diumenge, 20 de novembre de 2016

Manat de dol, nou llibre de Joan de la Vega


El dol sol ser per una persona desapareguda. Però també pot ser per a un gos. Aquesta és la lliçó d’humanitat que ens ofereix "Manat de dol" de Joan de la Vega. 
El dolor de la pèrdua és intransferible i malgrat els intents de transmetre’l, sempre ens queda la sensació de que les paraules no són suficients, que necessitem nous mots per expressar aquest doll de sentiments. En aquest terreny de buit i paraules els poemes de Joan de la Vega es converteixen en l’espai simbòlic de la absència.

Vindrà la mort
i ens retornarà els lladrucs…


Fes com si res
d’això es tracta

d’allò altre
se n’ocupa l’aiguada


Treure’s el mort
(de sobre)
el cadàver del poema


Ara mateix
se’ns rifa la mort

se’n riu
de tots dos
lector


Si t’hi trobes
a la vall dels morts
sigues com el vent
suau i veloç

jo he cremat tots els paisatges


He sortit cap al verd
a buscar-te

un abisme de paraules
em separa de tu

al fons del poema
un gos d’aigua
el tot solitari
cap llum

i un desànim
sense cura