La puça és un dels animals més molestos que coneixem, amb la paparra i els polls esdevenen una triologia exemplificant de les aspiracions de l’espècie humana. Com a diferència essencial, s’ha de dir, que la puça mostra una esveltesa i unes propietats insòlites, algú encara podrà recordar haver vist un circ de puces amb les seves acrobàcies increíbles. La motivació de la puça sempre és la mateixa observar els espectadors, amb la delectança de qui ofereix el nèctar que les faria felices. Un dels encerts de l’Associació Cultural del Pont del Petroli, ha estat crear una col·lecció de poesia amb el genèric de la Puça, així la identificació de l’animal amb la definició del tamany butxaca dels llibres. La puça també es caracteritza per no ser sedentària, per ser d’un inconformisme infatigable.
La poesia editada a la col·lecció la puça mereix també els qualificatius que defineixen l’animal: inconformista, nòmada, experimental, i molesta, sobretot, molesta. Fins a dia actual compta amb 18 títols i compta amb els autors: Valentí Soler, Paco Fanés, Gerard Sala, Joan Puche, J.M. Calleja, Jaume Sisterna, Jordi Badiella, Fidel Picó, Sergi Quiñonero, Dionís Orrit, Xavier Canals, Ariel Gangi, Jordi Valls, Bel Granya, Martí Noy i Toni Prat.
Una altra de les virtuts de la col·lecció és no discriminar per una línia d’expressió poètica: la poesia visual, el poema llarg, l’experimentació fa que la Puça esdevingui un laboratori interessant per la poesia catalana, i un reclam de cultura comarcal de primera línia. Les quatre darreres puces són una mostra d’aquesta vitalitat.
“Ni un pam de net al tancat dels ànecs” de Jordi Valls és un homenatge irreverent als poetes que han representat la comarca en els moments foscos del franquisme: Josep Gual, Joan Argenté i Màrius Sampere, uns poemes punyents, d’un onirisme deutor d’aquests grans monstres de la nostra literatura.
“La diversió de la paradoxa”… d’Antoni Prat, fa servir el llenguatge de la imatge per fer-nos interactuar amb les contradiccions conceptuals dels objectes quotidians, així el món simbòlic subliminal resta alterat per la pregunta poètica que busca mirar més enllà d’allò que sembla evident.
"Les danses” de Martí Noy, és una aventura poètica, d’un sol poema, on Martí, investiga les possibilitats de la dança, la subtilesa del llenguatge corporal com a definidor de l’espai humanitzat, on la paraula expressa els volums, i els temps buits els silencis.
“Anagrama de Sal” de Bel Granya és un volum dividit en tres apartats: “Pujo al rellotge” on el pas del temps i les absències deixen petjada d’estranyesa, “Poemes de Menorca” on es mesuren dos paisatges: l’interior de l’autoria i el de l’illa, i “De memòria” on la ironia pren la paraula i esdevé d’una lúcida fermesa.
Jordi Valls
El festival Forès Poesia i Música va celebrar, ahir, la segona edició amb activitats durant tot el dia. La jornada va començar amb la creació, in situ, d'un estel amb poema visual –per Sergi Quiñonero– i enlairat amb l'acompanyament musical de la Big Bang Valona, conduïda pels músics Marc Egea i Xavier Maristany, i amb la participació de la rapsoda Anna Maluquer.
També durant el matí es va fer l'enlairament dels haikus de Gerard Sala i els estels pintats pels artistes. Durant tot el dia, els estels van estar-hi presents, a través del taller, per ser decorats amb poemes visuals i acudits. Es va poder gaudir, també, de la proposta innovadora anomenada stramp jam. Va consistir en un exercici conduït per la rapsoda Anna Maluquer, en què hi va haver recitals de poetes com ara Enric Casasses, Dolors Miquel i Andreu Subirats.
A la tarda va tenir lloc el recital poètic de Carles Camps i Josep Maria Fulquet. Un espectacle que enllaça música, cançó, recital i dramatització per les veus d'Espriu amb Maria Carreras, Laia Carreras i Marcel Casellas.
L'església de Sant Miquel també va ser escenari del festival.
S'hi van exposar les obres d'Àngels Sagués, Raül Gàlvez, Joan Puche, Edu Barbero i Sergi Quiñonero, amb la performance de Raül Gàlvez i Sergi Quiñonero.
Publicat a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-06-2011 Pàgina 8
Després de l’èxit de l’edició 2010, el Forès poesia i música torna el proper 4 de juny de 2011 amb una jornada plena d’activitats on novament poesia i música es donen la mà al mirador de la Conca.
El II Forès poesia i música compta amb la participació de grups i personatges de pes com són: l’orquestra Big-bang Valona conduïda pels músics Marc Egea i Xavier Maristany, la rapsode Anna Maluquer i poetes com Enric Cassasses, Dolors Miquel, Andreu Subirats, Carles Camps, Josep M. Fulquet, poetes visuals catalans com Àngels J. Sagués, Raül Gàlvez, Joan Puche, Edu Barbero i Sergi Quiñonero i l'espectacle "Arran sempre de terra" un espectacle que enllaça música, cançó, recital i dramatització en un recorregut per les veus més diverses i alhora unitàries d'Espriu.
Ja hem acabat les tres primeres rondes de presentacions de 50 anys 100 cançons: molta gent i moltes ganes de cantar.
A la taula Paco Fanés, Jaume Arnella, Joan Soler i Eduard Estivill
En Joan Soler i Amigó, ran dels seus 70 anys, ha fet una selecció de les seves lletres de cançons, que ara publiquem al Pont del Petroli.
El llibre serà presentat el proper dimarts, 5 d'abril de 2011, a les 7 del vespre, a l'ESPAI BETÚLIA (c. d'Enric Borràs, 43-47. Badalona), amb en Jaume Arnella, l'Eduard Estivill i en Jordi Roura. Amb la col·laboració de la llibreria Saltamartí.
"Amb en Joan Soler, de joves, llegíem, rèiem, compartíem, discutíem, ens revoltàvem, fins i tot estudiàvem. I, sobretot, cantàvem molt. Vam començar a fer cançons; ell feia les lletres i jo les músiques. Era un tàndem interactiu. En vam fer un bon grapat. La creativitat brotava amb una força jove i exuberant.
Per a l’elaboració dels nous cançoners jo feia una tria de cançons a partir de cançoners que ens arribaven de tot el món. A les que m’agradaven els posava un asterisc o dos segons el grau de satisfacció, i les que en tenien tres anaven de pet al Joan Soler que en feia ràpidament l’adaptació. Així van anar apareixent Vella xiruca, i La vall del riu vermell.
Després van venir les col·laboracions amb Falsterbo 3, Ara va de bo, amb mi mateix, amb l'Albert Taulé –el gran exponent de la música popular a la litúrgia–, amb El Pont d’Arcalís i Urbàlia Rurana i Maurizio Martinotti, i també amb el món coral...
I ara, aquí teniu un recull de les principals cançons que ha escrit. N’hi ha per quedar esparverats de veure la gran quantitat de cançons que han arribat a ser un referent per la vida de moltíssima gent, des de Les rondes de vi a Dalt del tren o Quan el sol es pon. Un recull de les millors cançons d’un dels millors lletristes del nostre país."
JAUME ARNELLA
Aquest dimecres 16 de març a les 20 h. a la llibreria Saltamartí es presenta el llibre "Felix Orbe" del poeta Jordi Valls. El mestre de cerimònia serà en aquesta ocasió el també poeta Martí Noy. Per cert, ja que estem posats, us anunciem que ambdós publicaran properament a la nostre col·lecció la puça del petroli. Quedeu avisats.
“Felix Orbe” (editorial Denes, col·lecció Edicions de la Guerra) és un llibre amb cinquanta-cinc poemes, distribuïts en sis parts. El títol dóna prou pistes sobre el contingut del recull. Traduït, vindria a dir: 'Feliç en el món', diu l'autor: 'Els poemes són austerament sarcàstics. Una crítica profunda de la societat en què vivim, en què les energies es dispersen en la justificació del mal anomenat "desig majoritari".
He llegit Felix Orbe mentre recorria la comarca en metro, autobús i tren. Ho he volgut fer d’aquesta manera per percebre’l amb la mirada metropolitana i transversal del seu autor, que creu, perquè és així, que Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià formen una unitat urbana i humana amb figures com la de Màrius Sampere que ha deixat la seva petjada a les tres poblacions.
Estem davant d’un llibre madur, reflexiu, sense concessions: en Jordi Valls no està aquí per massa bromes. Els seus poemes, no tots, comencen amb una petita història casi una anècdota que va desenvolupant, fa que llegeixis confiat fins que als darrers versos et clava el cop. Alguns d’aquests cops arriben a deixar-te mig estabornit i en el meu cas fan que casi em passi de parada. A banda, en Jordi Valls fa també una reflexió sobre l'abast de l’escriptura, la poesia i la seva relació amb els lectors, sobre la relació entre el món de les idees i la crua realitat. En resum un llibre altament recomanable
Aquest dimecres, tots al Saltamartí!!!
FELIX ORBE Al Sr. Romeu
La coberta és més aviat sòbria gris perla
tirant a llòbrega però elegant. El títol
escrit en una tipografia marmòria
publicita el viatge on s’enfonsaran els ulls.
Per dins el paper és dens i la lletra neta
fa olor de tinta i al tacte resulta agradós.
Se sent un cruixit familiar, trenco el silenci
en passar les pàgines com onada seca,
el verb salta per sobre de les meves mans
a cada línia furga el sentit que deixo
i enrere es queda una altra vegada a l’obaga.
Amb un cop sec es tanca el volum i s’aparca
dret al prestatge ple de pols en companyia
de tots aquells que tenen un final semblant,
la fascinació primera i més tard l’oblit
la buidor de l’ànima davant del seu límit.
ART INÚTIL
La poesia no existeix. Abans potser sí,
la torna de la torna crea la circumstància
però hem trencat la brúixola. Cerques el nord
i encara no l’has trobat més enllà del seu mite.
És absurd teoritzar, els llenguatges actuals
Traspassen la lletra escrita i no val la pena
trencar-se el cervell buscant la imatge més pura
tenim massa presa com per ser subtils. Sigues
directe, clar, còmode a un lector que llegeix
poc, que no escolta, que no observa, que no viu,
que sols vol jugar a viure dins la pantalla,
incapaç de sentir res a un pam del seu nas.
insisteixes tossut amb els versos elàstics
i clarividents del realisme més solemne,
efervescent com el primer glop de cervesa,
escrius poesia perquè saps que no existeix.
L'any passat amb l'exposició "Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom" que vam poder gaudir a l'Espai Betúlia, Badalona, ciutat on va viure Fabra durant 25 anys, va retre homenatge al filòleg. El proper diumenge 13 de març a les 12 hores comença un petit recorregut a manera d'homenatge que ens portarà del monòlit dedicat a Fabra (plaça Assemblea de Catalunya, davant del Viver) passant per la plaça Josep Cortinas (12,20), on Fabra començà el seu diccionari, fins al carrer de la Mercè, 34 (12,40) on va viure 25 anys i on es descobrirà una placa commemorativa.
Hi participen: Odile Arqué, Ester Franquesa, Coloma Lleal, Jordi Manent, Marcel Mauri, Orfeó Badaloní, Valentí Soler, Andreu Solsona i veïns i veïnes del carrer de la Mercè.
