Pàgines

diumenge, 23 de maig de 2021

CUL-DE-SAC - Martí Noy

 El dolor incita el subjecte a una «activitat», ens obliga a fer alguna cosa que ens segueixi impulsant a la supervivència. És aleshores quan el plor esdevé exteriorització d’allò que tendeix a tancar-se en si mateix, allò que emmanilla el «jo» i que de no fer-se extern col·lapsaria la finalitat del dol. I per sobreviure a aquest tancament el poeta el torna a la paraula. Aquella paraula que desapareix en el moment del comiat es torna a fer útil. En el poema es condensa una mena de final de la mort, una obertura que transforma la finitud ja closa en una perdurabilitat que és la dels sonets de Shakespeare, la del lector que mantindrà en vida, fent un salt més enllà de la mort, l’absència que ha sacsejat el poeta. És el final de la mort. Quan la mort de l’altre s’ha fet poema, la mort perd part de la força del seu assetjament, aquesta amenaça de no poder seguir sent davant la presència de la mort, impossibilitat de ser un mateix si no es mata la mort, si no se supera un dol que no és oblit sinó possibilitat d’alè.

Aquest és el procés que, nascut del dolor, emprèn Martí Noy. L’única experiència de mort possible, que és la mort de l’altre, la mort d’un ésser estimat, en aquest cas la mare, és capaç de convertir les llàgrimes —que no es vessen per l’altre perquè no hi ha patiment de l’altre a partir de la seva mort, sinó per un mateix, perquè és un mateix qui pateix la pèrdua, qui ha de digerir l’absència— en paraula, en expressió creada a partir de l’excés emocional que arrossega el «jo» a una necessitat de dir per contenir l’hemorràgia d’una ferida que ja no es tancarà mai més. Així, la paraula de Martí Noy no només és l’expressió de la ràbia i el dolor sinó també la bena que, exposada, fa assumible i comparteix el dolor amb els altres per fer-lo suportable.

Aquests poemes de Martí Noy són dolor, aleshores, però el dolor treballa, crea, en la llum que esclata al fons del pou, al final del túnel, perquè el dol s’escarrassa a eliminar la mort i els poemes que en neixen desafien la mort amb resplendor i obligació d’immortalitat. Són, aquests poemes, un desafiament a la finitud i, per tant, un intent de fer reviure l’ésser que els motiva, una eliminació de la mort com l’hauria volgut Canetti, i també un desafiament al record i a la persona traspassada. Recollit en ràbia i bellesa el plany, el mort queda desafiat a no poder abandonar el poeta.

Martí Noy transforma absència i dolor en una experiència estètica que desafia la mateixa estètica a través de la ràbia. Poemes a voltes bells conviuen amb estirabots d’inconformisme que escapen més enllà dels marges del llenguatge poètic per expressar la violència convertint la respiració de la ferida en un esbufec, un panteix que li permet al poeta recobrar serenitat, assumir la finitud i tornar afable la paraula que encara porta dol, un dol que transmet al lector consciència de la seva condició finita, mortal, una paraula que transforma la particularitat de la pèrdua en experiència col·lectiva. (del pròleg de Marc Romera)

Tota persona té dret
a viure el procés
de la seva mort
 
La samarreta estesa
perd les gotes.
 
Sense aigua,
no pesa l’ànima.


Només personal autoritzat
 
Com la mala herba, l’ànima
arrela a l’esquerda
de la claror.
 
No hi cap tot el cel
a la finestra. No calla
la llum.


Si el botó ELIMINAR
no està disponible,
no teniu permís
per eliminar
 
La calor s’adorm
a les rajoles. El silenci llisca
per les parets. Crepita
la respiració.



Martí Noy (Barcelona, 1974), exarquitecte i gestor cultural. 
Ha publicat els llibres de poesia Ella (Viena Edicions, premi Joan Teixidor d’Olot, 2006), Autoestop (Viena Edicions, premi Joan Llacuna de la ciutat d’Igualada, 2007), D’ara endavant (Viena Edicions, premi J. M. López Picó de la Vila de Vallirana, 2010) i Les danses (Edicions del Pont del Petroli, 2011). 
Ha cocreat i escrit els guions de les sèries audiovisuals Postkarten i Corall (Xarxa de Televisions Local, 2011 i 2012). 
Ha cocreat i interpretat l’espectacle Invocació i ha comissariat les exposicions Paraula i moviment i Recién pintado
www.martinoy.cat - @MartiNoyFreixa