Cal justificar un llibre de poemes, o el seu títol? És que el lector no tindrà ja prou criteri per arribar a les pròpies conclusions? Ben segur que sí. Permeteu, però, que l’autor pugui dir-hi alguna cosa. Aquest llibre conté un primer apartat (“D’un vençut català, roig i obrer”) escrit gairebé a raig aquest final d’estiu. Va seguit d’uns altres aplecs de poemes (“Molts anys i molts capvespres”, “Sis homenatges” i “Dues cançons i dues nadales”) que són el resultat de fer aquella acció tan descriptiva que l’enyorat i admirat Josep Gual va triar com a títol per al seu darrer llibre: abocar el sac. Però això de remenar, al fons dels calaixos, carpetes gairebé oblidades, de fer la tria de poemes i, sovint, retocar-los, esmenar-los, refer-los o bé trencar el full i abandonar-lo definitivament, és un procés en el qual l’autor s’encara també amb la visió panoràmica del seu trànsit creatiu. La vida que ja ha passat, la cendra del goig i el dolor. El record retorna a moments viscuts, personals i col·lectius, que ja són només història. Camí passat, però camí fet. I un també s’adona que el to dels versos escrits només fa quatre dies té una vibració gairebé idèntica a la d’altres, vells de potser quaranta anys. Llavors, l’autor, fill de vençuts i que, com la immensa majoria dels seus coetanis, va mamar el silenci i la por de la dictadura, pensa que sí que hi ha una continuïtat en tot el volum: la voluntat de fixar la memòria prohibida i soterrada dels vençuts. Dels qui van lluitar i seguiran lluitant sempre per viure amb dignitat. Fins que esdevinguin pols, digníssima pols que cal recordar. Memòria de la pols.
I
No vas estar pas d’aquella mena
d’elegits
dels qui, per exemple, algú pot dir:
“L’esguard serè, un ample front
i el nas aquilí dibuixaven
un evident destí de triomf”.
És clar, tanmateix, que aquestes coses,
tals bestieses, no es diuen mai
per parlar d’un modest contramestre
de teixits.
II
I, de fet, tampoc no fora cert,
pare meu,
perquè tu vas ser, senzillament,
un de tants d’aqueixa majoria
dels qui, just quan naixem, ja quedem
allistats per vida a la lluita
per resistir l’embat de l’abús.
Car som de classe treballadora
i, a més, de nació ocupada
amb menyspreu.
III
Ras i curt: vas ser un perdedor.
T’ho ben dic
amb tot l’honor del mot i dels fets
que et donaren tal condició:
un vençut català, roig i obrer.
Un de tants, i un entre tants: un, però.
Un que vas treballar i lluitar
pels drets bàsics i la llibertat
de viure entre ciutadans iguals.
I ho escric.
