dissabte, 20 de març de 2010

Badalona visions 15+quinze (3)

Llarga passejada - Josep Niubó























Quiet, que és el carrer el que es mou.

Just traspasses el cancell que ja et desperta.
El teu carrer et coneix de sempre,
et passeja cada dia
i t’aboca cada nit als peus de casa.
A cada cantonada,
a cada balconada
i a cada finestral,
hi has deixat el rastre d’una ullada.
I ara et coneixen i t’atrapen: et caminen.
Vas del dia a la fosca i de la nit cap a la llum,
on reculls de la lluna, la guia de tornada.

Just traspasses el cancell, altra volta al cap de casa.
O potser als peus del carrer.
Tant se val, mai t’has mogut.

Ets més parent de Badalona que d’Istanbul, sí,
però sovint com més t’allunyes més t’endreces.
Et calces les dues sabates
i ja et trobes com a casa.

Pep Mita



Paret del carrer d’Eduard Maristany - Joan Puche























Una paret tapa el paisatge

Una paret em tapa
el paisatge que neix
a l’altra banda
i no la puc saltar
sense l’ajuda
de vosaltres.
Espero impacient
un bosc de mans
per fer-me escala.

Josep Gual


La revolta del menjar - Josep Uclés


La ciutat descoberta

I vindrà Neptú
per dur-te fins al palau de vidre,
però tu, faune sense mutilar,
declinaràs amb un lleu somrís.

Has trobat la fórmula,
vius plàcidament
entre estrelles de mar
a la ciutat descoberta.
Per company un pop fugitiu,
veïnatge de gambes saltejades
envoltat per les llums de l’encesa,
ni una sola barca vetllant el teu somni.

No tornaràs als boscos,
supervivent d’un món imaginari
on l’amor no truca a la porta,
passa silent, seu i s’instal·la.

Bel Granya


Sense títol - Enric Ortuño


Signes, cignes, algorismes
fletxes guixades, xifres
dos fan un, un fa dos...
Pissarra de la nit:
cadascú és una nau
atzagaia
atzucac
atziac
atzabeja
azimut
a l’atzar
a l’atzur.

Joan Soler i Amigó