dissabte, 20 de setembre de 2008

"A dues veus", Coloma Lleal i Mar Serra

Damunt l'escenari del teatre Zorrilla ple a vessar Coloma, acompanyada pel piano de Mar Serra, va repassar la seva trajectòria poètica en un recital d'una gran intensitat. Com a mostra aquests tres talls enregistrats durant l'espectacle.

A dues veus (1)



A dues veus (2)



A dues veus (3)

2 comentaris:

valentí ha dit...

Una gran nit de poesia i una sort haver-hi estat. La poesia de Coloma LLeal, profunda, sense concessions,ferida de vida, amb un rigor fet d'amor a la llengua i de sensibilitat creativa, es va unir al virtuosisme interpretatiu de Mar Serra. El resultat: dues veus construint un únic espai de comunicació poètica que guardarem mlt temps a la memòria els qui vàrem poder compartir-lo aquell vespre.
Moltes gràcies.

Xima ha dit...

Benvolguda Coloma,

Vaig venir-te a veure al Zorrilla i encara no te n’he dit res. Encara estic encallada en l’estat en què va deixar-me aquell vespre a dues veus. Encara no he pogut desfer el nus de l’emoció ni destriar els fils que m’ajudarien una mica a explicar el viatge per les teves paraules, per la música de la Mar Serra, amb qui tant us vau anar avenint fins a fer un tot gairebé indestriable.

Saps dir l’amor i saps dir la mort. Els dos pilars més fràgils de la poesia, els més difícils, els més baladrejats per tots amb més desencerts són, en canvi, en boca teva, una música precisa que talla l’aire i s’enfila per l’espinada de la vida. Les teves platges no són una aiguada de cavallet; la teva mar no és un decorat de cinema; és el batec lent o l’embat violent del pols de les hores.

Continuaré l’intent de destriar els fils de l’emoció. I un dia, potser, seré capaç d’explicar per què quan tu escrius, quan tu dius els teus versos, jo et cenyiria al cap el llorer dels grans poetes.

Moltes gràcies, Coloma.

odile