Dilluns 25 d'octubre va fer cinc anys de la mort del poeta Josep Gual i Lloberes. Els seus amics i la societat civil badalonina hem volgut recordar-lo amb un recital poètic en l'espai singular que porta el seu nom a la remodelada Rambla, a tocar de l'Escola del Mar. L'acte va comptar amb la participació de Coloma Lleal, Odile Arqué, Andreu Solsona, Gemma Torralbo, Cèlia Torres, l'Orfeó Badaloní i la "veu popular", entitats i particulars que es varen afegir a aquest homenatge llegint uns versos d'en Josep. Tot salpimentat pel cor descontrolat de les cotorres del passeig.
divendres, 29 d’octubre del 2010
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Invocació
Martí Noy i Marc de Pablo van “invocar” el dimecres 20 d'octubre al Teatre Principal de Badalona. Amb el fil conductor de “Tot esperant Godot” de Samuel Beckett i tal com deia el subtítol del programa ens van oferir paraula, so i moviment. L’espectacle barreja els poemes de Martí Noy i sons quotidians amb els quals, el mateix Noy, s’ha trobat i enregistrat; tot íntimament lligat amb la dansa de Marc de Pablo. Aquí teniu tres invocacions.
El vent renta la llum,
bruny l’aire,
s’endu les fulles que no s’agafen
amb força a les branques,
no sé cap a on.
Tanco les finestres.
Però la vida s’escola a dins,
no hi ha cap finestra totalment estanca.
El vent renta la llum,
bruny l’aire,
s’endu les fulles que no s’agafen
amb força a les branques,
no sé cap a on.
Tanco les finestres.
Però la vida s’escola a dins,
no hi ha cap finestra totalment estanca.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
El racó d'en Gual
El diumenge 24 d'octubrea les 12,30 h. s'inaugura a la Rambla de Badalona (davant de l'Escola del Mar) el Racó d'en Gual. L'acte organitzat per l'Associació de Veïns del Centre, Associació Cultural Pont del Petroli i Ajuntament de Badalona tindrà la presència d'Odile Arqué, Coloma Lleal, Andreu Solsona, Gemma Torralbo (saxo), Cèlia Torres (violoncel), l'Orfeo Badaloní i el que anomenem "veu popular", tota una sèrie d'entitats i particulars que s'han volgut afegir a aquest homenatge. Totes aquetses entitats i amics d’en Josep que ens aplegarem hem volgut establir un compromís: volem que el “Racó d’en Gual” sigui un espai per la cultura i que les nits d’estiu i al migdia els diumenges d’hivern s’hi puguin desenvolupar actes oberts a tothom. Ho hem d’intentar, pel Josep Gual i per tots els badalonins.
En Gual ha estat un poeta i alhora un cronista del seu temps. Josep Gual ha estat un poeta arrelat profundament a Catalunya i la seva poesia sempre ha anat lligada al destí col·lectiu del seu poble. Per això ens plau poder trobar escrits a ran de terra, en aquest “Racó d’en Gual” i tot passejant per la Rambla que ell tan estimava, aquests versos que són com una irònica divisa seva:
“Com un grapat de peix
us ofereixo els versos,
feu compte, no se us passin
a les mans, que són pescats
amb ham de mitja mosca.”
Tot llegint-los la seva ciutat i la seva gent sempre el tindrem al nostre costat.
En Gual ha estat un poeta i alhora un cronista del seu temps. Josep Gual ha estat un poeta arrelat profundament a Catalunya i la seva poesia sempre ha anat lligada al destí col·lectiu del seu poble. Per això ens plau poder trobar escrits a ran de terra, en aquest “Racó d’en Gual” i tot passejant per la Rambla que ell tan estimava, aquests versos que són com una irònica divisa seva:
“Com un grapat de peix
us ofereixo els versos,
feu compte, no se us passin
a les mans, que són pescats
amb ham de mitja mosca.”
Tot llegint-los la seva ciutat i la seva gent sempre el tindrem al nostre costat.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Invocació amb Martí Noy i Marc de Pablo
El proper 20 d'octubre (dimecres) a les 21 hores comencen els recitals de Poesia i cia...2010 amb l'espectacle "Invocació" amb els poemes de Martí Noy i el moviment del ballarí Marc de Pablo.
Martí Noy és poeta i arquitecte. Va obtenir el Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006 pel recull de poemes Ella, publicat en el volum titulat El cos de lli (Viena Edicions, 2007). Amb el poemari Autoestop ha guanyat el Premi de Poesia Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada de l’any 2007.
Aquest any canviem el teatre Zorrilla pel nou Principal. Així que us esperem a Francesc Layret, 41.
Invocació
Martí Noy + Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)
Teatre Principal
Francesc Layret, 41
Dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores
Martí Noy és poeta i arquitecte. Va obtenir el Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot - Haikus en línia 2006 pel recull de poemes Ella, publicat en el volum titulat El cos de lli (Viena Edicions, 2007). Amb el poemari Autoestop ha guanyat el Premi de Poesia Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada de l’any 2007.
Aquest any canviem el teatre Zorrilla pel nou Principal. Així que us esperem a Francesc Layret, 41.
Invocació
Martí Noy + Marc de Pablo
(paraula, so i moviment)
Teatre Principal
Francesc Layret, 41
Dimecres, 20 d'octubre a les 21 hores
diumenge, 3 d’octubre del 2010
ViSUAL (I)
Unes quantes imatges de la inauguració de l'exposició ViSUAL. També podeu trobar un comentari i mes imatges entrant a la pàgina del boek861
Juguesca de Paco Fanés
Emprenta de Sergi Quiñonero
Mail art i Taula d'oculista de Joan Puche
Fantasia a l'aula de Dionís Orrit
Tres obres de Xavier Canals
Juguesca de Paco Fanés
Emprenta de Sergi Quiñonero
Mail art i Taula d'oculista de Joan Puche
Fantasia a l'aula de Dionís Orrit
Tres obres de Xavier Canals
Imatges Joan Sansa
ViSUAL (II)
Altres imatges no menys importants:
Visitant les bodegues Clos Montblanc
Paisatges i catedral de la Conca de Barberà
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
Visitant les bodegues Clos Montblanc
Paisatges i catedral de la Conca de Barberà
El dinar
Les darreres en deixar la taula
Derrotats a Montblanc
I per acabar recordar uns versos de Joan Vinyoli:
Beguem el vi de la collita pròpia,
que sé com està fet: vaig veremar el vinyet
de ceps d’amor, d’anhel i de recança,
mirant el mar, i vaig premsar el raïm
amb peus de caminant, i va passar en el cup
els dies justos.
Ara, amics, anem
a celebrar l’àpat companyonívol;
de res no cal parlar, que la guspira
de l’esperit es manifesta als ulls
i som un tot sabent-nos solidaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
