Pàgines

dijous, 30 de desembre del 2010

Primeres Pedres: "Arrelar"

Amb el projecte "Arrelar", la càpsula del temps de Pomar, Paco Fanés i Joan Puche participen a "Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat" al eix est de Badalona. En el fons, cada una d’aquestes càpsules temporals són una aposta pel futur, una forma de connectar-lo amb el present. El que pretenen és enterrar, com si fos una llavor, l’esperit del barri, aquells trets d’identitat que l’han fet tal com és avui i amb els que s’identifiquen els seus habitants, deixar un temps per que pugui arrelar i recollir en un futur els possibles fruits.




Al·locució per un enterrament
Avui aquests turons que miren la Mediterrània ens observen per a donar testimoni d'aquest acte de confiar al caliu de la terra de Pomar aquesta capsula del temps que transporta retalls de la crònica d'aquestes contrades. Aquí, a l'est de Badalona (perquè Pomar és el primer amic de la ciutat en rebre el sol de cada dia) arrelem i cantem perquè els dies futurs sàpiguen del nostre camí. Aquesta capsula ens dirà demà moltes de les lluites, molts dels somnis amb els que Pomar ha guarnit els dies de la seva història.
Dins d'aquesta acció creativa, memorial i lúdica que ara inaugurem esperem que hi fecundi la llavor dels instants i doni els fruits d'una gran collita d’il·lusions i somnis complerts. Arrelem perquè aquests carrers que avui evoquen el seu record en aquesta pedra-càpsula tinguin la força de tots els vents , de totes les aventures dels seus fills i la visió constant de la clara identitat dels homes i dones de Pomar.
Lliurem a la terra l'esperit de Pomar en aquests representatius trets de la identitat que han fet el barri tal com és avui i amb els que s'identifiquen els seus habitants.
Amb aquest ritual pagà, creatiu, festiu; arrelem. Amb el sol creixent de l'est, fem que la grana soterrada es transformi en clar futur: en la realitat dels somnis de cadascú, i de tots.
ARRELEM!!!

Els dolents no guanyaren perquè els bons no els en deixaren
Respirar…
estirar-nos amb l’esquena ben recta intentant treure-li els ulls a la hipocresia. No demanar perdó per no plorar. No necessitem originalitat ni novetat en las idees, només necessitem que ens les deixin fer. Que collonuts que som canviant el destí que altres volien imposar-nos! Tertúlies de veïns als seients assolellats dels parcs, entre els riures dels nens que juguen, addictes a l’emoció, entre les veus dels grans, veus que parlen de lluites, d’interessos comuns i de reptes aconseguits, de “queremos la luz” i del segrest d’autobusos… i de tantes petites heroïcitats que converteixen allò insignificant en quelcom inconteniblement gran…


Patty de Frutos i José Manuel Vara

diumenge, 26 de desembre del 2010

Les primeres pedres: Insostenible

"Insostenible", l'escultura de Joan Sansa és la peça que ocupa l'eix nord de la ciutat dintre del projecte "Les primeres pedres". Canyet és l’avant-sala de la Serra de Marina i és, també, el barri més extens de Badalona. Preserva un gran patrimoni històric i alhora un valuós entorn natural i mediambiental. L’home i la natura han conformat, al llarg del segles, un paisatge equilibrat que ha sabut conservar el caràcter propi del barri al marge de la voràgine constructiva de la resta de Badalona. Des del peu del turó d’en Boscà, el lloc escollit pels íbers per a establir-se fa més de XX segles a Badalona, ens preguntem: Com ha variat la relació entre l’home i la Natura al llarg dels segles? Què hi ha entre nosaltres i el passat?

Una nova línia senyala el Turó i posa en relació visual espectador- escultura- Turó. Aquesta línia és, de fet, un camí d’accés al jaciment interromput per una escultura titulada Insostenible. El nom fa referència a la poca sostenibilitat de les activitats humanes en la Natura i a la pèrdua progressiva del respecte de l’ home contemporani vers el Medi Ambient.
La peça s’inspira en el típic acte inaugural on un grup d’homes i dones ben vestits, fent de paletes ocasionals, envolten un trípode que sostenta una cadena en tensió de la que en penja una primera pedra que faran descendir dins un forat. Una nova pedra que, com una llavor, es convertirà en un nou edifici. Quin és el límit de creixement que el territori pot sostenir? Podem donar la volta a aquesta situació?

Sostindrem elpaisatge del futur amb les pedres que no posarem. La refundació permanent de la ciutat cal que contempli el FUTUR potenciant els valors ambientals i de SOSTENIBILITAT com a patrimoni a preservar.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Poetades

Amb Pau Riba hem tancat aquest any Poesia i cia... un cicle el d'enguany un tant accidentat amb el canvi d'escenari i la baixa de dos dels espectacles programats. Malgrat tot esperem tornar-nos a veure l'any vinent amb nous espectacles i noves propostes. Us deixem mentrestant amb Pau Riba i uns fragments de poetades.

dimarts, 7 de desembre del 2010

"Poetades" Pau Riba a Poesia i cia...2010

Dimecres 15 de desembre a les 21 hores "Poetades" de Pau Riba (amb Joan Soler i Llull Riba) tanca Poesia i cia...2010.























Pau Riba té una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d’inventar senyals, de trobar entremesclaments dements de mots pròxims o remots. Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fonètica del rock, la del folk, la de la cançó (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa, és perquè li interessa la fonètica de l’amor, i per això el preocupa la fonètica del nostre destí, del viure i del morir, del néixer i del créixer i del tenir fills. I fonètica ho dic en sentit ampli, des del més simple ah! fins als trencacolls més emocionants del significar. Pau Riba no és provocador pel sol gust de provocar, que també, sinó sobretot perquè diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del públic i desperta amb calfreds el sopor dels mons polític-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perquè els interessa més la insensibilitat.

Enric Casasses

dilluns, 6 de desembre del 2010

Les Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat

La major part de les antigues civilitzacions van desenvolupar costums per sacralitzar un lloc i poder, així, transformar una simple porció de terra en un espai per habitar, connectat amb el diví. L’elecció del lloc, el traçat dels plànols, la construcció de les muralles i edificis eren actes que trascendien la mera superstició ja que formaven part de rituals simbòlics que havien de garantitzar la protecció i prosperitat de la colònia. Històricament, les ciutats s’han projectat en relació al diví més visible : els astres. Per aquest motiu, els 4 punts cardinals han ordenat molt eixos fundacionals de la majoria de civilitzacions.



Posant les Primeres Pedres, Dionís Orrit i Joan Sansa fan que ens preguntem sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i plantegem la refundació permanent de la ciutat a través de 4 escultures en 4 barris situats als 4 punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents. El projecte Primeres Pedres s’ha concebut, des del seu inici, com una única proposta artística tot i estar composada per 4 Pedres. En definitiva, es tracta de 4 Pedres complementàries, necessàries totes elles per a obtenir la Unitat de la nova Badalona que és certament diversa però, en definitiva, Única.
Les 4 escultures, en la seva globalitat, reflexionen sobre temes essencials de la ciutat d’una manera molt transversal fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic, a través de l’art.

NORD, Canyet -Eix històrico-territorial: el futur
SUD, Dalt la Vila -Eix històrico-territorial: el passat
EST, Pomar -Eix social: integració social
OEST, cruïlla Llefià/La Salut/StRoc/Congrés -Eix social: multiculturalitat

L’element que apareixerà repetit a cada escultura i que els identificarà com a conjunt serà el CUB, la Primera Pedra ja col·locada, d’unes dimensions i materials similars. En els 4 cassos hi haurà una placa identificativa del projecte Primeres Pedres al peu de l’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista , el barri on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de Badalona.La documentació gràfica generada durant el procés, les memòries descriptives de les obres i els textes de reflexió són un volor del projecte que mereix ser compartit. Per aquest motiu es produirà una publicació específica del projecte. Els continguts escultòrics seran l’ànima del llibre i l’essència de la reflexió. Per això volem transformar el llibre en un objecte artístic més, en la primera de les Pedres que seran visitades. Vist des d’aquest punt de vista, aquest llibre serà la Cinquena Pedra.

En properes entrades pujarem imatges i texts de les quatre intervencions