dijous, 26 de març de 2020

Apocalipsi segons Marta - Marta Petreu


La pensadora, poeta, narradora i professora Marta Petreu ha aconseguit de manera bella, terrible i rotunda la síntesi entre filosofia i poesia que feia tant de temps que la cultura occidental perseguia. Així de clar i contundent. No cal dir que aquesta fita situa la nostra autora al cim de la poesia romanesa, europea i internacional del moment. I la traducció d’aquesta singularíssima autoantologia panoràmica de la poesia de Petreu entre 1981 i 2014, en l’excel·lent i treballada versió de Jana Balacciu Matei i Xavier Montoliu Pauli, honora la tradició catalana i la situa al costat de la tradició francesa, italiana i anglo-saxona, que també han sabut reconèixer, des de primera hora, la vàlua extrema de la producció lírica de la nostra autora. A més, que hagi estat la discreta però ferma Edicions Pont del Petroli –a punt de celebrar el seu vintè aniversari l’any 2020–, que publiqués aquest gran llibre tan transcendent té encara més mèrit i resta com un desafiament a les grans cases de l’edició.

Aquesta actitud de veracitat i sinceritat a ultrança, acceptant tots els riscos que implica, és un dels trets més característics de la poesia de Petreu. Norman Manea l’ha encertat de ple quan ha parlat de l’obra de la nostra poeta en termes de «sever credo poètic d’integritat», «un cor tòrrid i una ment freda», «desafiament», «expressivitat ferotge», «abruptesa», «vehemència» o «urgència de compromís», tot d’aspectes del que el gran assagista i memorialista assevera que és «la marca de la poesia de veritat, de poetes de veritat».
Petreu escriu «poesia de veritat» i és una «poeta de veritat» perquè ha sabut resoldre, com pocs ho han sabut fer, una de les disjuntives més importants que afecta la poesia occidental, sobretot, de la Segona Guerra Mundial ençà, la gran disjuntiva entre impersonalitat i personalitat, una qüestió que no s’ha acabat de resoldre satisfactòriament més que en comptades ocasions. I, no cal dir, que l’obra de Marta Petreu constitueix feliçment per nosaltres una d’aquestes ocasions. (del pròleg de Sam Abrams)

Cap comentari: