"Fins els anys 50 del segle XX, tota la zona era camp, un paisatge de conreus que s'estenia des del barri industrial del progrés fins el riu Besòs; esquitxat només per l'existència d'algunes bòbiles i masies. Amb unes institucions dictatorials, sense capacitat de planificació i mogudes sovint per interessos especulatius, milers de persones van haver literalment de buscar-se la vida, abandonades a la seva sort. La gran majoria tenien feina, feines d'aquell temps, habitualment sense contracte, en condicions molt dures, desproveïdes de drets i per un salari miserable. Bona part treballaven a Barcelona, altres a les fàbriques i els tallers de Badalona, altres pel Vallès, el Llobregat, el Maresme... Sense cap ajuda van construir les primeres barraques, amb materials aconseguits d'aquí i d'allà, amb l'ajuda solidària dels altres veïns i veïnes: les famílies senceres van posar els totxos de les primeres barriades.
Des de la nostra associació, en el nostre mateix nom, sempre hem volgut fer incís en aquesta reivindicació: som gent del suburbi, de la perifèria, gent del barri. Per això, l'obra que proposem té la intenció sincera d'esdevenir un homenatge simbòlic a la memòria dels nostres barris i a la ciutadania anònima que els ha aixecat del no res: una ciutat digna, habitada per gent honesta que treballa humilment i amb el cap ben alt. L'obra que proposem és un homenatge a la construcció de totxo, com a símbol i memòria de l'esforç comú dels i les habitants d'aquests barris. Fem referència, d'una banda, al totxo que fabricaven les antigues bòbiles que originalment tenien en aquesta zona la seva ubicació. Fem referència, també, al totxo com a matèria prima de construcció de les primeres barraques. El totxo és també metàfora de la primera pedra, dels fonaments de la civilització."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada