Això no és teatre, sinó poesia. Mentida! No és poesia és Poesia en majúscules, perquè la que va amb el cap cot sempre necessita amagar-se rere les lletres petites de tanta covardia, i molts pocs són capaços d’atrevir-se a atrevir-se. I no diré que Joan de la Vega ho aconsegueixi, no, perquè Joan de la Vega sols vol fracassar, cada vegada millor, sí, però fracassar, cagar-la i contribuir a aquest bassal significant d’excrements i vòmits demencials de tan preciosos que són, ara mateix, casa seva, aquest cor seu pútrid i despullat que ens arriba com una ofrena libidinosa. Joan de la Vega no anhela cap altra cosa que no sigui la sang catapultada, el mot groller, l’atac amb armes de destrucció lasciva com són les paraules. Jaume C. Pons Alorda (del pròleg del llibre)
20è
Hi ha l’ocell
altiu
i una flor
inescrutable
una allau d’estels
melosos
la fiblada de la carn
el batec de la son
si fa no fa
-desposseït de mi-
l’erta plenitud
12è
Al captard
la llum foscant
regalima el corrent
i crema la vall
entre fulgents papallones
la fredor immanent
pren vida i forma
insecte de nit
POETARI
En silenci
he vingut
per acaronar
el vostre fum
patum d’escollits
ferum de poetes
portada de Carlos Azagra
Ens plau comunicar-vos el naixement d'una nova "puça". Es tracta del llibre Del call a Gaza de Coloma Lleal (col. la puça del petroli, núm. 31). Des de 1965, any en el qual guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Planys a quatre veus, Coloma ha publicat els llibres de poesia Poemes (1967), Des dels sons (1987) i Com si fos una elegia (2001). En el seu nou llibre podreu gaudir dels seus poemes i il·lustracions. Aquí teniu un tast.
Pels set camins de l’horror
aniré del call a Gaza
sense treva pel dolor
amb la mare i la germana
i la filla que vindran
en penós peregrinatge
des del fons del meu record
fins aquest odi que trenca
tots els racons del meu cor
sense consol ni esperança.
Com si busqués els teus ulls
confegeixo cognoms rojos
d’una sang que no conec
entre pedres mig trencades
busco uns ulls que ja no veig.
Entre traços insegurs
de mans encara maldestres
un paisatge ple de sol
i uns núvols negres de cendra
la fosca nit de l’horror.
I he buscat el teu nom
en un bosc de lletres roges
sinagoga del dolor
amb l’esclat del teu record
onejant entre les ombres.
