Va ser l’editor i expresident de la Generalitat Quim Torra qui va publicar l’any 2009 Just Cabot, el periodisme silenciat, de Valentí Soler, i ara prologa el seu nou llibre Just Cabot i les veus vives de l’exili, en què coneixerem els amics i interlocutors de Cabot a través de la seva correspondència. Aquestes cartes són un retrat molt aproximat a les vivències d’un moment de la nostra història que ens ha d’interessar conèixer bé: la desfeta i l’exili.
Just Cabot es va exiliar la nit del 4 al 5 de febrer de 1939 a França. Tenia quaranta anys i estava en el moment àlgid de la seva carrera periodística. Va acabar residint a París, on va col·laborar amb l’Organisme d’Ajut als Refugiats Espanyols. Durant l’exili, es va refugiar en els llibres i en la correspondència amb els amics perquè, segons deixà escrit, “era l’única possibilitat decent de practicar l’escriptura”. Efectivament, Cabot va morir l’any 1961 a París sense haver publicat cap llibre. La correspondència amb els amics i coneguts va ser la taula de salvació per a un home que estava fet per escriure.
La lectura de Just Cabot i les veus vives de l’exili és emocionant, en ocasions dolorosa, sempre interessant. En aquest nou llibre no és Cabot qui parla més, sinó els seus amics i coneguts, els seus corresponsals. Amb traça i enginy, Soler ens proposa endinsar-nos en l’univers Cabot d’una manera diferent i inèdita. I el resultat és apassionant. Ens internem en la vida d’onze amics de Just Cabot i un darrer amic imaginari, Walter Benjamin. Barrejant la història amb la narració biogràfica, amb rigor i una prosa clara i àgil, Valentí Soler ens desenterra una mica més un tros de la nostra història, el d’un moment extraordinàriament dur: la desfeta i l’exili. Excepte un dels onze amics “reals” de Just Cabot, tots ells en són dignes portaveus. I en qualsevol cas, tots són siluetes de l’esfondrament de 1939, de la immensa desfeta, del tall sec en l’imparable moviment de recuperació nacional on la llengua i la cultura eren els pilars fonamentals.
Com a epíleg o afegitó a la correspondència de Cabot, l’autor del llibre, Valentí Soler, ens ofereix encara un regal final: l’amistat imaginada entre Cabot i Walter Benjamin, dos intel·lectuals exiliats amb vides paral·leles. Una invitació a atrevir-nos a comparar els nostres millors intel·lectuals (silenciats i forçosament oblidats) amb els seus contemporanis.
No hem pogut
recuperar-nos de la destralada franquista. Però per això és més necessari que
mai que celebrem aquest treball que ens recupera un tros d’aquella memòria esquinçada
i que ens omple un buit, un de tants buits que el nostre país encara ha
d’omplir.
Extractes del pròleg del Molt Honorable Quim Torra i Pla i de l'article de Sílvia Soler al Diari Ara del 4 de maig de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada