"La síndrome de la Caputxeta Vermella" d'Anna Lacruz nou llibre de la col. Pont del Petroli

Així com la síndrome de Blancaneu està tipificada en psicologia, la síndrome de la Caputxeta no està plenament establerta, tot i que alguns professionals de la medicina l’usen per referir-se a les persones que, malgrat estar ben informades i conèixer els riscos d’una malaltia infecciosa de transmissió sexual, s’exposen a contraure-la deixant-se anar amb pràctiques de risc. En el nostre cas, el personatge Caputxeta no és algú inexpert, innocent, sinó tot el contrari: coneix les regles de joc, sap perfectament la impossibilitat d’establir un discurs amorós perdurable, el dolor que l’abandonament produirà, els enganys, les traïcions, l’espera, el buit, la inutilitat del perdó, “la llei de causa i efecte / en l’imperfecte festí de l’amor”. No obstant això, la Caputxeta torna al llop, com Sísif torna a la seva pedra, perquè, com adverteix Albert Camus, Sísif necessita la pedra per acomplir el seu destí.
Poema a poema, el nostre personatge va desgranant el context emocional de la inaccessibilitat de l’amor amb un llenguatge directe , provocador, sexuat, sexual , a vegades volgudament groller, irònic, lúdic o tot això alhora. (Eduard Sanahuja Yll del pròleg del llibre)

Il·lustració de portada de Marta Nebot

Cop de falç

Has segat el camp de blat d’una sola falçada.

Has obert massa la llaga

i ara al dit li va massa ample.

No era necessària tanta destrossa.

Crim

Impúdic i lasciu tornes a mi

com qui torna al lloc del crim.

El meu cos ja no respon.

L’habitud li ha pres la innocència.

Quasi sonet de tu

Si és cert que el temps tot ho cura

ara ja sé que no ets el meu mal.

Ets la impossible i irreal

perfecció sense mesura.

Que no hi ha tendresa més dura

ni bellesa més carnal

com la que en tu perdura i val

sense un gram de raó pura.

Si en el meu cel hi ha el teu infern

que sigui poderós i etern

com el desig que em té captiva.

Que el temps que tinc de no tenir-te

mai serà prou per poder dir-te

que ets només tu qui em manté viva.