Amb el projecte "Arrelar", la càpsula del temps de Pomar, Paco Fanés i Joan Puche participen a "Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat" al eix est de Badalona. En el fons, cada una d’aquestes càpsules temporals són una aposta pel futur, una forma de connectar-lo amb el present. El que pretenen és enterrar, com si fos una llavor, l’esperit del barri, aquells trets d’identitat que l’han fet tal com és avui i amb els que s’identifiquen els seus habitants, deixar un temps per que pugui arrelar i recollir en un futur els possibles fruits.
Al·locució per un enterrament
Avui aquests turons que miren la Mediterrània ens observen per a donar testimoni d'aquest acte de confiar al caliu de la terra de Pomar aquesta capsula del temps que transporta retalls de la crònica d'aquestes contrades. Aquí, a l'est de Badalona (perquè Pomar és el primer amic de la ciutat en rebre el sol de cada dia) arrelem i cantem perquè els dies futurs sàpiguen del nostre camí. Aquesta capsula ens dirà demà moltes de les lluites, molts dels somnis amb els que Pomar ha guarnit els dies de la seva història.
Dins d'aquesta acció creativa, memorial i lúdica que ara inaugurem esperem que hi fecundi la llavor dels instants i doni els fruits d'una gran collita d’il·lusions i somnis complerts. Arrelem perquè aquests carrers que avui evoquen el seu record en aquesta pedra-càpsula tinguin la força de tots els vents , de totes les aventures dels seus fills i la visió constant de la clara identitat dels homes i dones de Pomar.
Lliurem a la terra l'esperit de Pomar en aquests representatius trets de la identitat que han fet el barri tal com és avui i amb els que s'identifiquen els seus habitants.
Amb aquest ritual pagà, creatiu, festiu; arrelem. Amb el sol creixent de l'est, fem que la grana soterrada es transformi en clar futur: en la realitat dels somnis de cadascú, i de tots.
ARRELEM!!!
Els dolents no guanyaren perquè els bons no els en deixaren
Respirar…
estirar-nos amb l’esquena ben recta intentant treure-li els ulls a la hipocresia. No demanar perdó per no plorar. No necessitem originalitat ni novetat en las idees, només necessitem que ens les deixin fer. Que collonuts que som canviant el destí que altres volien imposar-nos! Tertúlies de veïns als seients assolellats dels parcs, entre els riures dels nens que juguen, addictes a l’emoció, entre les veus dels grans, veus que parlen de lluites, d’interessos comuns i de reptes aconseguits, de “queremos la luz” i del segrest d’autobusos… i de tantes petites heroïcitats que converteixen allò insignificant en quelcom inconteniblement gran…
Patty de Frutos i José Manuel Vara
dijous, 30 de desembre del 2010
diumenge, 26 de desembre del 2010
Les primeres pedres: Insostenible
"Insostenible", l'escultura de Joan Sansa és la peça que ocupa l'eix nord de la ciutat dintre del projecte "Les primeres pedres". Canyet és l’avant-sala de la Serra de Marina i és, també, el barri més extens de Badalona. Preserva un gran patrimoni històric i alhora un valuós entorn natural i mediambiental. L’home i la natura han conformat, al llarg del segles, un paisatge equilibrat que ha sabut conservar el caràcter propi del barri al marge de la voràgine constructiva de la resta de Badalona. Des del peu del turó d’en Boscà, el lloc escollit pels íbers per a establir-se fa més de XX segles a Badalona, ens preguntem: Com ha variat la relació entre l’home i la Natura al llarg dels segles? Què hi ha entre nosaltres i el passat?Una nova línia senyala el Turó i posa en relació visual espectador- escultura- Turó. Aquesta línia és, de fet, un camí d’accés al jaciment interromput per una escultura titulada Insostenible. El nom fa referència a la poca sostenibilitat de les activitats humanes en la Natura i a la pèrdua progressiva del respecte de l’ home contemporani vers el Medi Ambient.
La peça s’inspira en el típic acte inaugural on un grup d’homes i dones ben vestits, fent de paletes ocasionals, envolten un trípode que sostenta una cadena en tensió de la que en penja una primera pedra que faran descendir dins un forat. Una nova pedra que, com una llavor, es convertirà en un nou edifici. Quin és el límit de creixement que el territori pot sostenir? Podem donar la volta a aquesta situació?
Sostindrem elpaisatge del futur amb les pedres que no posarem. La refundació permanent de la ciutat cal que contempli el FUTUR potenciant els valors ambientals i de SOSTENIBILITAT com a patrimoni a preservar.
dissabte, 18 de desembre del 2010
Poetades
Amb Pau Riba hem tancat aquest any Poesia i cia... un cicle el d'enguany un tant accidentat amb el canvi d'escenari i la baixa de dos dels espectacles programats. Malgrat tot esperem tornar-nos a veure l'any vinent amb nous espectacles i noves propostes. Us deixem mentrestant amb Pau Riba i uns fragments de poetades.
dimarts, 7 de desembre del 2010
"Poetades" Pau Riba a Poesia i cia...2010
Dimecres 15 de desembre a les 21 hores "Poetades" de Pau Riba (amb Joan Soler i Llull Riba) tanca Poesia i cia...2010.
Pau Riba té una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d’inventar senyals, de trobar entremesclaments dements de mots pròxims o remots. Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fonètica del rock, la del folk, la de la cançó (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa, és perquè li interessa la fonètica de l’amor, i per això el preocupa la fonètica del nostre destí, del viure i del morir, del néixer i del créixer i del tenir fills. I fonètica ho dic en sentit ampli, des del més simple ah! fins als trencacolls més emocionants del significar. Pau Riba no és provocador pel sol gust de provocar, que també, sinó sobretot perquè diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del públic i desperta amb calfreds el sopor dels mons polític-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perquè els interessa més la insensibilitat.
Enric Casasses
Pau Riba té una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d’inventar senyals, de trobar entremesclaments dements de mots pròxims o remots. Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fonètica del rock, la del folk, la de la cançó (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa, és perquè li interessa la fonètica de l’amor, i per això el preocupa la fonètica del nostre destí, del viure i del morir, del néixer i del créixer i del tenir fills. I fonètica ho dic en sentit ampli, des del més simple ah! fins als trencacolls més emocionants del significar. Pau Riba no és provocador pel sol gust de provocar, que també, sinó sobretot perquè diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del públic i desperta amb calfreds el sopor dels mons polític-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perquè els interessa més la insensibilitat.
Enric Casasses
dilluns, 6 de desembre del 2010
Les Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat
La major part de les antigues civilitzacions van desenvolupar costums per sacralitzar un lloc i poder, així, transformar una simple porció de terra en un espai per habitar, connectat amb el diví. L’elecció del lloc, el traçat dels plànols, la construcció de les muralles i edificis eren actes que trascendien la mera superstició ja que formaven part de rituals simbòlics que havien de garantitzar la protecció i prosperitat de la colònia. Històricament, les ciutats s’han projectat en relació al diví més visible : els astres. Per aquest motiu, els 4 punts cardinals han ordenat molt eixos fundacionals de la majoria de civilitzacions.
Posant les Primeres Pedres, Dionís Orrit i Joan Sansa fan que ens preguntem sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i plantegem la refundació permanent de la ciutat a través de 4 escultures en 4 barris situats als 4 punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents. El projecte Primeres Pedres s’ha concebut, des del seu inici, com una única proposta artística tot i estar composada per 4 Pedres. En definitiva, es tracta de 4 Pedres complementàries, necessàries totes elles per a obtenir la Unitat de la nova Badalona que és certament diversa però, en definitiva, Única.
Les 4 escultures, en la seva globalitat, reflexionen sobre temes essencials de la ciutat d’una manera molt transversal fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic, a través de l’art.
NORD, Canyet -Eix històrico-territorial: el futur
SUD, Dalt la Vila -Eix històrico-territorial: el passat
EST, Pomar -Eix social: integració social
OEST, cruïlla Llefià/La Salut/StRoc/Congrés -Eix social: multiculturalitat
L’element que apareixerà repetit a cada escultura i que els identificarà com a conjunt serà el CUB, la Primera Pedra ja col·locada, d’unes dimensions i materials similars. En els 4 cassos hi haurà una placa identificativa del projecte Primeres Pedres al peu de l’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista , el barri on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de Badalona.La documentació gràfica generada durant el procés, les memòries descriptives de les obres i els textes de reflexió són un volor del projecte que mereix ser compartit. Per aquest motiu es produirà una publicació específica del projecte. Els continguts escultòrics seran l’ànima del llibre i l’essència de la reflexió. Per això volem transformar el llibre en un objecte artístic més, en la primera de les Pedres que seran visitades. Vist des d’aquest punt de vista, aquest llibre serà la Cinquena Pedra.
En properes entrades pujarem imatges i texts de les quatre intervencions
Posant les Primeres Pedres, Dionís Orrit i Joan Sansa fan que ens preguntem sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i plantegem la refundació permanent de la ciutat a través de 4 escultures en 4 barris situats als 4 punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents. El projecte Primeres Pedres s’ha concebut, des del seu inici, com una única proposta artística tot i estar composada per 4 Pedres. En definitiva, es tracta de 4 Pedres complementàries, necessàries totes elles per a obtenir la Unitat de la nova Badalona que és certament diversa però, en definitiva, Única.
Les 4 escultures, en la seva globalitat, reflexionen sobre temes essencials de la ciutat d’una manera molt transversal fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic, a través de l’art.
NORD, Canyet -Eix històrico-territorial: el futur
SUD, Dalt la Vila -Eix històrico-territorial: el passat
EST, Pomar -Eix social: integració social
OEST, cruïlla Llefià/La Salut/StRoc/Congrés -Eix social: multiculturalitat
L’element que apareixerà repetit a cada escultura i que els identificarà com a conjunt serà el CUB, la Primera Pedra ja col·locada, d’unes dimensions i materials similars. En els 4 cassos hi haurà una placa identificativa del projecte Primeres Pedres al peu de l’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista , el barri on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de Badalona.La documentació gràfica generada durant el procés, les memòries descriptives de les obres i els textes de reflexió són un volor del projecte que mereix ser compartit. Per aquest motiu es produirà una publicació específica del projecte. Els continguts escultòrics seran l’ànima del llibre i l’essència de la reflexió. Per això volem transformar el llibre en un objecte artístic més, en la primera de les Pedres que seran visitades. Vist des d’aquest punt de vista, aquest llibre serà la Cinquena Pedra.
En properes entrades pujarem imatges i texts de les quatre intervencions
diumenge, 28 de novembre del 2010
Doble espai de Paco Fanés al Saltamartí
Segona entrega de Doble espai de Paco Fanés en el nostre bloc amb imatges de la presentació i un parell de poemes de regal.
protector dental
S’enfila pel coll i desfà, aquesta sang tan exacta.
Aquest circuit sense fi
arracona el mar cap al centre de l’ombra,
arma les hores amb so de coltells, salta la ratlla
i queda bé amb els pares que serveixen el pa
de la por i els records per última vegada.
La llàgrima cega de la por no sap què fer,
mira amb tendresa els atzars del cap de l’agulla,
diu les noticies de les fronteres amb vergonya,
s’enfila fins el moll d’aquest silenci. Silenci puríssim,
lluny del caos, domèstic, soliloqui perseguit,
senyor de comptades abraçades
i llamps abandonats entre els plecs de la taula.
Declarem, això sí: la plenitud de les accions
amb sencera senzillesa, sense cridar, gaire.
fi estilista
que un dia d’aquests sense pensar-ho massa
tornaràs lentament al ring, entraràs al saló mig nu,
el cap ben alt entre mil coses, sol...Sol.
El nom a l’esquena, la mirada a la gola, l’ignorat
tremolor dels dits dels peus al cor...Cor.
Clavaràs els ulls a l’univers. Sentir-te sang... Sang
No comentar batalles ermes amb el vent.
No plorar la mica de mar adquirida
en el temps de l’amor.
Ventre dur i ànima dura, entendre i fer-te entendre.
Cridaran i cridaràs de cara a les cordes l’instant agraït
i la vergonya deserta que has de pagar.
Ensenyaràs un altre vegada les dents.
protector dental
S’enfila pel coll i desfà, aquesta sang tan exacta.
Aquest circuit sense fi
arracona el mar cap al centre de l’ombra,
arma les hores amb so de coltells, salta la ratlla
i queda bé amb els pares que serveixen el pa
de la por i els records per última vegada.
La llàgrima cega de la por no sap què fer,
mira amb tendresa els atzars del cap de l’agulla,
diu les noticies de les fronteres amb vergonya,
s’enfila fins el moll d’aquest silenci. Silenci puríssim,
lluny del caos, domèstic, soliloqui perseguit,
senyor de comptades abraçades
i llamps abandonats entre els plecs de la taula.
Declarem, això sí: la plenitud de les accions
amb sencera senzillesa, sense cridar, gaire.
fi estilista
que un dia d’aquests sense pensar-ho massa
tornaràs lentament al ring, entraràs al saló mig nu,
el cap ben alt entre mil coses, sol...Sol.
El nom a l’esquena, la mirada a la gola, l’ignorat
tremolor dels dits dels peus al cor...Cor.
Clavaràs els ulls a l’univers. Sentir-te sang... Sang
No comentar batalles ermes amb el vent.
No plorar la mica de mar adquirida
en el temps de l’amor.
Ventre dur i ànima dura, entendre i fer-te entendre.
Cridaran i cridaràs de cara a les cordes l’instant agraït
i la vergonya deserta que has de pagar.
Ensenyaràs un altre vegada les dents.
divendres, 19 de novembre del 2010
Presentació de "Doble espai" de Paco Fanés
El divendres 26 de novembre presentem el darrer llibre de Paco Fanés "Doble Espai". L'acte tindrà lloc a la llibreria Saltamartí (carrer Canonge Baranera, 78) a les 20 hores i comptarà amb la presència entre de l'escriptor Julià de Jòdar, autor del pròleg del llibre.
Diu Julià: "Paco Fanés ens ofereix un nou poemari, compost per cinquanta nou poemes, dividits en dues parts, la primera de les quals travessa el mirall amb el qual s’enfrontava –“és l’hora t’esperen”, o sigui, la vida que ens defuig— per transformar-se en la segona --“vist i no vist”, o sigui, la literatura que ens reté. Fanés ha evitat el camí més fàcil, o sigui, les expansions emotives i els arguments historiats, i, per tant, es troba que l’ús que pot fer del temps –del pas del temps, per ser precisos- el lliga curt –les remembrances, les aglomeracions, els encavalcaments temporals no poden ser sinó els àmbits on el mateix poema s’ha de desenvolupar, mai racons per al somieig ni per a les fugides reparadores de l’argument. D’aquí, la tensió, la sorda inquietud que acompanya la lectura d’alguns dels millors poemes del llibre –“segons, fora”, “un esglaó més”; d’aquí la sensació renovada que la lectura (el temps esmerçat a llegir el poema) ens demana un esforç d’acoblament per vèncer la inèrcia imposada pel ritme intern de cada poema (el “tempo” pautat per l’autor). Si ho aconseguim, lloc i temps esdevenen una sola cosa, lligats per la veu a la qual presten acollida i ressonància."
segons fora!
Sempre un altre cos
amb l'univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l'art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d'esperança, el migdia en un rostre etern,
les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......
Diu Julià: "Paco Fanés ens ofereix un nou poemari, compost per cinquanta nou poemes, dividits en dues parts, la primera de les quals travessa el mirall amb el qual s’enfrontava –“és l’hora t’esperen”, o sigui, la vida que ens defuig— per transformar-se en la segona --“vist i no vist”, o sigui, la literatura que ens reté. Fanés ha evitat el camí més fàcil, o sigui, les expansions emotives i els arguments historiats, i, per tant, es troba que l’ús que pot fer del temps –del pas del temps, per ser precisos- el lliga curt –les remembrances, les aglomeracions, els encavalcaments temporals no poden ser sinó els àmbits on el mateix poema s’ha de desenvolupar, mai racons per al somieig ni per a les fugides reparadores de l’argument. D’aquí, la tensió, la sorda inquietud que acompanya la lectura d’alguns dels millors poemes del llibre –“segons, fora”, “un esglaó més”; d’aquí la sensació renovada que la lectura (el temps esmerçat a llegir el poema) ens demana un esforç d’acoblament per vèncer la inèrcia imposada pel ritme intern de cada poema (el “tempo” pautat per l’autor). Si ho aconseguim, lloc i temps esdevenen una sola cosa, lligats per la veu a la qual presten acollida i ressonància."
segons fora!
Sempre un altre cos
amb l'univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l'art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d'esperança, el migdia en un rostre etern,
les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......
dimarts, 16 de novembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
joan josep camacho grau a poesia i cia 2010
Dimecres 17 de novembre a les 21 hores "les males llavors" (joan josep camacho grau i rafael cruz) arriben al Teatre Principal amb el segon recital de Poesia i cia...2010. Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975) en termes acadèmics, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i diplomat en Estudis Superiors de Literatura Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Però, primerament, fa de poeta. Camacho Grau comparteix un projecte poètic i musical amb el poeta i guitarrista Rafael Cruz. Es diu Dreamachine, en homenatge a la màquina de somnis de Brion Gysin i Ian Sommerville. Es considera un negat, musicalment parlant, però això no li ha impedit de gravar el disc Dreamachine (2004).
Les males llavors
dreamachine
joan josep camacho grau + rafael cruz (guitarra)
dimecres 17 de novembre a les 21 hores
Teatre Principal Francesc Layret, 41
entrada lliure
Les males llavors
dreamachine
joan josep camacho grau + rafael cruz (guitarra)
dimecres 17 de novembre a les 21 hores
Teatre Principal Francesc Layret, 41
entrada lliure
divendres, 29 d’octubre del 2010
Inauguració del Racó d'en Gual
Dilluns 25 d'octubre va fer cinc anys de la mort del poeta Josep Gual i Lloberes. Els seus amics i la societat civil badalonina hem volgut recordar-lo amb un recital poètic en l'espai singular que porta el seu nom a la remodelada Rambla, a tocar de l'Escola del Mar. L'acte va comptar amb la participació de Coloma Lleal, Odile Arqué, Andreu Solsona, Gemma Torralbo, Cèlia Torres, l'Orfeó Badaloní i la "veu popular", entitats i particulars que es varen afegir a aquest homenatge llegint uns versos d'en Josep. Tot salpimentat pel cor descontrolat de les cotorres del passeig.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Invocació
Martí Noy i Marc de Pablo van “invocar” el dimecres 20 d'octubre al Teatre Principal de Badalona. Amb el fil conductor de “Tot esperant Godot” de Samuel Beckett i tal com deia el subtítol del programa ens van oferir paraula, so i moviment. L’espectacle barreja els poemes de Martí Noy i sons quotidians amb els quals, el mateix Noy, s’ha trobat i enregistrat; tot íntimament lligat amb la dansa de Marc de Pablo. Aquí teniu tres invocacions.
El vent renta la llum,
bruny l’aire,
s’endu les fulles que no s’agafen
amb força a les branques,
no sé cap a on.
Tanco les finestres.
Però la vida s’escola a dins,
no hi ha cap finestra totalment estanca.
El vent renta la llum,
bruny l’aire,
s’endu les fulles que no s’agafen
amb força a les branques,
no sé cap a on.
Tanco les finestres.
Però la vida s’escola a dins,
no hi ha cap finestra totalment estanca.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
El racó d'en Gual
El diumenge 24 d'octubrea les 12,30 h. s'inaugura a la Rambla de Badalona (davant de l'Escola del Mar) el Racó d'en Gual. L'acte organitzat per l'Associació de Veïns del Centre, Associació Cultural Pont del Petroli i Ajuntament de Badalona tindrà la presència d'Odile Arqué, Coloma Lleal, Andreu Solsona, Gemma Torralbo (saxo), Cèlia Torres (violoncel), l'Orfeo Badaloní i el que anomenem "veu popular", tota una sèrie d'entitats i particulars que s'han volgut afegir a aquest homenatge. Totes aquetses entitats i amics d’en Josep que ens aplegarem hem volgut establir un compromís: volem que el “Racó d’en Gual” sigui un espai per la cultura i que les nits d’estiu i al migdia els diumenges d’hivern s’hi puguin desenvolupar actes oberts a tothom. Ho hem d’intentar, pel Josep Gual i per tots els badalonins.
En Gual ha estat un poeta i alhora un cronista del seu temps. Josep Gual ha estat un poeta arrelat profundament a Catalunya i la seva poesia sempre ha anat lligada al destí col·lectiu del seu poble. Per això ens plau poder trobar escrits a ran de terra, en aquest “Racó d’en Gual” i tot passejant per la Rambla que ell tan estimava, aquests versos que són com una irònica divisa seva:
“Com un grapat de peix
us ofereixo els versos,
feu compte, no se us passin
a les mans, que són pescats
amb ham de mitja mosca.”
Tot llegint-los la seva ciutat i la seva gent sempre el tindrem al nostre costat.
En Gual ha estat un poeta i alhora un cronista del seu temps. Josep Gual ha estat un poeta arrelat profundament a Catalunya i la seva poesia sempre ha anat lligada al destí col·lectiu del seu poble. Per això ens plau poder trobar escrits a ran de terra, en aquest “Racó d’en Gual” i tot passejant per la Rambla que ell tan estimava, aquests versos que són com una irònica divisa seva:
“Com un grapat de peix
us ofereixo els versos,
feu compte, no se us passin
a les mans, que són pescats
amb ham de mitja mosca.”
Tot llegint-los la seva ciutat i la seva gent sempre el tindrem al nostre costat.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Invocació amb Martí Noy i Marc de Pablo
El proper 20 d'octubre (dimecres) a les 21 hores comencen els recitals de Poesia i cia...2010 amb l'espectacle "Invocació" amb els poemes de Martí Noy i el moviment del ballarí Marc de Pablo.
Martí Noy és poeta i arquitecte. Va obtenir el Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006 pel recull de poemes Ella, publicat en el volum titulat El cos de lli (Viena Edicions, 2007). Amb el poemari Autoestop ha guanyat el Premi de Poesia Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada de l’any 2007.
Aquest any canviem el teatre Zorrilla pel nou Principal. Així que us esperem a Francesc Layret, 41.
Invocació
Martí Noy + Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)
Teatre Principal
Francesc Layret, 41
Dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores
Martí Noy és poeta i arquitecte. Va obtenir el Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006 pel recull de poemes Ella, publicat en el volum titulat El cos de lli (Viena Edicions, 2007). Amb el poemari Autoestop ha guanyat el Premi de Poesia Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada de l’any 2007.
Aquest any canviem el teatre Zorrilla pel nou Principal. Així que us esperem a Francesc Layret, 41.
Invocació
Martí Noy + Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)
Teatre Principal
Francesc Layret, 41
Dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores
diumenge, 3 d’octubre del 2010
ViSUAL (I)
Unes quantes imatges de la inauguració de l'exposició ViSUAL. També podeu trobar un comentari i mes imatges entrant a la pàgina del boek861
Juguesca de Paco Fanés
Emprenta de Sergi Quiñonero
Mail art i Taula d'oculista de Joan Puche
Fantasia a l'aula de Dionís Orrit
Tres obres de Xavier Canals
Juguesca de Paco Fanés
Emprenta de Sergi Quiñonero
Mail art i Taula d'oculista de Joan Puche
Fantasia a l'aula de Dionís Orrit
Tres obres de Xavier Canals
Imatges Joan Sansa
ViSUAL (II)
Altres imatges no menys importants:
Visitant les bodegues Clos Montblanc
Paisatges i catedral de la Conca de Barberà
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
Visitant les bodegues Clos Montblanc
Paisatges i catedral de la Conca de Barberà
El dinar
Les darreres en deixar la taula
Derrotats a Montblanc
I per acabar recordar uns versos de Joan Vinyoli:
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
divendres, 24 de setembre del 2010
Inauguració de l'exposició "ViSUAL"
El proper 2 d'octubre a les 12,30 hores inaugurem l'exposició de poesia experimental ViSUAL amb obres de Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero a les bodegues Clos Montblanc (ctra. Montblanc-Barberà s/n). Romandrà oberta del 3 d'octubre al 5 de desembre (de dilluns a diumenge de 10 a 13 hores).
Els cinc autors tenen técniques i concepcions ben diverses a l'hora de crear: els poemes visuals de Xavier Canals i Joan Puche, la documentació del land art de Sergi Quiñonero on paisatge i obra queden íntimament relacionades o els poemes objectes de Dionís Orrit i Paco Fanés. Les obres que trobarem en aquesta exposició ens donen una clara visió de la capacitat de la poesia experimental, en totes les seves vessants, per interpretar d'una manera acurada i sorprenent el món que ens envolta, la seva capacitat de commoure i de remoure les emocions i les conviccions.
I diu JM Calleja:
Benaurats Símmies de Rodes, Raban Maur, Caramuel, Stéphane Mallarmé i Guillaume Apollinaire perquè els seus treballs poètics ens obriren nous reptes per l’experimentació.
Benaurats el violoncel, el saxòfon alt, la guitarra, el theremin i el saxòfon perquè les seves notes acaronen la nostra ment i dibuixen partitures de pensaments folls.
Benaurats Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Junoy, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet i Joan Brossa perquè les seves veus polièdriques ens transmeteren la tradició i l’avantguarda.
Benaurats Montblanc, Montnegre, Mont-roig, Montseny i Montserrat perquè pels seus indrets: fondalades i balmes, carrerons i places, passatges i clots, tarteres i obagues; habiten somnis i miratges.
Benaurats Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero perquè els seus punyents i eclèctics treballs ens ofereixen una mirada diferent del món.
Bodegues Clos Montblanc
Els cinc autors tenen técniques i concepcions ben diverses a l'hora de crear: els poemes visuals de Xavier Canals i Joan Puche, la documentació del land art de Sergi Quiñonero on paisatge i obra queden íntimament relacionades o els poemes objectes de Dionís Orrit i Paco Fanés. Les obres que trobarem en aquesta exposició ens donen una clara visió de la capacitat de la poesia experimental, en totes les seves vessants, per interpretar d'una manera acurada i sorprenent el món que ens envolta, la seva capacitat de commoure i de remoure les emocions i les conviccions.
I diu JM Calleja:
Benaurats Símmies de Rodes, Raban Maur, Caramuel, Stéphane Mallarmé i Guillaume Apollinaire perquè els seus treballs poètics ens obriren nous reptes per l’experimentació.
Benaurats el violoncel, el saxòfon alt, la guitarra, el theremin i el saxòfon perquè les seves notes acaronen la nostra ment i dibuixen partitures de pensaments folls.
Benaurats Joan Salvat-Papasseit, Josep Maria de Junoy, Guillem Viladot, Josep Iglésias del Marquet i Joan Brossa perquè les seves veus polièdriques ens transmeteren la tradició i l’avantguarda.
Benaurats Montblanc, Montnegre, Mont-roig, Montseny i Montserrat perquè pels seus indrets: fondalades i balmes, carrerons i places, passatges i clots, tarteres i obagues; habiten somnis i miratges.
Benaurats Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero perquè els seus punyents i eclèctics treballs ens ofereixen una mirada diferent del món.
Bodegues Clos Montblanc
dimecres, 22 de setembre del 2010
Poesia i cia 2010
Arriba la tardor i amb ella el nou cicle Poesia i cia... 2010. Torna amb alguns canvis. En primer lloc la ubicació: canviem el teatre Zorrilla pel nou teatre Principal que acollirà tres espectacles poètics (octubre, novembre i desembre). El 24 d'octubre "inaugurarem" el Racó d'en Gual un nou espai a la Rambla dedicat al poeta Josep Gual Lloberes on, a partir d'ara, esperem gaudir de bons moments poètics i musicals. Al novembre presentarem el llibre "Doble espai" de Paco Fanés i d'aquí poc (2 d'octubre) presentem a terres tarragonines l'exposició ViSUAL amb Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero. Quedeu tots convidats!
Programació:
INVOCACIÓ
Martí Noy i Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)
dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores
Teatre Principal Francesc Layret, 69
LES MALES LLAVORS
dreammachine
joan josep camacho grau i rafael cruz
(poemes propis i aliens, músiques pròpies i alienígenes)
dimecres, 17 de novembre a les 21 hores
Teatre Principal
POETADES
Pau Riba + Joan Soler (baix) i Llull Riba (cajón)
dimecres 15 de desembre a les 21 hores
Teatre Principal
ViSUAL
exposició de Xavier Canals, Paco Fanés, Dionís Orrit, Joan Puche i Sergi Quiñonero
del 2 d'octubre al 5 de desembre
Bodegues Clos Montblanc Ctra. Montblanc-Barberà s/n
EL RACÓ D'EN GUAL (vermut poètic)
Odile Arqué, Andreu Solsona, Gemma Torralbo (saxo) i Cèlia Torres (violoncel)
24 d'octubre a les 12,30 hores
Rambla de Badalona (davant de l'Escola del Mar)
Presentació del llibre "DOBLE ESPAI" de Paco Fanés
divendres 26 de novembre a les 20 hores
Saltamartí llibres Canonge Baranera, 78
dissabte, 1 de maig del 2010
Glops de "Bromur"
La Maria Cabrera, l'Enric Casasses, en Rafel Cruz, l'Enric Virgili i el mateix autor ens van oferir bromur a raig en la presentació del llibre de Joan Joaep Camacho Grau a la llibreria Saltamartí. Compte amb la dosi: ja coneixeu els efectes...
diumenge, 18 d’abril del 2010
Presentació de "Bromur"
El divendres 30 d’abril a les 20 hores es presenta a la llibreria Saltamartí (Canonge Baranera, 78 de Badalona) el llibre BROMUR de Joan Josep Camacho Grau. Més que presentació podem parlar de recital a càrrec de Maria Cabrera, Enric Casasses, Rafel Cruz, Enric Virgili i el mateix autor.
Com la boca - Victor Marute
fent-se esquiu
el meu nom
el meu mas
el meu cor
el meu cant
tot plegat
en la carta
que no pens
enviar-
te
fent-me llop
cosa fina
la metzina
sense brida
de la crida
per ser bosc
fent de bosc
molsa per patilles
tubercles per testicles
suro per la carn
saba per la sang
Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975). En termes acadèmics, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i diplomat en Estudis Superiors de Literatura Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Però, primerament, fa de poeta, i després, de professor de secundària. Ha gosat publicar alguns llibres de poemes: "Perversus esparsus" (Emboscall Editorial, 2000), "Vindrà la llum" (Viena Edicions, 2001; Premi Martí Dot 2000), "Âlbum negrût" (Emboscall Editorial, 2003), "Antic silenci" (Edicions 62, 2004; Premi Agustí Bartra 2003), "Llibret de Joan Comes" (Emboscall Editorial, 2004), "L’hort de marbre" (Emboscall Editorial, 2006), "El cervell de Lenin" (Emboscall Editorial, 2007).
Com la boca - Victor Marute
fent-se esquiu
el meu nom
el meu mas
el meu cor
el meu cant
tot plegat
en la carta
que no pens
enviar-
te
fent-me llop
cosa fina
la metzina
sense brida
de la crida
per ser bosc
fent de bosc
molsa per patilles
tubercles per testicles
suro per la carn
saba per la sang
Joan Josep Camacho Grau (Sant Vicenç dels Horts, 1975). En termes acadèmics, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Girona i diplomat en Estudis Superiors de Literatura Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Però, primerament, fa de poeta, i després, de professor de secundària. Ha gosat publicar alguns llibres de poemes: "Perversus esparsus" (Emboscall Editorial, 2000), "Vindrà la llum" (Viena Edicions, 2001; Premi Martí Dot 2000), "Âlbum negrût" (Emboscall Editorial, 2003), "Antic silenci" (Edicions 62, 2004; Premi Agustí Bartra 2003), "Llibret de Joan Comes" (Emboscall Editorial, 2004), "L’hort de marbre" (Emboscall Editorial, 2006), "El cervell de Lenin" (Emboscall Editorial, 2007).
dilluns, 5 d’abril del 2010
Guineueta per a la Poesia
Enguany, aquesta vostra benemèrita Associació cultural de poesia Pont del Petroli celebra el desè aniversari de la seva fundació. Per carrers, espais d'art, places i teatres hem anat deixant bocins de poesia dels autors de la ciutat i la paraula viva de molts altres poetes d'arreu del país. I hem vist amb il·lusió com aquest Pont es va allargant cap un obert horitzó amb el suport dels amics que van llegint els nostres llibres, son còmplices de Poesia i cia, i companyia activa de tantes mostres d'art poètic, etc, etc.
Per això el proppassat 27 de març vàrem rebre amb gran agraïment una distinció que ens honora i acceptem amb gratitud: una Guineueta de mans dels representats de l'entitat de Badalona Amics del Teatre Zorrilla, associació que també lluita amb alta vocació de servir a la cultura, en aquest cas, enaltint les arts escèniques produïdes a la nostra ciutat.
Fem partícips d'aquest guardó a tots vosaltres que en aquests anys heu fet costat als poetes de Badalona seguint amb fidelitat els projectes que hem desplegat per a difondre la paraula poètica .
Salut i fins aviat...
Per això el proppassat 27 de març vàrem rebre amb gran agraïment una distinció que ens honora i acceptem amb gratitud: una Guineueta de mans dels representats de l'entitat de Badalona Amics del Teatre Zorrilla, associació que també lluita amb alta vocació de servir a la cultura, en aquest cas, enaltint les arts escèniques produïdes a la nostra ciutat.
Fem partícips d'aquest guardó a tots vosaltres que en aquests anys heu fet costat als poetes de Badalona seguint amb fidelitat els projectes que hem desplegat per a difondre la paraula poètica .
Salut i fins aviat...
divendres, 26 de març del 2010
Badalona visions 15+quinze (4)
Sense títol - Ricard Mirabet
s/n
Al límit de l’instant
veu rompuda en l’esclat del sentir.
El sabor del preu de la fugida.
Temps de tremolar memòries
amb cor d’horabaixa.
Hem somiat
desfer el silenci del sostre dels estels.
Espurna del joc encara. Seguir i oblit
i prendre el mos de mar atorgat.
Dansa del sol
nocturnal de les estances: l’impuls dels cabells
cobrint els noms de l’alba i el clam de la posta.
La revolta dels racons, encesa.
Paco Fanés
Sabates penjades - Rubén Pellejero
Ara torno
al Mateu
Descalçat, palpes
la sorra sense traces de la vida, t’endinses
buscant els pous soterrats, tornes
cap als somnis per no morir-te
de set.
La sorra sempre fracassa,
i no et sadollen les llàgrimes.
Cap amarra travessa el cel,
et plourà l’aigua dels amics.
Martí Noy
Sense títol - Gerard Sala
Flueix el vers de forma aquosa,
llis, o sacsejat a voltes,
per terregalls i fullaraques
que tu interceptes amb els ulls.
Alces les veus de l’aigua,
a cara oberta, i astres plouen,
gris verd, com fulles.
Baixes, lentament,
fins els clots profunds
cercant llums insospitades
que es giravoltin sobre si mateixes.
I descobreixes,
sense saber per què,
la titil·lant llum del vers.
Gerard Sala
Anna Ametller - Planta aquàtica
Una vida que respira, batega i s’entrellaça
essent el vestigi d’un perfil
de mar dibuixat sobre les ones invisibles
d’un oceà femení que regalima colors
de tota una aigua bruna.
Un Déu d’aigua salvatge que, com un ventre
femení d’home prenyat, busca, malgrat no troba,
la perduda maternitat entre els retalls
de pell freda que s’estavellen contra
els racons més secrets del cos esvelt
d’una gràcil dona masculina.
Jaume Costa
s/n
Al límit de l’instant
veu rompuda en l’esclat del sentir.
El sabor del preu de la fugida.
Temps de tremolar memòries
amb cor d’horabaixa.
Hem somiat
desfer el silenci del sostre dels estels.
Espurna del joc encara. Seguir i oblit
i prendre el mos de mar atorgat.
Dansa del sol
nocturnal de les estances: l’impuls dels cabells
cobrint els noms de l’alba i el clam de la posta.
La revolta dels racons, encesa.
Paco Fanés
Sabates penjades - Rubén Pellejero
Ara torno
al Mateu
Descalçat, palpes
la sorra sense traces de la vida, t’endinses
buscant els pous soterrats, tornes
cap als somnis per no morir-te
de set.
La sorra sempre fracassa,
i no et sadollen les llàgrimes.
Cap amarra travessa el cel,
et plourà l’aigua dels amics.
Martí Noy
Sense títol - Gerard Sala
Flueix el vers de forma aquosa,
llis, o sacsejat a voltes,
per terregalls i fullaraques
que tu interceptes amb els ulls.
Alces les veus de l’aigua,
a cara oberta, i astres plouen,
gris verd, com fulles.
Baixes, lentament,
fins els clots profunds
cercant llums insospitades
que es giravoltin sobre si mateixes.
I descobreixes,
sense saber per què,
la titil·lant llum del vers.
Gerard Sala
Anna Ametller - Planta aquàtica
Una vida que respira, batega i s’entrellaça
essent el vestigi d’un perfil
de mar dibuixat sobre les ones invisibles
d’un oceà femení que regalima colors
de tota una aigua bruna.
Un Déu d’aigua salvatge que, com un ventre
femení d’home prenyat, busca, malgrat no troba,
la perduda maternitat entre els retalls
de pell freda que s’estavellen contra
els racons més secrets del cos esvelt
d’una gràcil dona masculina.
Jaume Costa
dissabte, 20 de març del 2010
Badalona visions 15+quinze (3)
Llarga passejada - Josep Niubó
Quiet, que és el carrer el que es mou.
Just traspasses el cancell que ja et desperta.
El teu carrer et coneix de sempre,
et passeja cada dia
i t’aboca cada nit als peus de casa.
A cada cantonada,
a cada balconada
i a cada finestral,
hi has deixat el rastre d’una ullada.
I ara et coneixen i t’atrapen: et caminen.
Vas del dia a la fosca i de la nit cap a la llum,
on reculls de la lluna, la guia de tornada.
Just traspasses el cancell, altra volta al cap de casa.
O potser als peus del carrer.
Tant se val, mai t’has mogut.
Ets més parent de Badalona que d’Istanbul, sí,
però sovint com més t’allunyes més t’endreces.
Et calces les dues sabates
i ja et trobes com a casa.
Pep Mita
Paret del carrer d’Eduard Maristany - Joan Puche
Una paret tapa el paisatge
Una paret em tapa
el paisatge que neix
a l’altra banda
i no la puc saltar
sense l’ajuda
de vosaltres.
Espero impacient
un bosc de mans
per fer-me escala.
Josep Gual
La revolta del menjar - Josep Uclés
La ciutat descoberta
I vindrà Neptú
per dur-te fins al palau de vidre,
però tu, faune sense mutilar,
declinaràs amb un lleu somrís.
Has trobat la fórmula,
vius plàcidament
entre estrelles de mar
a la ciutat descoberta.
Per company un pop fugitiu,
veïnatge de gambes saltejades
envoltat per les llums de l’encesa,
ni una sola barca vetllant el teu somni.
No tornaràs als boscos,
supervivent d’un món imaginari
on l’amor no truca a la porta,
passa silent, seu i s’instal·la.
Bel Granya
Sense títol - Enric Ortuño
Signes, cignes, algorismes
fletxes guixades, xifres
dos fan un, un fa dos...
Pissarra de la nit:
cadascú és una nau
atzagaia
atzucac
atziac
atzabeja
azimut
a l’atzar
a l’atzur.
Joan Soler i Amigó
Quiet, que és el carrer el que es mou.
Just traspasses el cancell que ja et desperta.
El teu carrer et coneix de sempre,
et passeja cada dia
i t’aboca cada nit als peus de casa.
A cada cantonada,
a cada balconada
i a cada finestral,
hi has deixat el rastre d’una ullada.
I ara et coneixen i t’atrapen: et caminen.
Vas del dia a la fosca i de la nit cap a la llum,
on reculls de la lluna, la guia de tornada.
Just traspasses el cancell, altra volta al cap de casa.
O potser als peus del carrer.
Tant se val, mai t’has mogut.
Ets més parent de Badalona que d’Istanbul, sí,
però sovint com més t’allunyes més t’endreces.
Et calces les dues sabates
i ja et trobes com a casa.
Pep Mita
Paret del carrer d’Eduard Maristany - Joan Puche
Una paret tapa el paisatge
Una paret em tapa
el paisatge que neix
a l’altra banda
i no la puc saltar
sense l’ajuda
de vosaltres.
Espero impacient
un bosc de mans
per fer-me escala.
Josep Gual
La revolta del menjar - Josep Uclés
La ciutat descoberta
I vindrà Neptú
per dur-te fins al palau de vidre,
però tu, faune sense mutilar,
declinaràs amb un lleu somrís.
Has trobat la fórmula,
vius plàcidament
entre estrelles de mar
a la ciutat descoberta.
Per company un pop fugitiu,
veïnatge de gambes saltejades
envoltat per les llums de l’encesa,
ni una sola barca vetllant el teu somni.
No tornaràs als boscos,
supervivent d’un món imaginari
on l’amor no truca a la porta,
passa silent, seu i s’instal·la.
Bel Granya
Sense títol - Enric Ortuño
Signes, cignes, algorismes
fletxes guixades, xifres
dos fan un, un fa dos...
Pissarra de la nit:
cadascú és una nau
atzagaia
atzucac
atziac
atzabeja
azimut
a l’atzar
a l’atzur.
Joan Soler i Amigó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
