dijous, 27 de març de 2008

Reclamo la paraula, Fidel Picó

El proper 5 d'abril a les 21,30 hores presentem "Reclamo la paraula" de Fidel Picó a l'Heliogàbal al carrer Ramón i Cajal, 80 (metro L4 Joanic) del barri de Gràcia. En Fidel ens ha fet arribar aquest text de presentació:

"Després de nits interminables de silencis per fi, i arribats als 40..., RECLAMO LA PARAULA. "Reclamo la paraula" (poemes 2004-2007) per dir clar (i dir-me) que queda molt per proposar, contraposar i fer. Reclamo poder afirmar i negar, reclamo la paraula per (fer) sentir. El llibre... ?; un viatge poètic de l’exterior a l’interior. El primer reclam, “entre ells i nosaltres”: intents de poesia social, compromesa, intents de copsar la realitat (bruta tal vegada) del carrer. Una mirada entre multituds, entre perduts, entre el dolor, la ràbia o la por, entre derrotes i derrotats. El segon reclam, “entre tu i jo”: mots de “raons”, mirada de racons íntims; un viatge cap a dins on transita la meva memòria, teixida entre la tendresa, l’amistat, la poesia mateixa, l’angoixa..., l’amor, en definitiva. Perquè entre el carrer i la cambra, el plural i el singular..., per fi aixeco el dit, demano la paraula, i reclamo molts mots i alguns silencis."

des de terra...

Només fa falta que el dia s’obri de claror
o que em convideu a les vostres festes
perquè no m’arrossegui per les llambordes.
Llavors, ja hauré caigut a terra
i estabornit, miraré els palaus que edifiqueu
i poseu a la venda.
Des de terra, jo ja hauré comprat.
Tindré un sac de pedres,
una finestra oberta a Diagonal Mar
i definitivament, un lloc on ser més obedient.


empenta

Més enllà de tenir les idees netes
i ben empedrades; tinc el teu alè,
els teus mots justos, compactes;
la teva petjada recte, marbre frontal.
Coincidint en cada albada,
imploro el teu coratge,
un puny d’empenta per recórrer
tots els rius,
tots els boscos,
tots els mars possibles,
tots els recers del teu cos.
Perquè em portis a una andana de tren,
o a la terminal B de Barajas,
palanca de trànsit vers el ‘Nou Món’.

O potser tan sols cal que m’indiquis
com arribar sa al carrer de dalt.

2 comentaris:

o ha dit...

FANTÀSTIC! em semblen collonuts!!!

Maite ha dit...

Felicitats!! Tant de bo aquest llibre sigue el primer de molts!!
Una abraçada