En pintar els poemes, el pintor escriu una pintura, que es fa mentre es fa, pintura que no és pintura sinó poesia sense identitat, buida de si. Paradoxes experimentals fora de la interpretació lògica, fora de la cadena del naixament i la mort. Una manera de llibertat sense metafísica convertida en un sistema pràctic de creació.
La poesia no neix, l'art no pot morir." Vicenç Altaió
L'arbreda viu el rastre
i s'esmicola riu avall.
Dessota l'aigua els estels fugen
enlluernant el límit
que embardissa voreres
arran de llera
i diu paraules de pigment
amb veu xiuxiuejant i blava
amb un pinzell als llavis.
Esmunyint-se dins l'aigua
mandregen els pinzells
damunt els papers d'aigua
per dibuixar quasi un no res,
i esdevenir com l'aigua,
transparents i profunds.
He dit un traç dins l'aigua,
el llit del mirall etern on
el traç fluid s'adorm
efímer i lliscant
i es dilueix i s'espandeix
i es multiplica com les aures
i tanmateix
no perd la seva finitud.
Esclat de mil llunes
damunt nits estelades.
Paraules, somnis,
mesures de la llum
impreses dins de l'aire.
Gravita el gest
com una gran ventada
quan l'aurora destil·la
resurreccions d'albada
per deturar en el temps
les veus de l'aire.
L'esperit intangible
Gerard Sala
Espai Betúlia
Enric Borràs, 43
del 4 al 30 d'abril