoms rojos
d’una sang que no conec
entre pedres mig trencades
busco uns ulls que ja no veig.

Entre traços insegurs
de mans encara maldestres
un paisatge ple de sol
i uns núvols negres de cendra
la fosca nit de l’horror.

I he buscat el teu nom
en un bosc de lletres roges
sinagoga del dolor
amb l’esclat del teu record
onejant entre les ombres.






dissabte, 14 de març del 2015

Balada dels Ravals de Ferran Aisa

Balada dels Ravals és el nou llibre de poemes de Ferran Aisa, editat dins de la col·lecció La puça del petroli. És un personal retaule coral que reflecteix lúcidament un temps de derrotes i d'esperances en uns anys clarobscurs amb l'afegit de l'incipient inici de la lluita per recuperar la dignitat col·lectiva en un indret majoritàriament poblat per "desafectos al régimen".
I tot aquest món reviu descrit d'una lluminosa manera de la mà de Ferran Aisa. La seva venjança poètica és fer reviure aquest espai, reviure l'essència fins al límit en molts dels seus versos. El pas del temps es nodreix de moltes coses, fins i tot de carrers sencers, però mai s'empassa del tot la treballada memòria. Poemes que ens parlen dels inicis d'una vida al Raval que un dia va ser el primer barri obrer i popular de l'època industrial del país.

BALADA DELS RAVALS 

Som fills dels ravals de la vida:
ravals de fang, ravals de sang,
ravals de mort, ravals d’amor,
ravals del cos, ravals de pols.

Els ravals són espais al marge
del nostre horitzó de caminants
per les ciutats i les viles,
un punt rebel entre la gent
que oblida sovint la utopia
dels éssers vençuts,
dels vells enamorats.
Els ravals tenen memòria
també esperança
i, tal vegada, passat,
present i demà.
Farem de les places àgores
i reconquerirem els carrers
on encara queden llambordes
que van ser barricada
el maig de mil nou-cents
trenta-set: Visca la Revolució!

Som fills dels ravals de la vida:
ravals de fang, ravals de sang,
ravals de mort, ravals d’amor,
ravals del cos, ravals de pols.


dimecres, 4 de març del 2015

"Color de pluja, haikus" Jordi Sarsanedas

El llibre conté dinou haikus inèdits fins ara del desaparegut Jordi Sarsanedas, un poeta fonamental de la nostra literatura. Aquest projecte era una vella idea del poeta que va escriure els haikus amb la intenció de publicar-los acompanyats de la traducció al japonès d’Eugènia Bigas i la transcripció fonètica. En aquesta tasca han comptat amb la col·laboració de Yayoi Kagoshima i el treball de la pintora Rosa Vives, responsable de fer els dibuixos a tinta que acompanyen l’edició. El conjunt és un veritable regal que ens mostra un Sarsanedas hàbil, delicat, subtil i capaç de jugar i d’entendre a la perfecció la simbologia i els secrets d’una cultura llunyana i no sempre fàcil. 


El llibre s’arrodoneix amb les aportacions d’Eugènia Bigas, de Francesco Ardolino i dePaco Fanés a més d’un document singular, l’escrit que el poeta va remetre a l’editor acompanyat del poema “Pont del Petroli” que figura escrit en aquest singular monument de la línia marítima de Badalona. (del blog de Jordi Cervera)

El vent que s’alça
i cavalca l’onada
s’enrama d’alba.

Fulla sense arbre
des de sempre acollida
al si de l’ombra.

El pas dels dies
la mesura enganyosa
de l’esperança.


dissabte, 7 de febrer del 2015

"Garbuix" de Marçal Font

La paret del paisatge

Un paisatge és sempre una paret.
Tu que contemples t’hi capbusses d’un salt,
voles sobre el camí que s’esmuny pel boscatge
                                                                    (o el mar)
i sents la brisa que alleugera les hores.
Saps que a Terra Ferma només s’hi torna.


La llenya de l’arbre caigut

Fes llenya de l’arbre caigut.
Fa fred i la nit s’atansa.
Cremarà lent tot el vespre fent recompte dels anys.
A l’alba, quan la rosada glaci i la boira et cegui,
enclotada a la cendra hi trobaràs la brasa.

Et durà, rabiosa, la llum d’un nou dia on escalfar-te.


Verbum supernum prodiens

diumenge, 25 de gener del 2015

"Dorm / Els espais ocupats" nou llibre de Màrius Sampere

"Ha de quedar clar que, actualment, Màrius Sampere és un dels millors poetes del món. Pocs autors tenen aquesta capacitat de sorprendre els lectors amb la màgia que desplega el ciclòpic Màrius. Un poeta que sempre és ell mateix, amb aportacions, gris i matisos que només responen a un imaginari que és únic i irrepetible a la nostra cultura." Amb aquestes paraules de Jordi Valls comença el pròleg del darrer llibre de Màrius Sampere "Dorm/Els espais ocupats" (Col·lecció de poesia Pont del Petroli).

Aquí va un petit avançament.

NO ÉS AIXÒ

No, no és això,
no és això que dius,
on són les proves i els fantasmes?

No és això. És i prou.
És aquí, aquí mateix, i fa,
i fa molt, i fa molt més, tant
com el dibuix d’una capsa
plena de petxines
i agulles imantades. Dorm.


LA LENTA AGONIA

Oh la bellesa, la lenta agonia
d’un cos etern.
Salva’m de mi, que m’enfonso
en el meu engendrament pactat.
Per contra, morir, tornar a la superfície,
abandonar les baixes densitats.
Miro i remiro, arreu no hi ha cap figura
que no sigui un astre extingit.






















diumenge, 18 de gener del 2015

ATZARS poemes visuals de Paco Fanés i Joan Puche

Us convidem a l'exposicó:
Atzars, poemes visuals de Paco Fanés i Joan Puche
del 15 de gener al 15 de març, 
inauguració el 23 de gener a partir de les 18h
CRISTINA GUILLÉN Canonge Baranera, 95 de Badalona

Després d’un llarg temps sense sortir del pantalà del petroli, Joan Puche i Paco Fanés intentem un nou assalt creatiu a Badalona. Teniu dos mesos per gaudir d’aquest deliri poètic visual, objectual, animal i transversal. Un ferotge maremàgnum de propostes artístiques que acollirà el temple-celler Cristina Guillen del carrer d’en Cueta.

Aprofitarem la inauguració del 23 d'octubre per presentar el nou llibre de Joan Puche "Sí, estimo els animals" (Ed. Babilonia, col. Pliegos de la visión)
Us hi esperem del 15 de gener fins al 15 de març de l’any estelat de 2015.





Imatges de l'exposició