Visitant les bodegues Clos Montblanc
Paisatges i catedral de la Conca de Barberà
El dinar
Les darreres en deixar la taula
Derrotats a Montblanc
I per acabar recordar uns versos de Joan Vinyoli:
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada