Diu Julià: "Paco Fanés ens ofereix un nou poemari, compost per cinquanta nou poemes, dividits en dues parts, la primera de les quals travessa el mirall amb el qual s’enfrontava –“és l’hora t’esperen”, o sigui, la vida que ens defuig— per transformar-se en la segona --“vist i no vist”, o sigui, la literatura que ens reté. Fanés ha evitat el camí més fàcil, o sigui, les expansions emotives i els arguments historiats, i, per tant, es troba que l’ús que pot fer del temps –del pas del temps, per ser precisos- el lliga curt –les remembrances, les aglomeracions, els encavalcaments temporals no poden ser sinó els àmbits on el mateix poema s’ha de desenvolupar, mai racons per al somieig ni per a les fugides reparadores de l’argument. D’aquí, la tensió, la sorda inquietud que acompanya la lectura d’alguns dels millors poemes del llibre –“segons, fora”, “un esglaó més”; d’aquí la sensació renovada que la lectura (el temps esmerçat a llegir el poema) ens demana un esforç d’acoblament per vèncer la inèrcia imposada pel ritme intern de cada poema (el “tempo” pautat per l’autor). Si ho aconseguim, lloc i temps esdevenen una sola cosa, lligats per la veu a la qual presten acollida i ressonància."
segons fora!
Sempre un altre cos
amb l'univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l'art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d'esperança, el migdia en un rostre etern,
les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada