dissabte, 13 de febrer de 2010

"Bromur" de joan josep camacho grau

Un cop alleugerida la nàusea en un racó discret, no tot està perdut, però, si teniu a l’abast bromur, Bromur a raig fet i sense aturador. És del tot imprescindible per no acabar defallint, per no caure en la temptació de deixar-se ofegar en el llim de la lírica lirona, per allunyar les mans amb fermesa dels lloms insípids, on fan posturetes els amants de pessebre. Per no endormiscar-nos com uns ximplets després de l’últim badall. Només ebris de Bromur podrem entreveure els fragments de l’espectre del plaer. Només xops de bromur podrem ser delicats, entusiastes i subtils. Aprofitem, doncs, avui, que en Joan Josep Camacho Grau ens convida!

Enric Virgili del pròleg del llibre


Il·lustració de Victor Marute

El cassanenc Joan Josep Camacho Grau ha publicat el recull poètic Bromur que reuneix fragments d'origen i intenció diversos escrits entre el 2002 i el 2007, però revisats en alguns casos fins poc abans de la seva publicació, el desembre passat. «Mai m'havia passat set anys fent un llibre», diu Camacho Grau, que es mostra especialment satisfet pel bon tracte de l'editorial, sense pressions i respectant al màxim el seu treball: poemes de versos molt curts, cada vegada més concisos, que pel camí han perdut fins i tot les majúscules i la puntuació, seguint exemples il·lustres: Cummings, Bukowski... Dedicat al seu amic Ics («Per haver-se desenamorat»), Bromur és un llibre sense moral i sense treva «sobre l'amor, el desig i el plaer». Les cites ja ho diuen gairebé tot: Dostoievski («Però si, en realitat, el desig no existeix»), l'esotèric Aleister Crowwley («L'amor és la llei»), Sacher-Masoch... «Realment, no sé si, després d'haver llegit el llibre, a la gent li quedaran ganes d'històries amoroses...»
Per compensar tant de hardcore, escriu cartes que són autèntics poemes d'amor a la Nico de V.U, a la seva mare i a la seva parella. Aquest Bromur se serveix amb un brindis inaugural d'Enric Virgili, i en la recta final inclou un parell d'il·lustracions de Víctor Marute, una altra ànima lliure.
Publicat a El Punt Comarques Gironines 18-01-2010