divendres, 27 de juliol de 2007

Primitiva Reverter, "Lletraferida"

Una mica més de prehistòria. Pel maig i juny de 2006 es va presentar el llibre “Lletraferida” de Primitiva Reverter a la llibreria Saltamartí de Badalona i a la Biblioteca Can Baratau de Tiana amb la participació de Joan Arqué, membre del grup Mortimers. Aquí teniu unes imatges de l'acte de Tiana.



Joan Arqué i Primitiva Reverter a la biblioteca de Tiana






Una autora mediàtica


Primi amb la Ben Plantada després de l’acte de presentació


DONA

Vols estar sola o acompanyada?
Pintes o balles? Estudies i treballes.
Pentines els teus fills. Agafes l’autobús
i llaures l’esperança: el dia avança.
Escrius, somrius. Oficines i fàbriques.
Els llavis despintats o carmesí profund?
Tornes a casa. El nen té febre.
Treus la pols - o no vols -.
Escombres les ombres. Contestes el telèfon.
És ell - o no -.
Què soparem avui? Regues les plantes.
Acabes un informe. Planxes la bata.
No has fet el llit. T’ha de venir la regla.
Tens ganes de plorar. No saps què et passa.
La gata vol menjar. Et crida la veïna.
“Aviat plourà”. Reculls la roba blanca.
Tan blanca com la neu. La lluna creix.
La tele diu que és el teu dia
que hi ha una guerra nova
i que ha perdut el barça.
Blancaneus desperta sense príncep
i el príncep no sap a qui besar.
Ets bruixa o et princesa? Foc o Aigua?
Madrastra, fada, tempesta, llavor o calma?
Mestressa, esclava, crit, silenci, treballadora
o treballada? Ell no ha vingut encara.
Camines sola o acompanyada?
Et treus les mitges negres. O els pantalons de pana.
Et poses el pijama. O la camisa de dormir de seda.
Quin mal et fan les cames! Llegeixes un poema:
“Si m’agradés ser dona de casa
ja no voldria ser dona de carrer...
Si m’agradés ser dona de carrer
ja no voldria ser dona casada”.
Et truca la Maria. No sap què té.
Potser la primavera que s’apropa. Està cansada.
Potser la menopausa. Hauria de prendre vitamines.
Ell no ha trucat. Ha d’acabar una feina.
Se li ha mullat la roba a la terrassa.
Diu que la vida quotidiana l’aclapara.
“I si anéssim a prendre una cervesa...?”
Des de casa al carrer. Del carrer fins a casa.
Una dona, set dones, moltes dones.
Un dia, set dies, cada dia.

I una vida sencera per volar.

2 comentaris:

Montserrat Rubio ha dit...

Si, "La tele diu que és el teu dia
que hi ha una guerra nova..."

tere ha dit...

sóc persona a la que li costa lleguir poesía, pero amb la teva ho faig sense adornarmen. Feliçitats, contem dins de les teves "fans". Salut!!
Tere de Vilafreser-Girona