Com a mostra aquests
dos enregistraments: el poema “Assumiràs la veu d’un poble” de V. A. Estellés i
“Què sé jo el que ha passat” poema que tanca el llibre “Doble espai” de Paco
Fanés.
diumenge, 9 de juny del 2013
Paco Fanés: l'hora de la poesia
Amb la xerrada - recital
de Paco Fanés es tancava a l'Espai Betúlia el cicle "L’hora de la
poesia" d'enguany en el que també han participat, entre d’altres, Mireia
Vidal-Conte, Marçal Font, Dolors Miquel i Manuel Rivas. Paco ens va parlar de
V. A. Estellés com un dels seus referents poètics i alhora va transitar entre
els versos del poeta de Burjassot i els seus propis poemes arribant a moments
de forta intensitat i emoció.
diumenge, 2 de juny del 2013
Vicent Andrés Estellés-Paco Fanés
El proper 6 de juny a les 19,30 Paco Fanés oferirà, dins del cicle de l'Espai Betúlia l'Hora de la Poesia, un recital-homenatge a un dels seus referents poètics: Vicent Andrés Estellés.
Fanés ens introduirà en l'obra del poeta de Burjassot a través d'un mosaic de poemes d'aquest autor i de poemes propis.
6 de juny, a les 19,30. Espai Betúlia, Enric Borràs, 43-47 Badalona
6 de juny, a les 19,30. Espai Betúlia, Enric Borràs, 43-47 Badalona
dimecres, 24 d’abril del 2013
Imatges de Sant Jordi 2013
Dilluns 22 Odile Arqué i Daniel Nomen van firmar exemplars dels seus llibres a la Plaça de la Vila (a la segona imatge tenim "la prova"). Durant tota la jornada de Sant Jordi ens van visitar un bon grapat d'amics: Martí Noy, Valentí Soler, Gerard Sala, Jordi Font, Isabel Graña, Odile Arqué... Sant Jordi i el drac (per Paco Fanés) van presidir la taula tota la jornada.
dissabte, 20 d’abril del 2013
Sant Jordi 2013
Dilluns 22 d'abril Odile Arqué, Daniel Nomen i Albert López firmaran els seus llibres (La vida en punt, Exercicis màgics i Joc d'escriure respectivament) a la plaça de la Vila a partir de les 18,00 hores. Dimarts 23, durant tot el dia, montem paradeta a tocar del bar del Círcol Catòlic. Tindrem el nostre Sant Jordi, el drac la rosa i uns quans llibres, naturalment. I recordeu regalar poesia (encara que no sigui del Pont del Petroli)
Fins Sant Jordi, doncs!!!
Petroli a l'aparador de la llibreria Fènix
Fins Sant Jordi, doncs!!!
Petroli a l'aparador de la llibreria Fènix
diumenge, 16 de desembre del 2012
Recital "Blai Bonet i del món"
Amb el recital-presentació de Blai Bonet i del món de Joan Guasp a la llibreria Saltamartí hem tancat el cicle Poesia i companyia... 2012. Us deixem un enregistrament amb fragments del recital de Marçal Font i Espí i el mateix Guasp i un resum del text de presentació d'Isabel Graña.
El llibre de Joan Guasp, Blai Bonet i del món, ens ve a recordar la importància d’un escriptor fonamental per a la nostra cultura. Guasp reivindica de manera preeminent el Blai poeta, i ho fa amb una entrada en forma de diàleg entre Blai Bonet i sa mare en què sap fer-ne al∙legoria del diàleg entre un fill que prediu el seu futur i una mare que observa des de la distància, una dona humil que deixa en mans de la providència les coses que no arriba a copsar, el que haurà d’esdevenir en la vida del seu fill.
A la segona part, Poemes a Blai, li sabem la biografia des de la seva naixença, al número setanta-quatre del carrer de Palma, a Santanyí, fins a una resurrecció final en forma de vent el mateix dia del seu funeral. Però també tenim notícia dels personatges curiosos del poble, de la famosa pedra blanca de Santanyí, de l’estreta relació entre Bonet i la seva mare, dels petits Plaers quotidians del poeta, etc. Guasp ens explica en forma poètica l’evangeli de Blai Bonet, un poeta que fou profeta a casa seva, i així i tot Guasp es lamenta que la glòria del poeta no estigui acompanyada de la plena consciència de significat, i que sigui només una cosa superficial.
Tanca el llibre un apartat que significativament du el nom de Carnet de necessitat, on les necessitats vitals del propi Blai Bonet es confonen amb la necessitat que Joan Guasp té de la figura del poeta-mestre, del seu diàleg permanent amb ell, de que el recordem com el gran poeta que fou, però també com un exemple de fortalesa i vitalitat únics. Carnet de necessitat està encapçalat pel poema Amagatall, en què Joan Guasp demostra haver copsat la mestria de Bonet, la seva essència misteriosa fins a límits que molts pocs han sabut entendre. I ens regala un poema de gust exquisit que s’obre i es tanca amb dos versos de factura impecable:
A dos quarts i mig de platja,
on les senyores crues es torren la panxa,
descobrires aquella ombra:
una ombra de pell de plàtan
amb reflexos de chartreuse.
Tots ho saben, Blai:
els teus pantalons tenien butxaques
per tu amagar-hi les mans.
El llibre de Joan Guasp, Blai Bonet i del món, ens ve a recordar la importància d’un escriptor fonamental per a la nostra cultura. Guasp reivindica de manera preeminent el Blai poeta, i ho fa amb una entrada en forma de diàleg entre Blai Bonet i sa mare en què sap fer-ne al∙legoria del diàleg entre un fill que prediu el seu futur i una mare que observa des de la distància, una dona humil que deixa en mans de la providència les coses que no arriba a copsar, el que haurà d’esdevenir en la vida del seu fill.
A la segona part, Poemes a Blai, li sabem la biografia des de la seva naixença, al número setanta-quatre del carrer de Palma, a Santanyí, fins a una resurrecció final en forma de vent el mateix dia del seu funeral. Però també tenim notícia dels personatges curiosos del poble, de la famosa pedra blanca de Santanyí, de l’estreta relació entre Bonet i la seva mare, dels petits Plaers quotidians del poeta, etc. Guasp ens explica en forma poètica l’evangeli de Blai Bonet, un poeta que fou profeta a casa seva, i així i tot Guasp es lamenta que la glòria del poeta no estigui acompanyada de la plena consciència de significat, i que sigui només una cosa superficial.
Tanca el llibre un apartat que significativament du el nom de Carnet de necessitat, on les necessitats vitals del propi Blai Bonet es confonen amb la necessitat que Joan Guasp té de la figura del poeta-mestre, del seu diàleg permanent amb ell, de que el recordem com el gran poeta que fou, però també com un exemple de fortalesa i vitalitat únics. Carnet de necessitat està encapçalat pel poema Amagatall, en què Joan Guasp demostra haver copsat la mestria de Bonet, la seva essència misteriosa fins a límits que molts pocs han sabut entendre. I ens regala un poema de gust exquisit que s’obre i es tanca amb dos versos de factura impecable:
A dos quarts i mig de platja,
on les senyores crues es torren la panxa,
descobrires aquella ombra:
una ombra de pell de plàtan
amb reflexos de chartreuse.
Tots ho saben, Blai:
els teus pantalons tenien butxaques
per tu amagar-hi les mans.
dimarts, 4 de desembre del 2012
Blai Bonet i del món de Joan Guasp
Dilluns 10 de desembre a les 20 h. (llibreria Saltamarti, Canonge Baranera 78) arriba el darrer recital de Poesia i cia... 2012 amb la presentació del llibre: Blai Bonet i del món de Joan Guasp amb Marçal Font i Espí (recitació) i presentat per Isabel Graña.
En paraules d'Alex Susana autor del pròleg "Tot el llibre és com un pròleg, o una invitació franca a llegir l’obra del qui hi és evocat (Blai Bonet), interpel·lat, retratat i homenatjat, tot alhora i entortolligat de manera inextricable, com ha de ser perquè ens ho creguem i participem del seu encanteri. O un crit d’alerta en un país i una cultura tan desmemoriats i negligents com els nostres: què se n’ha fet de l’obra poètica d’aquest escriptoràs?"
Les últimes revinglades
1
s’està tornant de color lila.
Sembla que allargui els braços
cap a la platja. Però quan les puntes
dels seus dits toquen l’arena
no són més que restes de bestioles exhaustes
que ni esma tenen per alçar la veu.
Fa de tant en tant alguna revinglada
farcida de lluentors verdes,
encara que tot plegat és molt efímer i fugaç.
Com és que tu no véns a retornar-li
els colors de sempre?
En paraules d'Alex Susana autor del pròleg "Tot el llibre és com un pròleg, o una invitació franca a llegir l’obra del qui hi és evocat (Blai Bonet), interpel·lat, retratat i homenatjat, tot alhora i entortolligat de manera inextricable, com ha de ser perquè ens ho creguem i participem del seu encanteri. O un crit d’alerta en un país i una cultura tan desmemoriats i negligents com els nostres: què se n’ha fet de l’obra poètica d’aquest escriptoràs?"
Les últimes revinglades
No sé si ho veus, ara mateix,
però la mar, aquí, davant de ca teva,s’està tornant de color lila.
2
Guspireja intermitent, com si demanàs auxili.Sembla que allargui els braços
cap a la platja. Però quan les puntes
dels seus dits toquen l’arena
no són més que restes de bestioles exhaustes
que ni esma tenen per alçar la veu.
3
El lila de la mar és cada cop més esmorteït.Fa de tant en tant alguna revinglada
farcida de lluentors verdes,
encara que tot plegat és molt efímer i fugaç.
Com és que tu no véns a retornar-li
els colors de sempre?
dimecres, 28 de novembre del 2012
Adesiara. Paco Fanés al Teatre Principal
Un nou recital de Paco Fanés acompanyat per Ferran Besalduch al saxo i Angelo Manhenzane a les percussions. Divuit poemes: alguns del llibre Doble Espai (Pont del petroli, 2010) i la majoria de nova factura. Poemes madurs, versos brillants i imatges fosques que prenen gran força en la veu del poeta.
segons fora!
Sempre un altre cos
amb l’univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l’art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d’esperança, un rostre etern.
Les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......
segons fora!
Sempre un altre cos
amb l’univers sencer per estrenar
i treus la mans de l’infern de la jaqueta
per acariciar les sabates
i mirem l’art dels nusos mariners
que es van formant a les parets del fetge,
projectes de cant, els crits etílics
amb campana compartida, el mirall i la treva,
el desordre secret, les pel·lícules plenes
d’esperança, un rostre etern.
Les banderes per terra.
Que n’és de fantàstic
aquell altre, el calendari enlloc,
una llàgrima a temps, i si et quedes.......
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
