Pels set camins de l’horror
aniré del call a Gaza
sense treva pel dolor
amb la mare i la germana
i la filla que vindran
en penós peregrinatge
des del fons del meu record
fins aquest odi que trenca
tots els racons del meu cor
sense consol ni esperança.
Com si busqués els teus ulls
confegeixo cognoms rojos
d’una sang que no conec
entre pedres mig trencades
busco uns ulls que ja no veig.
Entre traços insegurs
de mans encara maldestres
un paisatge ple de sol
i uns núvols negres de cendra
la fosca nit de l’horror.
I he buscat el teu nom
en un bosc de lletres roges
sinagoga del dolor
amb l’esclat del teu record
onejant entre les ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada