"Recursos humans" nou llibre de Paco Fanés

“Paco Fanés agafa uns brins de mítica nostàlgia ravalera i ens prepara un poti-poti amb mitja lliura de carn de vençut i per fer-ho passar coll avall cap a les entranyes i animar la festa dels límits ofereix un petriconet d’altíssssims pensaments compromesos amb la realitat que li surt de l’esperança.” Malgrat el to irònic —i fins i tot un punt sarcàstic—, amb aquesta frase Isabella Peabody sintetitza els elements essencials de la poètica de Paco Fanés, i ho fa amb tanta lucidesa i precisió que sembla que veu a dins de les entranyes de l’autor: la nostàlgia, la derrota, la “festa dels límits” i el compromís amb la realitat. Però si és veritat que en aquesta obra hi traspua el sentiment de pèrdua, també ho és que mai no s’acaba d’imposar sobre la determinació de sobreviure. Potser els “recursos humans” del títol són aquestes reserves d’energia que ens permeten sobreposar-nos al fracàs quotidià i llevar-nos l’endemà de cada dia. JESUS AUMATELL, editor

Des del primer vers, ofereix una declaració d'intencions: “No cal demanar perdó per l'espectacle. Sobreviure / té aquestes coses: mossegar el temps sense retòrica, / sentir-se vist i no vist, mirar-se caminar el primer dia amb el bolquer cagat...” El recull té un pòsit de saviesa i d'intel·ligència que m'ha fascinat. Sabia que el Paco és un home mesurat, tot i haver passat per una generació explosiva i immolada prematurament. El poemes numerats contenen aforismes d'una perspicàcia vital sublim, essencials: “A un pas del risc d'exclusió social / potser ressorgir netejant les ales de fang.” I la vessant autobiogràfica es va omplint de racons, d'oasis, on la seva mirada rau epifànicament, com els àngels llibertaris de Wim Wenders. Tot i que fa més de quaranta anys que publica, Fanés mai no ha anat de poeta. I sens dubte, ho és.  DAVID CASTILLO El Punt - Avui, Divendres, 20 de juny

(abadanar)

Tocar i parlar i dir perduts noms ancestrals per fer entendre

el prec de l'aigua. Ser pobre, fill, nét i besnét de pobres,

col·laborar amb els bàrbars lliures que arrenquen

les cabelleres dels pirates rics del bosc.

Tallar caps com un Robespierre postmodern

bufat amb el millor rom de Jamaica. Fer-ho

acompanyat dels amics dels poetes i dels bojos,

fills, nets i besnéts de bojos.

Recursos humans

Paco Fanés

Ed. Emboscall Col. Prima Materia, 84

ISBN: 978-84-92563-61-6

Primera edició: maig de 2014