L’incansable Fanés presenta un nou poemari, Doble Espai, una interessant aproximació autobiogràfica, amb una primera part dedicada als històrics combats e boxa del Price, que alguns vam tenir la sort de descobrir com una metàfora de tot el que ens passaria a la vida. Fanés pertany a una generació devorada per l’ansietat, una plèiade d’artistes on podríem situar els desapareguts Pere Marcilla, Pau Maragall, Albert Subirats, Jordi Pope, Jaume Roure, Jaume Quadreny, Leo Segura i Genís Cano al costat dels supervivents Xavier Sabater, J.M. Calleja, Arturo Montfort i companyia, és a dir, la que es va forjar en revistes com Muerte de Narciso, La Cloaca i Star. En el seu refugi de Badalona, Fanés ha creat una xarxa d’exposicions, de recitals i les col·leccions de poesia. La iconografia urbana, la memòria de barriada, l’idealisme ferit i la cultura pop hi tenen un papr determinant. I Doble Espai és el paradigma d’aquesta actitud, un recull de versos però també una maner de mirar la realitat trencada, les velles joguines on es transporten l’amor i l’amistat, l’esperança i el deliri: “Necessitat d’ésser maleït, home de vi / per seguir endavant i dir el perfil del mar / desemparat i els dracs enlloc, dir els ulls / rebotant damunt l’instant del llit...”. Tant en els evocadors poemes pugilístics com en els beat-niks, Fanés està fantàstic dins un romanticisme d plenitud.
David Castillo, Avui+ 30 de juny de 2011
