Aquí va un petit avançament.
NO ÉS AIXÒ
No, no és això,
no és això que dius,
on són les proves i els fantasmes?
No és això. És i prou.
És aquí, aquí mateix, i fa,
i fa molt, i fa molt més, tant
com el dibuix d’una capsa
plena de petxines
i agulles imantades. Dorm.
LA LENTA AGONIA
Oh la bellesa, la lenta agonia
d’un cos etern.
Salva’m de mi, que m’enfonso
en el meu engendrament pactat.
Per contra, morir, tornar a la superfície,
abandonar les baixes densitats.
Miro i remiro, arreu no hi ha cap figura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada