dimecres, 8 de desembre del 2021
diumenge, 5 de desembre del 2021
Art brut - Jordi Tena i Galindo
Art brut, 14è
Premi de Teatre Breu Andreu Solsona, s’ha imposat entre 21 obres
presentades. El jurat ha volgut destacar «l’originalitat del tema i el
llenguatge acurat que fa servir l’autor. L’estètica de la disposició escènica
és senzilla, els actors i actrius, suficients per donar vida a la història, i
el desenvolupament de la trama enganxa a l’espectador, que espera un final de
novel·la negra que compleix les expectatives. És una obra intel·ligent,
documentada, seriosa i reflecteix la indefensió dels malalts mentals quan
internen en un centre psiquiàtric».
Jordi Tena i Galindo (Barcelona, 1980) és llicenciat en Dret
i funcionari a l’administració local. Com a escriptor s’ha dedicat especialment
a la poesia. Ha publicat tres poemaris i ha participat en nombrosos recitals
poètics. Així mateix, ha participat com a col·laborador en programes
radiofònics dedicats a la poesia. L’obra amb què ha guanyat el Premi de Teatre
Breu Andreu Solsona és la seva primera incursió en la dramatúrgia.
divendres, 3 de desembre del 2021
Síntesi - Toni Prat
La imatge és
essencialment sintètica, mostra d’un cop d’ull i de manera quasi instantània un
duplicat il·lusori, una aparença de la realitat perceptiva, d’allò visible. Una
aparença simple que conté, amagada, la complexitat de les coses, d’allò real.
Moltes vegades ens quedem només amb aquesta aparença, però l’artista, el poeta,
ens commina a fer surar la complexitat que s’amaga sota l’aparença: “Totes les
coses visibles amaguen una altra cosa visible”, deia René Magritte. La realitat s’amaga sota l’aparença de les coses, dels objectes.
Toni Prat té el seu propi mètode per fer aflorar aquesta realitat que s’esmuny sota l’epidermis d’allò visual. No és un mètode pròpiament seu, Magritte entre altres, ja el va utilitzar. Es tracta de juxtaposar, de relacionar, objectes quotidians d’una manera improbable o sorprenent, de manera que aquesta juxtaposició generi en l’espectador idees. Idees normalment escabroses, ombrívoles, inquietants, pertorbadores. Idees carregades a vegades de continguts polítics, de referències sexuals, de propostes que contradiuen o subverteixen la funció dels objectes reproduïts en la imatge. Tot plegat, en un conjunt determinat per una voluntat de crítica, de provocació, amb dosis de sornegueria i “una mica de mala llet”. Miquel Pérez i Mas
Toni Prat té el seu propi mètode per fer aflorar aquesta realitat que s’esmuny sota l’epidermis d’allò visual. No és un mètode pròpiament seu, Magritte entre altres, ja el va utilitzar. Es tracta de juxtaposar, de relacionar, objectes quotidians d’una manera improbable o sorprenent, de manera que aquesta juxtaposició generi en l’espectador idees. Idees normalment escabroses, ombrívoles, inquietants, pertorbadores. Idees carregades a vegades de continguts polítics, de referències sexuals, de propostes que contradiuen o subverteixen la funció dels objectes reproduïts en la imatge. Tot plegat, en un conjunt determinat per una voluntat de crítica, de provocació, amb dosis de sornegueria i “una mica de mala llet”. Miquel Pérez i Mas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)