divendres, 3 d’octubre de 2008

Inauguració de "Mudances"

Parlarem de Mudances perquè en Dionís, en Joan i en Paco us devem una explicació i aquesta explicació que us devem ara mateix us la donarem, perquè us la devem.

Mudances agafa un gra de sorra del pont del petroli, viatja fins el pont d'en butifarreta i el deixa caure al mar.

Mudances és la carn a l'altar quan el fidel pren amb la boca el misteri i baixen les borses i puja la gent als refugis per respirar.

Mudances és el safareig del badiu a vessar d’anís del mono perquè no tenim prou aigua i s'han d'estalviar fetges.

Mudances és un camí, un destí, tres homes i 150 anys de neurones negres i de vegades roges.

Mudances és el crit del mikaker boig. El que trenca la barca muda, el que volta cent vegades santa maria i saluda les pedres que ens van parir. Saluda l’Amèlia dels gats, saluda al nen dels globus. Saluda la ciutat.

Mudances som tots els que sentim el foc dels instants, i la lluna abans del 20 de juliol de 1969.

Mudances és un clam contra les paraules sordes i les pilotes de segona B

Mudances es nodreix de les mirades, moviments, llàgrimes, passos, somriures, pensaments. Es nodreix de l’alè que deixeu escapar.

Aquesta festa mudable es per a vosaltres, companyia de la poesia, perquè creiem que la poesia es una eina fonamental de la llibertat.

Mudances és, com escriu Fèlix Pelegrin: L'ordre situat a l'altra banda de la llum, tot just on jeu l'ombra, allà on, com va dir una vegada Céline, un altre expert en mudances, té lloc el que veritablement és decisiu.

Així doncs, Mudances us desitja bones festes i petons. Salut.