En paraules d'Alex Susana autor del pròleg "Tot el llibre és com un pròleg, o una invitació franca a llegir l’obra del qui hi és evocat (Blai Bonet), interpel·lat, retratat i homenatjat, tot alhora i entortolligat de manera inextricable, com ha de ser perquè ens ho creguem i participem del seu encanteri. O un crit d’alerta en un país i una cultura tan desmemoriats i negligents com els nostres: què se n’ha fet de l’obra poètica d’aquest escriptoràs?"
Les últimes revinglades
No sé si ho veus, ara mateix,
però la mar, aquí, davant de ca teva,s’està tornant de color lila.
2
Guspireja intermitent, com si demanàs auxili.Sembla que allargui els braços
cap a la platja. Però quan les puntes
dels seus dits toquen l’arena
no són més que restes de bestioles exhaustes
que ni esma tenen per alçar la veu.
3
El lila de la mar és cada cop més esmorteït.Fa de tant en tant alguna revinglada
farcida de lluentors verdes,
encara que tot plegat és molt efímer i fugaç.
Com és que tu no véns a retornar-li
els colors de sempre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada