divendres, 28 de setembre de 2007

"El temps, de tants dits" Joan Argente

Pels que no van poder assistir al recital de Joan Argenté el passat 20 de setembre aquí teniu uns petits fragments i el poema que va obrir la vetllada.







Cançó dels tres reis

Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquest estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.

Veig la nit color blau tinta com navega,
veig la nit color blau tinta com navega,
la fragata del desembre,
la fragata del desembre.
Mar enfora l'avararen,
terra endins avançarà.
Viatgers que habiteu la popa,
d'una estrella seguiu la derrota:
adéu-siau, adéu-siau, adéu-siau!

Un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre,
un grec, un grec,
un groc, un groc,
un grec, un groc i un negre
observen una fina lluïssor de cabellera,
observen una fina lluïssor de cabellera.
Molt més que el sol,
molt més que el sol
m'agrada aquell estel.
Adéu, jo vaig a fer-me amic del noi que el fa volar!
Un grec,
un groc,
un bru.