protector dental
S’enfila pel coll i desfà, aquesta sang tan exacta.
Aquest circuit sense fi
arracona el mar cap al centre de l’ombra,
arma les hores amb so de coltells, salta la ratlla
i queda bé amb els pares que serveixen el pa
de la por i els records per última vegada.
La llàgrima cega de la por no sap què fer,
mira amb tendresa els atzars del cap de l’agulla,
diu les noticies de les fronteres amb vergonya,
s’enfila fins el moll d’aquest silenci. Silenci puríssim,
lluny del caos, domèstic, soliloqui perseguit,
senyor de comptades abraçades
i llamps abandonats entre els plecs de la taula.
Declarem, això sí: la plenitud de les accions
amb sencera senzillesa, sense cridar, gaire.
fi estilista
que un dia d’aquests sense pensar-ho massa
tornaràs lentament al ring, entraràs al saló mig nu,
el cap ben alt entre mil coses, sol...Sol.
El nom a l’esquena, la mirada a la gola, l’ignorat
tremolor dels dits dels peus al cor...Cor.
Clavaràs els ulls a l’univers. Sentir-te sang... Sang
No comentar batalles ermes amb el vent.
No plorar la mica de mar adquirida
en el temps de l’amor.
Ventre dur i ànima dura, entendre i fer-te entendre.
Cridaran i cridaràs de cara a les cordes l’instant agraït
i la vergonya deserta que has de pagar.
Ensenyaràs un altre vegada les dents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada