Faules d'estar per la selva i sentir-se com a casa - Pep Mita

El ramat de bens i Plató

Plató, quan va voler experimentar la seva analogia de la caverna amb un ramat de bens, primer va haver de parlar amb el pastor perquè no hi haguessin malentesos. En veure que l’home no sabia de què parlava va haver d’explicar-li molt a poc a poc. “Miri. Imagini’s que el seu ramat està format per persones en comptes de bens. I que aquesta gent ha estat encadenada i tancada en una caverna tota la seva vida, encarada a una paret blanca. De manera que tot allò que sempre han vist han estat només ombres de les coses que han estat passant per davant d’un foc que es trobava darrere seu i de resultes, eren projectades en el mur. Mai han vist la realitat cara a cara, tal com és. I un dia una d’aquestes persones es gira, veu les coses tal com són i comença a pensar. En el cas dels seus bens també podríem ben dir que només han vist les herbes que mengen, el gos que les guia, vostè i el seu bastó. Doncs miri, jo voldria provar amb una de les seves bèsties la meva analogia de la caverna. O sigui, fer girar un animal, apartar-lo de la resta del ramat i ensenyar-li la vida que ha estat passant al seu darrere, sense que ell se n’hagués adonat mai. Convertir el be en filòsof i que es qüestionés el seu futur, la seva raó d’existir. Que pensés, en definitiva.”
Plató va haver de fugir cames ajudeu-me. El pastor l’estava perseguint brandant el bastó amb ganes de fer-li veure a ell la realitat de les coses.
Pel cap baix, però, es podria dir que havia convertit el pastor en filòsof. O potser encara havia aconseguit una cosa més important. Perquè mentre corrien Plató i el pastor per la vall, de reüll un be mirava l’escena amb molta atenció.

La biblioteca - Manuel Brugarolas

Aquesta obra, La biblioteca, forma part de La trilogia del perdó, iniciada per Les altres troianes (Premi Teatre Breu Inicia't de l'Ajuntament de Badalona 2017) i que continua amb El mur. La biblioteca va quedar finalista del Premi Born de Teatre 2018.

Al diari de cultura, Núvol, l'1.08.2016, Clàudia Rius va publicar un article en el qual es feia ressò del reportatge de Mike Thomson titulat Sirya's secret library. En ell s'explicava que, durant el llarg setge de Damasc, en un soterrani del suburbi de Darayya, ocupat per les forces rebels, joves voluntaris, la majoria estudiants, havien rescatat entre les runes a prop de 14.000 llibres de tots els temes: Narrativa, Història, Poesia, Ciència i Tècnica. L'adreça d'aquesta biblioteca subterrània es mantenia en secret per protegir-la. Un dels estudiants que havien pres al seu càrrec la biblioteca, era Abdulbaset Alahmar, de vint anys. Alahmar va explicar a Mike Thomson que ell, sobretot, llegia poetes àrabs i autors francesos, però que el seu llibre preferit era Hamlet. "Llegir m'ha fet més fort", li va dir. I va afegir: "En certa manera, la biblioteca m'ha retornat la vida".