El darrer gest de despullament del discurs
implica mostrar els engranatges del pensament sense gaires vels figurats. El
llenguatge esdevé sintètic en un sentit primitiu, un retorn a l’origen dels
mots, que evita l’obscurantisme. A El
sentit de la vida, el vers d’Ayats no costa d’empassar ni de seguir, guanya
funcionalitat en benefici d’un darrer enteniment: el poeta condueix el lector
cap al centre de l’estructura dels seus raonaments, que segueixen mostrant les
febleses, mesquineses i paradoxes de la conducta humana. Més circumstancial que
mai, més conscienciós que mai, més disposat a afuar la punteria que mai, Ayats sacrifica
el lirisme de bona part del seu material per tal de ficar el dit a la nafra amb
més facilitat. «Sota la màscara d’ésser humà / s’hi amaga la bèstia» (Dogville
1), i tanmateix el poeta no renuncia a una mirada metafísica...
David Madueño, fragment del pròleg del llibre
EL SENTIT DE LA VIDA
Fruit d´un esforç immens
i una saviesa adquirida
des de temps immemorial,
el cuc lentament es converteix
en papallona.
Una papallona d´increïbles
colors i bellesa
que tot just quan fa poca estona
que ha sortit del capoll
és víctima de la ràpida
unglada d´un gat
que, per matar l´avorriment,
tot jugant l´esfulla.
DOGVILLE 1
Sota la màscara d´ésser humà
s´hi amaguen les urpes, els ullals
i la gana de l´animal més ferotge
que ens puguem imaginar.
Sota la màscara d´ésser humà
s´hi amaga la bèstia,
el monstre,
el germà.
LA PUTA DEL REI
A totes les èpoques de la Història
-sigui quina sigui la seva idiosincràsia-,
l´afany insadollable d´assolir sempre més
ha estuprat tantes vegades la veritat
que a hores d´ara, la pobra,
quan tot just veu
que se li acosta una mentida,
instintivament s´obre de cames.
Portada del llibre: poema objecte sense títol obra de Maria Romaní & Marcel Ayats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada