Les persones que utilitzem el català per comunicar-nos a més dels vint-i-sis grafemes que formen l'alfabet, disposem de la ce trencada ç de la ela geminada l·l de set dígrafs reconeguts per la majoria dels lingüistes: rr, ss, ll, ny, qu, gu, ix, i d'altres nou considerats per alguns com a conjunts de grafemes: dj, ds, ig, sc, tg, tj, ts, tx, i tz.
Aquesta organització de signes acceptada de manera convencional, que ens permet representar les paraules i els sons d'una llengua, i fixar els missatges lingüístics de manera permanent i emmagatzemar-los fora del cervell per transmetre'ls de generació en generació, en la seva evolució, des que aparegueren en les parets de les cavernes els primers símbols fa gairebé quaranta mil anys, és sense cap dubte el recurs més sofisticat de l'enteniment de l'ésser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada