50 anys de cançons d'en Joan Soler i Amigó

En Joan Soler i Amigó, ran dels seus 70 anys, ha fet una selecció de les seves lletres de cançons, que ara publiquem al Pont del Petroli.

El llibre serà presentat el proper dimarts, 5 d'abril de 2011, a les 7 del vespre, a l'ESPAI BETÚLIA (c. d'Enric Borràs, 43-47. Badalona), amb en Jaume Arnella, l'Eduard Estivill i en Jordi Roura. Amb la col·laboració de la llibreria Saltamartí.


"Amb en Joan Soler, de joves, llegíem, rèiem, compartíem, discutíem, ens revoltàvem, fins i tot estudiàvem. I, sobretot, cantàvem molt. Vam començar a fer cançons; ell feia les lletres i jo les músiques. Era un tàndem interactiu. En vam fer un bon grapat. La creativitat brotava amb una força jove i exuberant.

Per a l’elaboració dels nous cançoners jo feia una tria de cançons a partir de cançoners que ens arribaven de tot el món. A les que m’agradaven els posava un asterisc o dos segons el grau de satisfacció, i les que en tenien tres anaven de pet al Joan Soler que en feia ràpidament l’adaptació. Així van anar apareixent Vella xiruca, i La vall del riu vermell.

Després van venir les col·laboracions amb Falsterbo 3, Ara va de bo, amb mi mateix, amb l'Albert Taulé –el gran exponent de la música popular a la litúrgia–, amb El Pont d’Arcalís i Urbàlia Rurana i Maurizio Martinotti, i també amb el món coral...

I ara, aquí teniu un recull de les principals cançons que ha escrit. N’hi ha per quedar esparverats de veure la gran quantitat de cançons que han arribat a ser un referent per la vida de moltíssima gent, des de Les rondes de vi a Dalt del tren o Quan el sol es pon. Un recull de les millors cançons d’un dels millors lletristes del nostre país."

JAUME ARNELLA

Presentació del llibre Felix Orbe de Jordi Valls

Aquest dimecres 16 de març a les 20 h. a la llibreria Saltamartí es presenta el llibre "Felix Orbe" del poeta Jordi Valls. El mestre de cerimònia serà en aquesta ocasió el també poeta Martí Noy. Per cert, ja que estem posats, us anunciem que ambdós publicaran properament a la nostre col·lecció la puça del petroli. Quedeu avisats.

“Felix Orbe” (editorial Denes, col·lecció Edicions de la Guerra) és un llibre amb cinquanta-cinc poemes, distribuïts en sis parts. El títol dóna prou pistes sobre el contingut del recull. Traduït, vindria a dir: 'Feliç en el món', diu l'autor: 'Els poemes són austerament sarcàstics. Una crítica profunda de la societat en què vivim, en què les energies es dispersen en la justificació del mal anomenat "desig majoritari".

He llegit Felix Orbe mentre recorria la comarca en metro, autobús i tren. Ho he volgut fer d’aquesta manera per percebre’l amb la mirada metropolitana i transversal del seu autor, que creu, perquè és així, que Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià formen una unitat urbana i humana amb figures com la de Màrius Sampere que ha deixat la seva petjada a les tres poblacions.

Estem davant d’un llibre madur, reflexiu, sense concessions: en Jordi Valls no està aquí per massa bromes. Els seus poemes, no tots, comencen amb una petita història casi una anècdota que va desenvolupant, fa que llegeixis confiat fins que als darrers versos et clava el cop. Alguns d’aquests cops arriben a deixar-te mig estabornit i en el meu cas fan que casi em passi de parada. A banda, en Jordi Valls fa també una reflexió sobre l'abast de l’escriptura, la poesia i la seva relació amb els lectors, sobre la relació entre el món de les idees i la crua realitat. En resum un llibre altament recomanable

Aquest dimecres, tots al Saltamartí!!!

FELIX ORBE Al Sr. Romeu

La coberta és més aviat sòbria gris perla
tirant a llòbrega però elegant. El títol
escrit en una tipografia marmòria
publicita el viatge on s’enfonsaran els ulls.
Per dins el paper és dens i la lletra neta
fa olor de tinta i al tacte resulta agradós.
Se sent un cruixit familiar, trenco el silenci
en passar les pàgines com onada seca,
el verb salta per sobre de les meves mans
a cada línia furga el sentit que deixo
i enrere es queda una altra vegada a l’obaga.
Amb un cop sec es tanca el volum i s’aparca
dret al prestatge ple de pols en companyia
de tots aquells que tenen un final semblant,
la fascinació primera i més tard l’oblit
la buidor de l’ànima davant del seu límit.


ART INÚTIL

La poesia no existeix. Abans potser sí,
la torna de la torna crea la circumstància
però hem trencat la brúixola. Cerques el nord
i encara no l’has trobat més enllà del seu mite.
És absurd teoritzar, els llenguatges actuals
Traspassen la lletra escrita i no val la pena
trencar-se el cervell buscant la imatge més pura
tenim massa presa com per ser subtils. Sigues
directe, clar, còmode a un lector que llegeix
poc, que no escolta, que no observa, que no viu,
que sols vol jugar a viure dins la pantalla,
incapaç de sentir res a un pam del seu nas.
insisteixes tossut amb els versos elàstics
i clarividents del realisme més solemne,
efervescent com el primer glop de cervesa,
escrius poesia perquè saps que no existeix.

Homenatge popular a Pompeu Fabra

L'any passat amb l'exposició "Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom" que vam poder gaudir a l'Espai Betúlia, Badalona, ciutat on va viure Fabra durant 25 anys, va retre homenatge al filòleg. El proper diumenge 13 de març a les 12 hores comença un petit recorregut a manera d'homenatge que ens portarà del monòlit dedicat a Fabra (plaça Assemblea de Catalunya, davant del Viver) passant per la plaça Josep Cortinas (12,20), on Fabra començà el seu diccionari, fins al carrer de la Mercè, 34 (12,40) on va viure 25 anys i on es descobrirà una placa commemorativa.

Hi participen: Odile Arqué, Ester Franquesa, Coloma Lleal, Jordi Manent, Marcel Mauri, Orfeó Badaloní, Valentí Soler, Andreu Solsona i veïns i veïnes del carrer de la Mercè.

Properes activitats a l'Espai Betúlia

Dimarts 2 de març a les 19,30
Tarda de poesia amb
Jaume Pont i Eduard Sanahuja

11 de març a les 20,00
Com si entrés en una pàtria
Espectacle de Mireia Chalamanch i Oriol Genís sobre textos periodístics de Joan Maragall publicats en el Diario de Barcelona, La Renaixença, La Veu de Catalunya, L'Avenç i Catalònia relacionant-los amb poemes des del 1898 al 1909.

15 de març a les 19,30

Hermann Melville per Francesc Lleal dintre del cicle Clàssics de la narrativa dels segles XIX i XX.

El Price dels Poetes a l'Espai Betúlia

El proper 13 de gener a les 19,30 hores a la sala d'actes de l'espai Betúlia es projectara el film documental del director Pere Portabella, POETES CATALANS, enregistrat a la sala "Gran Price" el 25 d'abril de 1970, un interessant document integrat dins dels actes d'homenatge a Joan Argenté.

Aquell 25 d'abril del 70 a la sala Gran Price de Barcelona, especialitzada en espectacles de boxa i lluita lliure, va acollir una vetllada completament diferent: el I Festival Popular de Poesia Catalana. La comissió organitzadora va aconseguir-ne el permís administratiu gràcies a una estratègia tan elemental com arriscada: tot es va tramitar a través de la Comissaria de Districte. Quan el Govern Civil de Barcelona va intuir com podia acabar aquell recital, potser ja era massa tard. El Price dels Poetes, nom que es va popularitzar posteriorment, va acollir la representació més important de totes les tendències de la poesia catalana del segle XX (Joan Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú). La llista de noms, vista avui dia, converteix aquell recital en un acte mític.

El Price va desbordar les expectatives més optimistes, i es va convertir en un acte d'afirmació poètica, catalana i política, d'afirmació de les llibertats més elementals.

Primeres pedres: "Cada barri"

"Convidats a participar en aquesta proposta d'intervenció creativa en l'espai públic, se'ns va encarregar al col·lectiu Suburbe-Estenent el Desastre la confecció d'un projecte escultòric per a la zona sud de la ciutat, àrea formada pels barris de la Salut, Llefià, Sant Roc i el Congrés. La zona sud-oest de Badalona aplega els barris més poblats del terme municipal, és una densa malla urbana que desdibuixa les fronteres de Badalona amb els municipis adjacents de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs."



"Fins els anys 50 del segle XX, tota la zona era camp, un paisatge de conreus que s'estenia des del barri industrial del progrés fins el riu Besòs; esquitxat només per l'existència d'algunes bòbiles i masies. Amb unes institucions dictatorials, sense capacitat de planificació i mogudes sovint per interessos especulatius, milers de persones van haver literalment de buscar-se la vida, abandonades a la seva sort. La gran majoria tenien feina, feines d'aquell temps, habitualment sense contracte, en condicions molt dures, desproveïdes de drets i per un salari miserable. Bona part treballaven a Barcelona, altres a les fàbriques i els tallers de Badalona, altres pel Vallès, el Llobregat, el Maresme... Sense cap ajuda van construir les primeres barraques, amb materials aconseguits d'aquí i d'allà, amb l'ajuda solidària dels altres veïns i veïnes: les famílies senceres van posar els totxos de les primeres barriades.

Des de la nostra associació, en el nostre mateix nom, sempre hem volgut fer incís en aquesta reivindicació: som gent del suburbi, de la perifèria, gent del barri. Per això, l'obra que proposem té la intenció sincera d'esdevenir un homenatge simbòlic a la memòria dels nostres barris i a la ciutadania anònima que els ha aixecat del no res: una ciutat digna, habitada per gent honesta que treballa humilment i amb el cap ben alt. L'obra que proposem és un homenatge a la construcció de totxo, com a símbol i memòria de l'esforç comú dels i les habitants d'aquests barris. Fem referència, d'una banda, al totxo que fabricaven les antigues bòbiles que originalment tenien en aquesta zona la seva ubicació. Fem referència, també, al totxo com a matèria prima de construcció de les primeres barraques. El totxo és també metàfora de la primera pedra, dels fonaments de la civilització."

Primeres Pedres: "Arrelar"

Amb el projecte "Arrelar", la càpsula del temps de Pomar, Paco Fanés i Joan Puche participen a "Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat" al eix est de Badalona. En el fons, cada una d’aquestes càpsules temporals són una aposta pel futur, una forma de connectar-lo amb el present. El que pretenen és enterrar, com si fos una llavor, l’esperit del barri, aquells trets d’identitat que l’han fet tal com és avui i amb els que s’identifiquen els seus habitants, deixar un temps per que pugui arrelar i recollir en un futur els possibles fruits.



Al·locució per un enterrament
Avui aquests turons que miren la Mediterrània ens observen per a donar testimoni d'aquest acte de confiar al caliu de la terra de Pomar aquesta capsula del temps que transporta retalls de la crònica d'aquestes contrades. Aquí, a l'est de Badalona (perquè Pomar és el primer amic de la ciutat en rebre el sol de cada dia) arrelem i cantem perquè els dies futurs sàpiguen del nostre camí. Aquesta capsula ens dirà demà moltes de les lluites, molts dels somnis amb els que Pomar ha guarnit els dies de la seva història.
Dins d'aquesta acció creativa, memorial i lúdica que ara inaugurem esperem que hi fecundi la llavor dels instants i doni els fruits d'una gran collita d’il·lusions i somnis complerts. Arrelem perquè aquests carrers que avui evoquen el seu record en aquesta pedra-càpsula tinguin la força de tots els vents , de totes les aventures dels seus fills i la visió constant de la clara identitat dels homes i dones de Pomar.
Lliurem a la terra l'esperit de Pomar en aquests representatius trets de la identitat que han fet el barri tal com és avui i amb els que s'identifiquen els seus habitants.
Amb aquest ritual pagà, creatiu, festiu; arrelem. Amb el sol creixent de l'est, fem que la grana soterrada es transformi en clar futur: en la realitat dels somnis de cadascú, i de tots.
ARRELEM!!!

Els dolents no guanyaren perquè els bons no els en deixaren
Respirar…
estirar-nos amb l’esquena ben recta intentant treure-li els ulls a la hipocresia. No demanar perdó per no plorar. No necessitem originalitat ni novetat en las idees, només necessitem que ens les deixin fer. Que collonuts que som canviant el destí que altres volien imposar-nos! Tertúlies de veïns als seients assolellats dels parcs, entre els riures dels nens que juguen, addictes a l’emoció, entre les veus dels grans, veus que parlen de lluites, d’interessos comuns i de reptes aconseguits, de “queremos la luz” i del segrest d’autobusos… i de tantes petites heroïcitats que converteixen allò insignificant en quelcom inconteniblement gran…

Patty de Frutos i José Manuel Vara