Pàgines

diumenge, 5 de novembre del 2023

Històries de paraules, vocabulari i fraseologia de Badalona - Josep Estruch Traité

 

Hi ha qui surt a passejar i s'entreté contemplant tot allò que va descobrint i que, tot i que passa sovint pels mateixos llocs, té la sensació de veure-ho per primera vegada. En Josep Estruch, en canvi, surt a passejar, o a ramblejar si ho preferiu, i va trobant paraules. Parla amb la seva mare o amb la veïna, i es sorprèn en escoltar unes paraules que no era conscient d'haver-les sentit mai abans. Veu uns nois que s'empaiten, i li ve a la memòria tot un reguitzell de paraules d'uns jocs als quals ja no sap jugar ningú. Veu una nena amb una fruita a la mà i, amb el nom d'una fruita que ja potser no la podrà trobar a plaça, li arriba la tristesa en recordar uns gustos i unes olors que tenien noms i cognoms i que, com totes les paraules antigues, fa olor de magdalena.

De totes aquestes paraules retrobades al fons de la memòria en podia haver fet llargues tirallongues àrides. Però, com a bon passejador, s'hi entreté una bona estona i es pregunta d'on venen, i com i per què han arribat fins a nosaltres, i també, ai las!, com i per què les hem anat perdent. Sense grans disquisicions teòriques ni grans escarafalls. Simplement, com una llarga conversa amb una persona sàvia, de vegades irònica, sovint riallera, que ens va recordant un munt de coses que teníem ja mig oblidades, i que, a més, ens permet de descobrir-ne d'altres que potser no havíem conegut mai.

Una llarga i lluminosa passejada pel passat i el present d'una llengua que ens dona dades noves, sempre imprescindibles, per conèixer la seva immensa riquesa i que ens obliga a reflexionar sobre allò que, de tan pròxim, ens passa desapercebut: la inesgotable creativitat d'uns parlants que dia a dia, incansables, l'hem anat fent i refent, protagonistes pacients, de vegades genials, potser també un xic eixelebrats i no sempre comprensibles, de la seva constant, imparable, evolució. Perquè, com tota història de les paraules, aquesta és, en realitat, la nostra veritable història. Passegem-nos-hi de gust!

Coloma Lleal i Galceran