Les primeres pedres: Insostenible

"Insostenible", l'escultura de Joan Sansa és la peça que ocupa l'eix nord de la ciutat dintre del projecte "Les primeres pedres". Canyet és l’avant-sala de la Serra de Marina i és, també, el barri més extens de Badalona. Preserva un gran patrimoni històric i alhora un valuós entorn natural i mediambiental. L’home i la natura han conformat, al llarg del segles, un paisatge equilibrat que ha sabut conservar el caràcter propi del barri al marge de la voràgine constructiva de la resta de Badalona. Des del peu del turó d’en Boscà, el lloc escollit pels íbers per a establir-se fa més de XX segles a Badalona, ens preguntem: Com ha variat la relació entre l’home i la Natura al llarg dels segles? Què hi ha entre nosaltres i el passat?

Una nova línia senyala el Turó i posa en relació visual espectador- escultura- Turó. Aquesta línia és, de fet, un camí d’accés al jaciment interromput per una escultura titulada Insostenible. El nom fa referència a la poca sostenibilitat de les activitats humanes en la Natura i a la pèrdua progressiva del respecte de l’ home contemporani vers el Medi Ambient.
La peça s’inspira en el típic acte inaugural on un grup d’homes i dones ben vestits, fent de paletes ocasionals, envolten un trípode que sostenta una cadena en tensió de la que en penja una primera pedra que faran descendir dins un forat. Una nova pedra que, com una llavor, es convertirà en un nou edifici. Quin és el límit de creixement que el territori pot sostenir? Podem donar la volta a aquesta situació?

Sostindrem elpaisatge del futur amb les pedres que no posarem. La refundació permanent de la ciutat cal que contempli el FUTUR potenciant els valors ambientals i de SOSTENIBILITAT com a patrimoni a preservar.

Poetades

Amb Pau Riba hem tancat aquest any Poesia i cia... un cicle el d'enguany un tant accidentat amb el canvi d'escenari i la baixa de dos dels espectacles programats. Malgrat tot esperem tornar-nos a veure l'any vinent amb nous espectacles i noves propostes. Us deixem mentrestant amb Pau Riba i uns fragments de poetades.

"Poetades" Pau Riba a Poesia i cia...2010

Dimecres 15 de desembre a les 21 hores "Poetades" de Pau Riba (amb Joan Soler i Llull Riba) tanca Poesia i cia...2010.

Pau Riba té una manera trobadoresca i molt seva de tocar la pera a les paraules, d’inventar senyals, de trobar entremesclaments dements de mots pròxims o remots. Si Pau Riba ha saquejat i sacsejat la fonètica del rock, la del folk, la de la cançó (tradicional i no), la de la poesia pura i la de la prosa, és perquè li interessa la fonètica de l’amor, i per això el preocupa la fonètica del nostre destí, del viure i del morir, del néixer i del créixer i del tenir fills. I fonètica ho dic en sentit ampli, des del més simple ah! fins als trencacolls més emocionants del significar. Pau Riba no és provocador pel sol gust de provocar, que també, sinó sobretot perquè diu i fa el que li sembla que ha de fer i, inevitablement, sovint, trenca les previsions dels organitzadors, rebenta la bombolla del públic i desperta amb calfreds el sopor dels mons polític-o-culturals, que malgrat tot no tenen cura i de seguida tornen a fer pell morta, perquè els interessa més la insensibilitat.

Enric Casasses

Les Primeres Pedres, la refundació permanent de la ciutat

La major part de les antigues civilitzacions van desenvolupar costums per sacralitzar un lloc i poder, així, transformar una simple porció de terra en un espai per habitar, connectat amb el diví. L’elecció del lloc, el traçat dels plànols, la construcció de les muralles i edificis eren actes que trascendien la mera superstició ja que formaven part de rituals simbòlics que havien de garantitzar la protecció i prosperitat de la colònia. Històricament, les ciutats s’han projectat en relació al diví més visible : els astres. Per aquest motiu, els 4 punts cardinals han ordenat molt eixos fundacionals de la majoria de civilitzacions.



Posant les Primeres Pedres, Dionís Orrit i Joan Sansa fan que ens preguntem sobre quins valors s’hauria de construir una nova Badalona i plantegem la refundació permanent de la ciutat a través de 4 escultures en 4 barris situats als 4 punts cardinals de la ciutat, tots ells de naturaleses ben diferents. El projecte Primeres Pedres s’ha concebut, des del seu inici, com una única proposta artística tot i estar composada per 4 Pedres. En definitiva, es tracta de 4 Pedres complementàries, necessàries totes elles per a obtenir la Unitat de la nova Badalona que és certament diversa però, en definitiva, Única.
Les 4 escultures, en la seva globalitat, reflexionen sobre temes essencials de la ciutat d’una manera molt transversal fent un maridatge cultural, social, urbà, històric i turístic, a través de l’art.

NORD, Canyet -Eix històrico-territorial: el futur
SUD, Dalt la Vila -Eix històrico-territorial: el passat
EST, Pomar -Eix social: integració social
OEST, cruïlla Llefià/La Salut/StRoc/Congrés -Eix social: multiculturalitat

L’element que apareixerà repetit a cada escultura i que els identificarà com a conjunt serà el CUB, la Primera Pedra ja col·locada, d’unes dimensions i materials similars. En els 4 cassos hi haurà una placa identificativa del projecte Primeres Pedres al peu de l’obra que contindrà el títol de l’obra, el nom de l’artista , el barri on es col·loca i una referència del conjunt en un mapa de Badalona.La documentació gràfica generada durant el procés, les memòries descriptives de les obres i els textes de reflexió són un volor del projecte que mereix ser compartit. Per aquest motiu es produirà una publicació específica del projecte. Els continguts escultòrics seran l’ànima del llibre i l’essència de la reflexió. Per això volem transformar el llibre en un objecte artístic més, en la primera de les Pedres que seran visitades. Vist des d’aquest punt de vista, aquest llibre serà la Cinquena Pedra.

En properes entrades pujarem imatges i texts de les quatre intervencions

Doble espai de Paco Fanés al Saltamartí

Segona entrega de Doble espai de Paco Fanés en el nostre bloc amb imatges de la presentació i un parell de poemes de regal.

protector dental

S’enfila pel coll i desfà, aquesta sang tan exacta.
Aquest circuit sense fi
arracona el mar cap al centre de l’ombra,
arma les hores amb so de coltells, salta la ratlla
i queda bé amb els pares que serveixen el pa
de la por i els records per última vegada.
La llàgrima cega de la por no sap què fer,
mira amb tendresa els atzars del cap de l’agulla,
diu les noticies de les fronteres amb vergonya,

s’enfila fins el moll d’aquest silenci. Silenci puríssim,
lluny del caos, domèstic, soliloqui perseguit,
senyor de comptades abraçades
i llamps abandonats entre els plecs de la taula.

Declarem, això sí: la plenitud de les accions
amb sencera senzillesa, sense cridar, gaire.

fi estilista

que un dia d’aquests sense pensar-ho massa
tornaràs lentament al ring, entraràs al saló mig nu,
el cap ben alt entre mil coses, sol...Sol.
El nom a l’esquena, la mirada a la gola, l’ignorat
tremolor dels dits dels peus al cor...Cor.
Clavaràs els ulls a l’univers. Sentir-te sang... Sang

No comentar batalles ermes amb el vent.
No plorar la mica de mar adquirida
en el temps de l’amor.
Ventre dur i ànima dura, entendre i fer-te entendre.
Cridaran i cridaràs de cara a les cordes l’instant agraït
i la vergonya deserta que has de pagar.

Ensenyaràs un altre vegada les dents.

Presentació de "Doble espai" de Paco Fanés

El divendres 26 de novembre presentem el darrer llibre de Paco Fanés "Doble Espai". L'acte tindrà lloc a la llibreria Saltamartí (carrer Canonge Baranera, 78) a les 20 hores i comptarà amb la presència entre de l'escriptor Julià de Jòdar, autor del pròleg del llibre.

Diu Julià: "Paco Fanés ens ofereix un nou poemari, compost per cinquanta nou poemes, dividits en dues parts, la primera de les quals travessa el mirall amb el qual s’enfrontava –“és l’hora t’esperen”, o sigui, la vida que ens defuig— per transformar-se en la segona --“vist i no vist”, o sigui, la literatura que ens reté. Fanés ha evitat el camí més fàcil, o sigui, les expansions emotives i els arguments historiats, i, per tant, es troba que l’ús que pot fer del temps –del pas del temps, per ser precisos- el lliga curt –les remembrances, les aglomeracions, els encavalcaments temporals no poden ser sinó els àmbits on el mateix poema s’ha de desenvolupar, mai racons per al somieig ni per a les fugides reparadores de l’argument. D’aquí, la tensió, la sorda inquietud que acompanya la lectura d’alguns dels millors poemes del llibre –“segons, fora”, “un esglaó més”; d’aquí la sensació renovada que la lectura (el temps esmerçat a llegir el poema) ens demana un esforç d’acoblament per vèncer la inèrcia imposada pel ritme intern de cada poema (el “tempo” pautat per l’autor). Si ho aconseguim, lloc i temps esdevenen una sola cosa, lligats per la veu a la qual presten acollida i ressonància."

























segons fora!

Sempre un altre cos
amb l'univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l'art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d'esperança, el migdia en un rostre etern,
les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......

El recital Les males llavors de joan jose camacho grau i rafael cruz d'aquest dimecres 17 de novembre ha estat suspès per indisposició del poeta. Esperem poder gaudir de l'espectacle en un altre moment i mentres tant us deixem amb un fragment de la parella en acció.