La
poesia és un exercici
d’exteriorització i de recerca constant que adquireix el seu valor real quan
s’enfronta al que considera veritat o mentida, quan es qüestiona, quan viu
disconforme amb el que veu al seu voltant i quan s’allunya del pur virtuosisme de
les paraules per cercar el fons de les coses. És en aquest buscar, que es
transforma en qüestionament o en denúncia, on trobem la poesia de Marcel Ayats.
Amb el seu llibre Diví és inferior a terrenal ens endinsem en la visió
crítica d’una societat tecnològica que sembla perseguir un futur inexistent,
que es destrueix a si mateixa mentre avança i que, malgrat tot, pensa només a
créixer i a desenvolupar-se…
Marcel Ayats no renuncia al que és concís, a dir el just
i necessari sense afegir-hi res de superflu. Tampoc renuncia a la brillantor
del seu llenguatge, a la riquesa de les seves imatges i, amb la seva acostumada
agudesa de pensament, es pregunta moltes coses que no veu clares en una
societat… Quilo Martínez, del pròleg del llibre.
POÈTICA
Cada pel·lícula que s'estrena,
cada llibre que es publica
o cada exposició que s’inaugura
són braçades de llenya
que aviven les flames
de la foguera de l'oblit.
LES CATEDRALS DEL NOSTRE TEMPS
No hi ha cap mena de dubte,
les grans superfícies comercials
són les catedrals del nostre temps.
Cada dia, riuades
de fervorosos feligresos
omplen de gom a gom les parets
d’aquests moderns edificis
on la paraula festiva
del déu totpoderós del Diner
s’expandeix a cor què vols
i, amb gran devoció,
grans i petits
celebren la sagrada
comunió de la compra.
No, no hi ha cap mena de dubte,
la Terra gira entorn del Sol
i, actualment, el Sol gira a l’entorn
de les grans superfícies comercials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada