s/n
Al límit de l’instant
veu rompuda en l’esclat del sentir.
El sabor del preu de la fugida.
Temps de tremolar memòries
amb cor d’horabaixa.
Hem somiat
desfer el silenci del sostre dels estels.
Espurna del joc encara. Seguir i oblit
i prendre el mos de mar atorgat.
Dansa del sol
nocturnal de les estances: l’impuls dels cabells
cobrint els noms de l’alba i el clam de la posta.
La revolta dels racons, encesa.
Paco Fanés
Sabates penjades - Rubén Pellejero
Ara torno
al Mateu
Descalçat, palpes
la sorra sense traces de la vida, t’endinses
buscant els pous soterrats, tornes
cap als somnis per no morir-te
de set.
La sorra sempre fracassa,
i no et sadollen les llàgrimes.
Cap amarra travessa el cel,
et plourà l’aigua dels amics.
Martí Noy
Sense títol - Gerard Sala
Flueix el vers de forma aquosa,
llis, o sacsejat a voltes,
per terregalls i fullaraques
que tu interceptes amb els ulls.
Alces les veus de l’aigua,
a cara oberta, i astres plouen,
gris verd, com fulles.
Baixes, lentament,
fins els clots profunds
cercant llums insospitades
que es giravoltin sobre si mateixes.
I descobreixes,
sense saber per què,
la titil·lant llum del vers.
Gerard Sala
Anna Ametller - Planta aquàtica
Una vida que respira, batega i s’entrellaça
essent el vestigi d’un perfil
de mar dibuixat sobre les ones invisibles
d’un oceà femení que regalima colors
de tota una aigua bruna.
Un Déu d’aigua salvatge que, com un ventre
femení d’home prenyat, busca, malgrat no troba,
la perduda maternitat entre els retalls
de pell freda que s’estavellen contra
els racons més secrets del cos esvelt
d’una gràcil dona masculina.
Jaume Costa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada